Guerra contra les comunitats zíngares a Txèquia i Bulgària

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 245 de 13 d’octubre de 2011, pàgina 17

L’Europa de l’Est està vivint, des de fa un mes, una nova onada d’antiziganisme. L’antiziganisme –el sentiment antizíngar- és l’hostilitat, el prejudici, la xenofòbia i l’actitud i acció racista cap a la comunitat romaní o gitana. Des de l’inici de setembre, la República Txeca ha estat testimoni d’atacs violents contra la població romaní i d’enfrontaments entre comunitats i la policia. A les ciutats de Novy Bor, Rumburk, Varnsdorf, a les regions txeques de Liberec i d’Ústí nad Labem, al nord-oest de Bohèmia, just a la frontera amb Alemanya –epicentre de la crisi- centenars de milers de veïnes van participar també, en les marxes de protesta espontànies dirigides contra la minoria romaní. Aquestes marxes, van ser capitanejades per grups d’ultradreta, però particularment, per la formació neonazi Partit Obrer per la Justícia Social (DSSS), que encapçala Tomás Vandas. Només un centenar de persones van sortir al carrer per rebutjar aquestes marxes. La violència desencadenada i l’estigma sobre aquest col·lectiu està lluny de remetre. Les escaramusses se succeeixen gairebé diàriament i davant de la passivitat policial, grups bonehead i membres del DSSS segueixen desfilant contra la població romaní, la qual és amenaçada de mort i els seus habitatges i campaments atacats. Un gran número de veïnes han començat a més, a construir murs i a parcel·lar les zones romaní com a guetos. L’escalada del conflicte té el seu origen en una baralla en un saló de màquines escurabutxaques de Novy Bor i la posterior batalla campal, amb matxets inclosos, entre joves de les diferents comunitats. Als incidents els va seguir una forta cacera de bruixes per part de la classe política i els mitjans de comunicació contra la població romaní txeca del país i la comunitat romaní provinent d’Eslovàquia i Romania arribada aquest estiu a la zona.

Bulgària per la seva part, és l’escenari també de greus enfrontaments, aldarulls i protestes entre comunitats veïnals. La tensió ha augmentat després que la gran majoria de les habitants de Katunitsa, un poble prop de Plovdiv, van culpar al patriarca i capo romaní Kiril Rashkov “Tsar Kiro” de la mort d’Angel Petrov, suposadament atropellat per un autobús conduït per un familiar de Rashkov, i van cremar diverses de les seves cases i cotxes el 23 de setembre. Els disturbis iniciats a Katunitsa es van estendre rapidíssimament a altres ciutats de tot el país com si fos un alçament popular contra la població romaní. Fins a 500 participants en les protestes han estat detingudes arreu del territori per la policia búlgara arran dels diaris disturbis veïnals. Les protestes, convocades a través de Facebook, i massives a les principals ciutats del país (Sofia, Plovdiv i Varna), es nodreixen especialment de hooligans –del club de futbol Lokomotiv Plovdiv- i de joves. Aprofitant el fet que la població romaní s’ha convertit en el boc expiatori de tots els problemes i de la deliqüència del país, el xenòfob i ultranacionalista partit d’extrema dreta Ataka s’ha posat al capdavant de les protestes, amb la mirada posada a les eleccions presidencials del 23 d’octubre. L’intensió d’Ataka és “formar milícies de xoc i de retornar la població romaní a l’Índia per tal d’alliberar el país”. La formació liderada per l’exseguidor de l’exrei i exprimer ministre Simeó II, Volen Siderov, també s’ha posicionat contra les ciutadanes búlgares d’origen turc perquè les considera “representants de l’imperialisme turc, estrangeres i font de conflictes”. Dos locals d’associacions búlgaroturques han aparegut cremats.

Els polítics locals, així com des de la presidència txeca del liberal-conservador Václav Klaus com des del govern búlgar del liberal-conservador i populista Boyko Borisov, han estat durant molt de temps agitant els sentiments racistes contra la població romaní. Des de les institucions, han acusat a les persones romaní “d’incivilitzades” i “de saturar els serveis socials i les escoles” i les han vinculat amb la inseguretat i el crim. En el context de crisi del capitalisme actual i de paulatí ascens del feixisme, les mesures d’austeritat implementades pel respectius governs han exacerbat encara més la situació. Les retallades en el benestar i l’educació estan empenyent a la població romaní encara més cap als marges i a la pobresa. Els fets a Txèquia i Bulgaria no són aïllats. En la darrere dècada els atacs esporàdics a grups romaní a l’Europa de l’Est no han sigut gens infreqüents. Ja durant l’abril passat i arran dels fets intimidatoris per part de grups parapolicials de defensa i dels atacs de la uniformada milícia paramilitar d’ultradreta Véderö –lligada al partit neofeixista Jobbik- a la població romaní a la vila hongaresa de Gyöngyöspata, centenars de membres d’aquesta, van haver de fugir del territori. El conflicte a Hongria segueix latent.

L’antiziganisme també és patrimoni de l’Europa Occidental. Belfast en va ser testimoni el 2009 i tant Sarkozy com Berlusconi consideren a la població romaní immigrada com a “autors d’infraccions penals de manera col·lectiva”. Durant l’agost de 2010 els dos governs van iniciar les expulsions i deportacions de romanís immigrades cap a Romania i Bulgària. Les recents bregues d’aquest agost entre la comunitat romaní i la nigeriana al barri de Son Gotleu a Palma (Mallorca), també han esdevingut un espai propici perquè la dreta i l’extrema dreta instrumentalitzi el multiculturalisme i la immigració per treure’n rèdit electoral. Passa el mateix a Badalona amb l’alcalde Xavier Garcia Albiol (PP) i la seva creuada contra la població romaní romanesa. El racisme contra la població romaní instal·lat en la societat és un consens social legitimat per la majoria de les elits governants i és ja històric emprar el sentiment antizíngar –i per extensió també l’antiimigració- per construir un discurs populista i demagog capaç d’enterbolir el conflicte social, desviar el debat públic de la corrupció i de l’acció política, i a voltes incitar al pogrom.

19 d’octubre: Enfrontaments a Londres en el desallotjament del Dale Farm, el major campament ‘traveller’ del Regne Unit.

Marxes antizíngara de veïnes i membres del DSSS a Varnsdorf, Txèquia. Foto: Michal Čížek

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s