Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 17 de desembre de 2012. En castellano a La Marea.
A petició dels governs dels 16 Estats federats alemanys, la cambra alta del poder legislatiu, el Bundesrat, on s’hi representen els Länder, ha decidit gairebé unànimement iniciar un nou procés per prohibir al neonazi Partit Nacional Democràtic d’Alemanya (NPD). Tot i el consens la setmana passada a la conferència de ministres de l’Interior dels Länder a Rostock-Warnemünde -tots els titulars dels ministeris són, o del partit socialdemòcrata SPD o del democratacristià CDU- per presentar una sol·licitud d’il·legalització del partit davant el Tribunal Constitucional de Karlsruhe, la cancellera democratacristiana Angela Merkel, ha expressat les seves reticències davant aquest procés i ha recordat que un altre similar ja va fracassar l’any 2003. Els Länder, a través del senat, han votat la decisió de formular la petició de prohibició, independentment de si el govern de Merkel ho farà també o no. Segons ha informat l’executiu bipartit, la seva decisió es produirà durant el primer trimestre de 2013. Només l’Estat de Hessen s’ha abstingut. Pel ministre de Justícia de Hessen, el liberal Jörg-Uwe Hahn, “la il·legalització no soluciona el problema de l’extremisme de dretes”. Hahn (FDP), “tem que el procés d’il·legalització, malgrat ser legítim, resulti contraproduent”. El Bundesrat, el Bundestag (el Parlament) i el govern són els tres òrgans facultats constitucionalment per fer peticions d’inconsititucionalitat d’un partit al Tribunal de Karlsruhe.
Per què ara?
El descobriment, fa un any, de la cèl·lula terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), ha precipitat el procés d’il·legalització de l’NPD després de que hagin quedat demostrats els seus vincles, logístics, amb l’NSU. En concret a través de Ralf Wohlleben, membre i dirigent de l’NPD i sospitós de formar part de l’estructura de l’NSU. La cèl·lula neonazi, que tenia la seu a Zwickau, és responsable d’una desena d’assassinats comesos en diferents ciutats alemanyes entre el 2000 i el 2007 de vuit persones d’ascendència turca, una de grega i d’una agent de policia, de l’atemptat amb bombes de claus al barri turc de Colònia (Mülheim), de l’atac a la comunitat jueva russòfona de Düsseldorf, dels atacs a seus del partit socialista Die Linke, d’atracaments a bancs, de fabricació d’explosius i d’apologia al nazisme. Més enllà de les sospites de passivitat i inoperància de la policia, ha quedat al descobert que l’NSU també tenia confidents en les agències d’espionatge estatal i que existia connivència entre la cèl·lula neonazi i la divisió intel·ligència de l’Estat de Turíngia.
Els precedents
L’any 2001 el govern de Gerhard Schröder va sol·licitar la prohibició de l’NPD, però una resolució l’any 2003 del Tribunal Constitucional, ho va rebutjar amb l’argument que, si s’il·legalitzava l’NPD, es posava en perill la xarxa d’agents infiltrats al partit. El tribunal també va considerar aleshores que l’abundància de talps dels serveis d’espionatge a les files de l’NPD impedia determinar si les activitats il·legals demostrades per l’acusació eren espontànies o es devien a la influència en el partit de les persones pagades per l’Estat. Tanmateix, el nou procés de prohibició que s’inicia ara, s’ha caracteritzat pel fet que els serveis d’espionatge, al llarg d’aquest any, han retirat molts dels seus infiltrats al partit.
A Alemanya no es duu a terme una il·legalització d’un partit polític “que actuï contra els fonaments de l’ordre constitucional”, des de l’any 1956. Solament han prosperat dos processos d’il·legalització. El primer, l’any 1952 contra el Partit Socialista del Reich (SRP) d’Otto Ernst Remer -el partit successor del partit nazi i amb forts lligams amb el Moviment per la Unió del feixista britànic Oswald Mosley. El segon, contra el Partit Comunista d’Alemanya (KPD) el 1956 a l’Alemanya de l’Oest.
