Inaugurat a Berlín un memorial en homenatge a les víctimes zíngares del nazisme

Un memorial en homenatge a les víctimes de la comunitat zíngara durant l’Alemanya nazi, ha estat inaugurat solemnement aquest dimecres 24 d’octubre a Berlín, amb assistència de les màximes autoritats de l’Estat, el president federal i la cancellera Angela Merkel, i del president del Consell Sinti i Romaní d’Alemanya, Romani Rose. També hi van assistir un centenar de membres del col·lectiu supervivents de l’extermini com Soni Weisz. Gairebé 70 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, un monument, una fontana circular negre amb un triangle al mig, s’ha erigit al boscós parc de Tiergarten, prop del Reichstag, del memorial a les víctimes jueves assassinades a Europa obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman, del monument als homosexuals perseguits pel nazisme dels dissenyadors escandinaus Elmgreen i Dragset, del memorial soviètic esculpit pel rus Lev Kerbel i de l’escultura commemorativa dels 96 diputats assassinats pel règim hitlerià, en la gran majoria membres del partit comunista (KPD) i del socialdemòcrata (SPD). Veure galeria de fotos.

La inauguració, feta en un dia fred, gris i tapat, arriba després de debats polítics i diversos endarreriments i polèmiques sobre el disseny del memorial d’aquest col·lectiu oblidat entre les víctimes del nazisme, la seva ubicació i el seu cost. El memorial ha estat dissenyat per l’artista israelià Dani Karavan. El poema ‘Auschwitz’ de l’italià i activista romaní Santino Spinelli està gravat al voltant de l’estructura i el monument es complerta amb una cronologia de l’extermini nazi i una música de viola. Karavan és l’autor també d’obres tan diferents com el monument a Walter Benjamin a Portbou, el memorial a la Brigada Negev a Beerxeba o el memorial a la sinagoga de Regensburg.

El Porrajmos
El nazisme va classificar les persones de la comunitat zíngara, en particular els col·lectius romaní i sinti, com “a una raça inferior, paràsita, indesitjable i degenerada”. Fins a 500.000 persones zíngares, van ser assassinades pel Tercer Reich, un silenciat genocidi, conegut en llengua romaní com a ‘Porrajmos’. Des d’un bon principi el règim hitlerià ja va optar per “la lluita contra la plaga gitana”, va adoptar les Lleis de Nuremberg i va fomentar l’esterilització eugènica de la comunitat zíngara i de les persones afroalemanyes. Centenars de persones van ser deportades, castrades i assassinades per l’Einsatzgruppen, al gueto de Litzmannstadt i als camps de concentració de Dachau, Humboldtstraße, Mahrzan, Sachsenhausen, Buchenwald, Belzec, Treblinka, Lety, Jasenovac i Auschwitz. La neteja ètnica és va produir també, a instàncies de l’Alemanya nazi, a les zones controlades pels seus aliats i titelles, com a l’Hongria de Miklós Horthy i posteriorment de Ferenc Szálasi, la Croàcia d’Ante Pavelic i dels ústaixes, la Romania d’Ion Antonescu i la França de Vichy.

L’Estat alemany no va reconèixer oficialment el Porrajmos fins el 1982 i el monument s’ha demorat 30 anys. La inauguració del memorial a la comunitat romaní i sinti coincideix amb l’aflorament del racisme institucional i arriba una setmana després que el ministre de l’Interior Hans-Peter Friedrich afirmés, apuntant directament a les comunitats zíngares de Sèrbia, Macedònia i Kosovo, que “el 100% de les persones sol·licitants d’asil d’aquests països abusen del tracte alemany i de les ajudes socials”.

Com porten denunciant moviments socials, entitats zíngares i grups de defensa dels drets humans, el poble zíngar continua patint discriminació, marginalitat i persecució a tots els països d’Europa. L’antiziganisme -l’hostilitat, el prejudici, la xenofòbia i l’actitud i acció racista cap al poble romaní també és patrimoni de l’actualitat. L’any 1995, el llop solitari terrorista austríac Franz Fuchs va atemptar i matar a 4 persones romanís al poble d’Oberwart, Àustria, amb artefactes explosius improvisats. Belfast també va ser-ne testimoni quan el 2009 grups lleialistes van atacar la comunitat zíngar irlandesa, i tant Sarkozy com Berlusconi consideren a la població romaní immigrada com a “autors d’infraccions penals de manera col·lectiva”. Durant l’agost de 2010 els dos governs van iniciar les expulsions i deportacions de romanís immigrades cap a Romania i Bulgària. L’octubre de 2011, Hongria, Txèquia i Bulgària van veure’s immerses en greus enfrontaments, aldarulls i protestes contra el poble zíngar. Durant l’octubre de 2012, part del veïnat de Créneaux a Marsella, va calar foc a un campament romaní per tal d’explulsar-los. Les bregues de l’agost de l’any passat entre la comunitat romaní i la nigeriana al barri de Son Gotleu a Palma, també han esdevingut un espai propici perquè la dreta i l’extrema dreta instrumentalitzi el multiculturalisme i la immigració per treure’n rèdit electoral. Passa el mateix a Badalona amb l’alcalde Xavier García Albiol (PP) i la seva creuada contra la població romaní romanesa. El racisme contra la població romaní instal·lat en la societat és un consens social legitimat per la majoria de les elits governants i és ja històric emprar el sentiment antizíngar -i per extensió també l’antiimigració- per construir un discurs populista, himmlerià i demagog capaç d’enterbolir el conflicte social, desviar el debat públic de la corrupció i de l’acció política, i a voltes incitar al pogrom.

Memorial en homenatge a les víctimes de la comunitat zíngara durant l’Alemanya nazi. Foto: Roger Suso

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s