Orbán i el govern conservador d’Hongria viren cap a l’autocràcia

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 264 de 7 de març de 2012, pàgina 17

Des de l’entrada en vigor aquest any de la nova Constitució, Hongria s’ha convertit un Estat nou de biaix autocràtic bastit al voltant del primer ministre Viktor Orbán i el seu partit, el conservador Fidesz. La flamant Llei Fonamental -com s’anomena- va ser aprovada gràcies a la majoria de dos terços que des de 2010 el Fidesz té al parlament. El text ha posat fi a la República d’Hongria per referir-s’hi únicament com Hongria i ha redibuixat les circumscripcions electorals en benefici del Fidesz. El més destacat però, és la restricció draconiana de les llibertats bàsiques, la violació de la separació de poders, l’autorització al primer ministre a governar per decrets-llei, l’augment del control gubernamental sobre el Banc Central i l’emmordassament dels mitjans de comunicació.

La polèmica carta magna, que barreja un romàntic nacionalisme xovinista amb la retòrica moral del catolicisme i el calvinisme, advoca per un irredemptisme no annexionista i atorga la nacionalitat i el dret a vot a les persones d’origen històricament hongarès però que són ciutadanes d’altres països limítrofs. Són prop de 3.5 milions de persones d’origen magiar les que viuen actualment repartides per Transsilvània (Romania), el sud d’Eslovàquia, Voivodina (Sèrbia), Osijek-Baranja (Croàcia), Transcarpàcia (Ucraïna) i Àustria. Amb aquestes mesures, la nova llei genera també tensió entre els governs centrals d’aquests països i Budapest.

A més de la reforma constitucional, les bases de la democràcia parlamentària i la cohesió social hongaresa s’han vist sacsejades per una bateria de lleis aprovades per Fidesz que promouen reformes socials, laborals, al sistema sanitari i a l’ensenyament, on les retallades, la flexibilització i les privatitzacions en són destacades i accentuades. El govern del Fidesz, amb eufemismes i hipèrboles, criminalitza la pobresa i culpabilitza al poble romaní dels problemes socials i de benestar. A la vegada, culpa a la comunitat jueva de la crisi financera. Orbán també ha promogut el treball obligatori -per exemple en tasques de neteja del sotabosc a les urbanitzacions- per persones desocupades de llarga durada -entre els quals hi ha un alt nombre de persones de la comunitat zíngara.

Després d’un període de vuit anys de governs de coalició entre socialdemòcrates i liberals, marcats per escàndols de corrupció, mentides del premier Ferenc Gyurcsány i una forta crisi fruit de les receptes del FMI, Viktor Orbán, qui ja va governar entre el 1998 i el 2002, està decidit ara a no perdre el poder de nou. Amb el mateix ritme en què el projecte europeu està naufragant i la sobirania dels parlaments s’ha anat dipositant als mercats, Orbán, per no acabar com Berlusconi i Papandreou, i desafiant a la troika (FMI, UE i BCE), ha portat a terme, de cara a la graderia, polítiques de nacionalisme econòmic aïllacionista. Budapest les addueix a la seva sobirania i compara Brussel·les amb el Moscou de la Unió Soviètica i amb la Viena dels Habsburg. Durão Barroso ha llançat algunes advertències a Hongria, però aquestes no s’han materialitzat amb cap mesura política. L’estratègia d’Orbán és simple: s’oposa als dictats de la troika per mostrar la suposada independència del poble magiar i legitimar-se davant del públic hongarès i així realitzar després, a la seva manera, la mateixa política neoliberal respecte els nivells de dèficit i deute públic que l’exigida per la troika.

Orbán també va esmenar la Constitució per instituir l’anticomunisme i definir al socialdemòcrata Partit Socialista (MSZP) com a hereu del règim comunista, obrint la possibilitat de processar persones amb responsabilitats durant República Popular d’Hongria (1949-1989). Hongria va començar la Gran Guerra formant part de l’Imperi Austrohongarès i la va acabar amb el Tractat de Trianon amb la pèrdua de dos terços del seu territori. El període d’entreguerres va estar marcat per la revolució comunista de Béla Kun, que va instaurar durant uns mesos de 1919 una república soviètica, i la posterior contrarrevolució comandada per l’exèrcit romanès -per ordre del primer ministre Alexandru Vaida-Voevod- que va donar pas a la dictadura de l’almirall i regent reial Miklós Horthy. El seu règim, caracteritzat per la subordinació a Hitler, va concloure amb l’ocupació d’Hongria per les tropes alemanyes al març de 1944 i la instauració d’un govern liderat pel Partit de la Creu Fletxada, el moviment nazi hongarès de Ferenc Szálasi, responsable de la deportació de centenars de milers de jueus a Auschwitz i de reprimir brutalment a la resistència antifeixista. El règim comunista que va seguir a la guerra, liderat per Mátyás Rákosi i de caràcter estalinista, va quedar marcat per la revolució antisoviètica de 1956 i les seves conseqüències, uns fets que es mantenen ben vius en l’actualitat.

Si hi ha un lloc al país que simbolitzi l’enfrontament i la polarització sociopolítica actual a Hongria, aquest es troba en el número 60 de l’avinguda Andrássy de Budapest, a la Casa del Terror, un museu dedicat al terror del feixisme i del comunisme que s’alberga a l’edifici de l’antiga seu de la Creu Fletxada i, posteriorment, de la policia política comunista (ÁVH). El museu, inaugurat per Orbán el 2002, és una exhibició amb una visió molt clara de la història d’Hongria. El seu objectiu és revisar, manipular i minimitzar el paper de Horthy i Szálasi, retratar al país com a víctima d’invasions i ocupacions estrangeres i culpar de les misèries actuals del país a l’esquerra i en concret al MSZP, el successor parcial del partit que va portar a terme la doctrina del comunisme gulash (1963-1985) -iniciada per János Kádár. A l’ombra d’Orbán, l’ascens electoral del partit ultradretà Jobbik ha estat molt notable, arribant a convertir-se en la tercera força del parlament. El Jobbik, liderat per Gábor Vona, és un partit legatari de la Creu Fletxada i està lligat a grups parapolicials de defensa i a milícies paramilitars antisemites i antizíngares a l’òrbita de la Guàrdia Hongaresa. Tot i les manifestacions de rebuig al Fidesz vehiculades al voltant del MSZP i el moviment d’indignades i d’esquerra crítica Szolidaritás (el logotip del qual té la mateixa tipografia que el del sindicat obrer i catòlic polonès Solidarność), aquestes són força minoritàries i l’impacte en la governança és feble. Sembla doncs que les dretes avancen a pas ferm i teixint Orbanistan amb total impunitat.