Un grup de jubilades berlineses okupa un casal de gent gran

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 289 de 10 d’octubre de 2012, pàgina 17

Fa més de 100 dies que un grup de jubilades i pensionistes manté okupada la Villa Kunterbunt, una antiga mansió al barri berlinès de Pankow. El xalet es coneix com a Stille Straße 10 i és un edifici amb història. Construït a finals dels anys 20 per un fabricant de pianos, l’edifici va pertànyer a l’elit de l’Alemanya de l’Est i en ell hi va viure Erich Mielke -cap de la Stasi i responsable sota l’àlies de Fritz Leissner de les purgues estalinistes de membres trotskistes i anarquistes de les Brigades Internacionals durant la guerra civil espanyola. Situat prop del Castell de Schönhausen i del carrer Majakowskiring -domicili de molts alts dirigents comunistes fins la revolució hongaresa de 1956-, després de la reunificació Stille Straße 10 es va convertir en una llar per a gent gran i en un important centre social públic del barri.

Doris Syrbe, 72 anys, participant en l’okupació, explica que l’acció iniciada el 29 de juny per una vintena d’ancianes, d’entre 67 i 96 anys, la majoria dones -la primera d’aquestes característiques a Berlín- “és un acte combatiu de protesta per la clausura del casal de gent gran”. Per Stille Straße 10 hi passa la vida social de més de 300 pensionistes i jubilades del barri a més d’oferir-se conversa, activitats formatives, esportives, classes d’idiomes, cant i escacs. Set ancianes en representació de les usuàries regulars del centre hi passen la nit enmig de matalassos vells, llits de càmping i gandules. “Ens han tancat l’aigua calenta i les connexions telefòniques. A la nostre edat no imaginàvem arribar a aquest punt”, afirma Ingrid Pilz una activista de 76 anys. “Salvar Stille Straße 10, és el nostre principal objectiu, però la nostra protesta va més enllà. Denunciem l’auge de la pobresa a la tercera edat i reclamem pensions dignes. Després de dècades treballant i pagant impostos als dos Estats alemanys, amb el tancament, ens treuen la vida que ens queda”, afirma Syrbe des del saló.

El passat 1 de juliol, Lioba Zürn-Kasztantowicz (SPD), regidora de Serveis Socials del districte en coalició amb Els Verds, va decidir tancar Stille Straße 10, amb el vell argument de que Pankow no té diners per mantenir el casal. No ho veuen igual les participants de l’okupació. “De pocs anys ençà, les cases d’aquesta zona s’han convertit en cases de luxe i xalets amb pista de tenis, la gent gran de Pankow tem que els polítics es vulguin vendre la vella casa senyorial convertida en casal a un grup immobiliari i fer el gran negoci. Aquesta és la qüestió de fons”, afirma Syrbe. Les mostres de solidaritat amb Stille Straße 10 són moltíssimes i variades. Al casal hi arriben flors, bombons i cartes de suport, a més de periodistes d’arreu del món, artistes, polítics de Die Linke i altres col·lectius okupes. “Hem rebut una ordre de desallotjament però seguirem okupant l’edifici fins que la ciutat es compromet-hi a mantenir el centre obert o ens ofereix-hi una alternativa viable. Ens quedem totes i esperem que les lluites pels drets de la gent gran s’estenguin per tot arreu”, sostenen Syrbe i Pilz.

La tendència escala
La de Pankow, però, no és la única protesta d’aquesta mena a Berlín. Des de fa cinc mesos hi ha un campament de protesta permanent prop del metro de Kottbusser Tor, al barri de Kreuzberg, un districte que és punt de trobada de la multiculturalitat i els estils de vida alternatius i base dels moviments socials i de l’antifeixisme. L’acampada, anomenada també gecekondu -paraula turca que fa referència a una casa aixecada de forma ràpida estil barraca- està impulsada per la iniciativa veïnal Kotti & Co i està orientada a la lluita contra l’augment del lloguer als habitatges de protecció oficial. Segons afirma l’activista de Kotti & Co Alexander Kaltenborn, la política de privatització de l’habitatge social iniciada pel consistori berlinès amb Klaus Wowereit (SPD) s’ha convertit en una nova forma de segregació, ja que les inquilines (la gran majoria d’origen turc i persones desocupades) dels edificis gestionats per les empreses privatitzades que gestionen l’habitatge públic del barri, Hermes i GSW, estan sent desplaçades arran de la incapacitat de les persones de pagar els nous preus exigits del lloguer. Això és la gentrificació, un fenomen d’ennobliment i d’aburgesament dels barris que, normalment, comporta el desplaçament de les habitants amb menys poder adquisitiu del barri i l’arribada de la classe mitjana alta i yuppies. Així doncs, Stille Straße 10 i Kotti & Co són dos exemples més de les persones que es resisteixen a ser víctimes d’aquesta tendència.

Després de 112 dies d’okupació, el dia 18 d’octubre, arriba l’acord entre les parts i Stille Straße 10 no tancarà a curt/mitjà termini. L’organització caritativa Volkssolidarität, fundada el 1945 a la Zona d’Ocupació Soviètica d’Alemanya, es farà càrrec del casal després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de Pankow per gestionar el centre.

Entrada principal d’Stille Straße 10, la casa okupada per jubilades i pensionistes. Foto: Roger Suso

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s