Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 11 de març de 2012
L’opositor partit Socialdemòcrata (Smer-SD), liderat per l’exprimer ministre Robert Fico (al poder entre 2006 i 2010 en coalició amb els conversadors de l’HZDS de Vladimír Meciar i l’ultradretà partit SNS de Ján Slota), va guanyar per àmplia majoria les eleccions legislatives a Eslovàquia. Tanmateix, més enllà del canvi de govern i l’aparició de nous partits en la contesa, els comicis van quedar marcats per les mobilitzacions populars al carrer contra el procés electoral, la baixa participació i la corrupció endèmica de la classe politicoempresarial i de les institucions democràtiques.
Eslovàquia va celebrar el 10 de març eleccions generals en les quals van ser elegides les 150 membres del Parlament. Aquests comicis anticipats van ser convocats després de la caiguda del govern conservador que liderava Iveta Radicová, que el passat octubre no va aconseguir superar una moció de censura vinculada a una votació sobre el Fons Europeu d’Estabilitat Financera. El govern de Radicová –una gran coalició entre el seu partit, el democratacristià (SDKÚ), el partit conservador i catòlic KDH, el partit liberal SaS i el partit liberal-conservador de la minoria hongaresa a Eslovàquia Most-Híd– va fer aigües arran del desacord entre el SaS (en contra de concedir més ajudes a Grècia) i els seus socis governamentals, que van optar per seguir els dictats de Brussel·les i reservar un fons econòmic per al govern del país hel·lènic de l’aleshores Papandreou.
La jornada de reflexió eslovaca va quedar marcada pels aldarulls ocorreguts quan la policia va carregar a cavall i emprar canons d’aigua i gasos lacrimògens per dissoldre una de les marxes de protesta que es van celebrar a la capital, Bratislava –en concret a la plaça Hodzovo, davant del Palau Presidencial Grassalkovich i a la plaça SNP (plaça en memòria a l’insurrecció nacional partisana de 1944 contra el govern eslovac titella del Tercer Reich que encapçalava el capellà feixista Jozef Tiso)- contra les retallades a la sanitat pública, les escoltes indiscriminades a periodistes a càrrec dels serveis de contraespionatge militar, l’acord ACTA i el cas Goril·la, una trama de corrupció revelada i filtrada a Internet durant el desembre de 2011. La policia va arrestar una vintena de manifestants.
El goril·la eslovac
L’informe del cas, recopilat pel periodista eslovac d’origen canadenc Tom Nicholson evidencia la corrupció i els tripijocs entre les elits polítiques i econòmiques eslovaques en la negociació de milionàries comissions per privatitzacions d’empreses públiques, principalment d’energia i transport. L’informe es basa en l’enregistrament, per part del servei d’intel·ligència, de converses mantingudes els anys 2005 i 2006 entre responsables del grup empresarial i financer Penta que lidera Jaroslav Hascák i diversos membres del govern del llavors primer ministre conservador i titular d’Exteriors sortint, Mikulás Dzurinda (SDKÚ), com el ministre d’Economia Jirko Malchárek o l’exdirectora del Fons del Patrimoni Nacional Anna Bubeníková així com algun membre d’Smer-SD. L’escàndol del cas Goril·la ha anat a més ja que s’ha conegut que el SaS s’ha vist implicat en un cas de delictes de prevaricació i tràfic d’influències. El cas Sasanka, com es coneix, revela les relacions entre el líder del SaS, Richard Sulík, i l’empresari Marián Kocner, sobre l’elecció del fiscal general de l’Estat.
L’escàndol del cas Goril·la va propiciar, des de gener, una onada de protestes sense precedents, emmirallades amb els moviments 15-M i Occupy Wall Street, per tot el petit país centreeuropeu, amb multitudinàries marxes per Bratislava i per diverses ciutats com Kosice, Presov, Zilina, Nitra, Banská Bystrica i Komárno. Com va afirmar Lucia Gallová, una de les portaveus del moviment “contra els goril·les” i detinguda un parell de vegades per protestar, les manifestacions no afluixaran passades les eleccions i només cessaran quan es porti a terme un enjudiciament de les responsables del cas Goril·la i de la corrupció generalitzada, seguint l’exemple de l’Islàndia de Jóhanna Sigurdardóttir. El cas mostra, i és una prova fefaent més, que la corrupció, el suborn i l’extorsió mafiosa són pràctiques comunes i extenses al país des de la independència el 1993.
Entorn a les protestes contra el cas Goril·la s’hi han situat els moviments socials, els reduïts partits d’esquerra extraparlamentària, el partit SaS, una escissió populista conservadora del partit SaS anomenada Gent Corrent (OĽaNO) dirigida per Igor Matovic –que ha aconseguit convertir-se en la tercera força al Parlament-, i el partit 99%-Veu Ciutadana, creat ad hoc i acusat per part de les manifestants d’oportunistes i de fer ús partidista de les manifestacions contra el cas Goril·la.
“La majoria de la població eslovaca és conservadora i de dretes, i bastant nacionalista, cosa que a voltes explica l’euroescepticisme. Les eleccions les ha guanyat Fico gràcies al vot de càstig exercit cap al SDKÚ de Dzurinda, però l’Smer-SD forma part també –i de fet n’és una peça important- de la xarxa de corrupció mafiosa enquistada en la política eslovaca” explica a la Directa per Skype L’ubomír Grañák, veí i activista del barri bratislau de Dlhé diely. “L’SDKÚ no ha sabut fer com el Partit Popular espanyol amb el cas Gürtel, per això ha perdut els comicis. Ara s’ha destapat el cas Goril·la a Eslovàquia, però aquí a Bratislava recordem els precedents de Polònia amb l’afer Rywin que va permetre els bessons Kaczynski conquistar el poder i d’Hongria amb l’afer Gyurcsány que va catapultar Viktor Orbán, de nou, al govern. Aquests exemples ens demostren que la política anticorrupció després d’un escàndol de corrupció va significar i ha significat un gir autocràtic complert. “Fico amb majoria absoluta pot fer el mateix”, afirma Grañák.
La protesta contra el cas Goril·la a Bratislava, hivern 2012. Foto: P. Funtál
Treient l'entrellat 