Les cares de l’NPD
L’NPD va ser fundat l’any 1964 a Hannover, com a reagrupament entre totes les formacions polítiques nacionalsocialistes i nacionalpatriotes existents a l’època a l’Alemanya de l’Oest i els antics sectors de l’SRP. Des de 2009, l’altre gran partit d’extrema dreta alemany, la Unió del Poble Alemany (DVU) del magnat de Baviera Gerhard Frey, forma part de l’NPD, després d’un llarg procés de col·laboracions i fusions. L’actual líder és Holger Apfel, té una militància de 6.000 persones afiliades i als parlaments regionals de Mecklemburg-Pomerània Occidental i Saxònia, l’NPD hi té presència de representants electes.
L’NPD és un partit neonazi, racista, nacionalista völkisch, antisemita, islamòfob, antiestrangers, revisionista i que empara als grups violentes neonazis. En l’última gran batuda policial contra aquesta mena de grups, enguany a l’Estat de Rin del Nord-Westfàlia, van ser descoberts més de 1.000 cartells electorals de l’NPD en locals de col·lectius de camaraderia. La formació política ha estat condemnada per un jutjat del contenciós administratiu a pagar més d’un milió d’euros per practiques irregulars de doble comptabilitat en les seves finances i els seus diputats com Udo Pastörs, Michael Andrejewski o el mateix Apfel, a part d’estar totalment aïllats de l’activitat política als parlaments de Schwerin i Dresden pels seus colegues, es dediquen a grunyir i fer-se la víctima.
L’NPD també dóna cobertura a l’establiment del que la militància neonazi anomena “zona nacional alliberada” (National befreite Zone), un indret autogestionat habitat per neonazis i simpatitzants, on s’ha expulsat a la comunitat estrangera i jueva i part del veïnat opositor, i que treballa en xarxa per establir el Quart Reich. Els principals exemples d’aquest fenomen es troben a Berlín, concretament al barri de Schöneweide, on s’hi concentren fins a 10 punts d’infraestructura nacionalsocialista i hi viu el cap de l’NPD berlinès Sebastian Schmidtke; o al petit poble de Jamel, al mar Bàltic -on fins hi tot hi ha una senyal de carreteres apuntant i exaltant les principals ciutats de l’imperi Alemany anterior a 1914 i la petita ciutat fronterera austríaca de Braunau am Inn, lloc de naixement d’Adolf Hitler.
El doble joc de l’Estat
“L’estratègia dels governants polítics és creure que il·legalitzant el partit neonazi s’acaba i es combat el neonazisme, que ha estat menystingut durant dècades” apunta la politòloga berlinesa Martina Borowski. “L’Estat ha estat finançant el partit a través d’informants i talps, que han invertit part dels diners públics en el partit, i s’ha desentès al mateix temps de les activitats clandestines i violentes de la militància i les persones simpatitzants” afirma Borowski. “La il·legalització de l’NPD pot provocar una radicalització tant de les bases com d’Apfel, pot dificultar el monitoreig de les seves activitats i pot provocar-ne un creixement entre les seves bases sociològiques”. Segons sosté Borowski, a causa de l’escàndol del NSU, la tàctica dels polítics professionals és penjar-se la medalla proscrivint l’NPD, en canvi, en cap cas s’ha posat sobre la taula la reforma, reestructuració o dissolució dels serveis d’intel·ligència, esquitxats pel cas NSU i exemple paradigmàtic que l’absència d’una desnazificació total en els àmbits de la policia i la intel·ligència després del Tercer Reich –tolerada pels Aliats- ha contribuït a una continuïtat institucional a Alemanya que, encara avui, perdura.
Membres de l’NPD manifestant-se a Rostock-Warnemünde. Foto: Reuters
Treient l'entrellat 