Nota: Article publicat al web d’Extramurs.cat el 31 de desembre de 2012
El veïnat del carrer Treitschkestraße, al barri berlinès de Steglitz, va pronunciar-se majoritàriament en contra del canvi de nom del carrer. El proppassat dimecres 19 de desembre, l’ajuntament de Steglitz, governat pel democratacristià Norbert Kopp amb coalició amb Els Verds, va donar a conèixer els resultats de la votació per correu realitzada després de més de 15 anys de debats. De les 428 persones residents amb dret a vot a aquest carrer de gairebé un kilòmetre de llarg i situat perpendicularment prop de l’avinguda comercial Schloßstraße i del curiós edifici Bierpinsel, 305 van anar a votar, el 71% del veïnat. El recompte va donar els següents resultats: 15 vots nuls, 64 vots a favor i 226 en contra. Amb aquests resultats, el 74% del veïnat es va manifestar en contra del canvi de nom i en mantenir el carrer dedicat a Heinrich von Treitschke (1834-1896), i en el qual també s’hi ubica el parc en honor al historiador i diplomàtic Harry Bresslau. Un resultat esperpèntic. Von Treitschke va ser un historiador i polític patriòtic destacat en l’època de l’Alemanya Imperial, famós per les seves tesis antisemites i per encunyar la frase “Els jueus són la nostra desgràcia”, adoptada posteriorment per Julius Streicher com a slogan pel periòdic nazi Der Stürmer. En canvi Bresslau, va ser l’antítesi acadèmica de von Treitschke -el va rebatre historiogràficament- i va manifestar-se sempre a favor de la integració de la comunitat jueva a l’Estat alemany.
Tot i així i això, les voluntats de denominar el carrer amb altre nom segueixen intactes, tan al barri com a tota la ciutat. El grup de l’SPD al consistori, amb el recolzament de Els Verds, va anunciar, un dia després de fer-se públics els resultats, que per al proper any, presentaran una nova iniciativa política en ferm per treure a von Treitschke del nomenclàtor. La nova sol·licitud, més explicita i presentant una alternativa, advocarà pel nom de carrer Bisbe Kurt Scharf. Scharf va ser un bisbe protestant de Berlín, opositor al nazisme, va mediar entre l’Alemanya de l’Oest i Polònia i va dedicar-se a visitar a presos a les presons, especialment a interns de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF).
Si bé és cert que a Alemanya no hi ha cap carrer o plaça dedicat als líders del nazisme, i que fins hi tot el lloc on estava situat el búnquer on Adolf Hitler es va suïcidar és un simple pàrquing on només hi ha una placa informativa, encara queden noms de col·laboracionistes, antisemites o governadors colonials en el nomenclàtor, i moltes reticències politicoburocràtiques per canviar-los. En contrapartida, la majoria de carrers de l’antiga Alemanya de l’Est dedicats a Stalin o a Lenin han estat reanomenats. A Berlín, a l’antic est, queden tanmateix, carrers dedicats a la resistència armada d’esquerres al nazisme, com per exemple als grups de Harro Schulze-Boysen o de Herbert Baum.
A la capital federal, més enllà de Treitschkestraße, hi destaca el cas de l’avinguda que duu el nom de Paul von Hindenburg, també a Steglitz, la Hindenburgdamm. Von Hindenburg, va ser mariscal durant l’Imperi alemany i la Primera Guerra Mundial i el President -monàrquic i conservador- de la República de Weimar del 1925 al 1934. L’any 1933, enmig d’un clima dramàtic de pre-guerra civil i de mobilització de les SA i dels Cascs d’Acer de Franz Seldte, von Hindenburg, pressionat pel partit conservador, capitalista industrial, agrari i antisemita d’Alfred Hugenberg (DNVU), el partit centrista, catòlic i burgés de Franz von Papen (Zentrum) i el ministre de la Guerra Kurt von Schleicher -per tal d’arraconar els partits marxistes del govern, va nomenar canceller a Hitler, per formar “un govern de concentració nacionalista, dretà i reaccionari” -com el va anomenar Eugeni Xammar. Les crítiques a Hindenburgdamm mai han cessat. Al barri de Tempelhof, lloc on es trobava ubicat l’antic i històric aeroport homònim, encara hi ha un bon grapat de carrers amb noms d’aviadors de combat de la Primera Guerra Mundial, incloent-hi un carrer dedicat a Manfred von Richthofen, “El Baró Roig”, un as de l’aviació i heroi de guerra alemany. Tanmateix, el debat de canviar el nomenclàtor en aquest barri és inexistent.
Paral·lelament a l’existència d’aquests casos, destaquen les reticències del consistori berlinès, després de dècades de debat, de canviar el nom del carrer Gabelsbergerstraße (en honor al taquígraf Franz Xaver Gabelsberger), al districte de Friedrichshain, a Silvio Meier, dissident de l’Alemanya de l’Est, okupa i activista veïnal assassinat per neonazis el 1992 a l’estació de metro de Samariterstraße. En els últims 10 anys, només tres carrers han canviat de nom. L’any 2003, el carrer Seebergsteig a Wilmersdorf, en honor al sacerdot antisemita Reinhold Seeberg, va passar a anomenar-se Toni-Lessler-Straße, en record a un mestre d’educació primaria del barri. L’any 2008, un segment del carrer Kochstraße del barri de Kreuzberg, davant de l’edifici de l’editorial Axel Springer, va ser anomenat carrer Rudi Dutschke, dedicat al sociòleg marxista i líder estudiantil del maig del 68 berlinès. I per últim, l’any 2010, el passeig a la vora del riu Spree a Kreuzberg, dit Gröbenufer, en honor a Otto Friedrich von der Groeben va ser reemplaçat per May-Ayim-Ufer. Von der Groeben va ser el fundador de Costa d’Or Brandemburguesa, una colònia prussiana de 1682 a 1717 a l’actual Ghana, on des de la població de Gran Fredericksburg, avui Princes Town, va dedicar-se al tràfic d’esclaus a gran escala. May Ayim va ser cofundadora del moviment afroalemany i poeta. I és que els nomenclàtors no deixen de ser miralls de les societats.
Treitschkestraße amb Harry-Bresslau-Park. Foto: Roger Suso
Treient l'entrellat 