L’assalt de Drambjan a Estònia subratlla una problemàtica latent

L’home que el passat 11 d’agost a la tarda va entrar armat a l’edifici del Ministeri de Defensa d’Estònia a Tallinn, capital d’aquesta república bàltica, i s’hi va atrinxerar fent dos ostatges i desencadenant fins a 10 explosions, era Karen Drambjan. Alguns mitjans van apuntar que l’assaltant va acabar suïcidant-se durant l’operació de rescat efectuada per la policia estoniana, però la investigació indica que va morir abatut per les forces especials K-komando en un intercanvi de trets. En un primer moment també es va apuntar a la premsa que es tractava d’un exoficial de les forces armades d’Estònia que havia estat destinat a l’Agfanistan, però les autoritats han confirmat que no tenia cap mena de vinculació amb l’exèrcit. Finalment, però, Drambjan, de 57 anys, ha resultat ser un advocat i polític frustrat estonià d’origen armeni, russòfon, embargat, desnonat i membre de la formació política –actualment sense representació parlamentaria- Esquerra Unida d’Estònia (EÜVP), l’hereva a la república bàltica del Partit Comunista de la Unió Soviètica. L’atacant havia escrit un article l’any 2009, en un portal digital, en que demanava a les russoparlants d’Estònia a “aixecar-se contra el govern estonià”, a qui Drambjan veia com a responsable de “preparar una guerra civil contra la minoria russòfona d’Estònia i de ser hereus de col·laboradors nazis”. En el seu acte individual, modus Breivik, pretenia revertir situacions. El seu presumpte objectiu era el responsable d’això, el ministre de defensa i antic primer ministre, el liberal-conservador del partit IRL, Mart Laar.

Després de la Revolució d’Octubre a Rússia i del tractat de pau de Brest-Litovsk, el 1918 es va fundar l’Estat estonià i va ser un Estat independent fins el 1940. Seguint el pacte Molotov-Ribbentrop, la Unió Soviètica va annexionar-se Estònia el 1940, però a l’any 1941, l’Alemanya nazi va conquerir el territori. El 1944, Estònia és alliberada i torna a ser ocupada per la Unió Soviètica. En els anys de postguerra, Stalin va posar en marxa un procés molt intens de russificació i transferència de població a Estònia, també a Letònia. L’any 1991, la república va recuperar la independència. Actualment és membre de la UE i la OTAN. Estònia, que compta amb 1’4 milions d’habitants, alberga a una minoria russòfona de fins el 27% de la població, concentrada principalment a l’est (a Narva són majoria) i a la capital. Part ha accedit a participar en un procés, llarg i costós, de nacionalització -que passa per l’aprenentatge de la llengua estoniana i de la Constitució. No obstant això, 160.000 membres d’aquesta minoria, més enllà de no ser reconeguts per Tallinn, no són partidàries de participar en aquest procés per adquirir la nacionalitat estoniana. Estònia les considera no-ciutadanes, apàtrides. Tampoc demanen la nacionalitat russa, i en part es beneficien de poder viatjar a la Federació Russa i a la UE sense necessitat de demanar visat –disposen del anomenat passaport gris. La qüestió de les minories és el principal obstacle per a la normalització de les relacions entre la Federació Russa i Estònia. La manipulació a dues bandes és constant. Des de la independència, que els successius governs liberals i conservadors d’Estònia –els únics que ha conegut el país-, amb un marcat perfil nacionalista, han plantejat la qüestió de la minoria russa en termes de ressentiment. L’Administració la percep com el llegat de la dominació soviètica del territori, com una cinquena columna, i en molts casos ha estat discriminada lingüística, laboral i econòmicament. A més a més, el govern que encapçala el polític liberal Andrus Ansip (ER), per tercer intent –els altres van ser el 2006 i 2010- i a instàncies de Laar, prepara una llei que reconeixarà amb l’status de “lluitadors per la llibertat” tothom que va combatre la URSS, inclús aquelles persones que van col·laborar amb l’Alemanya nazi. D’aquesta manera, personatges tant tèrbols com Hjalmar Mäe, Ain-Ervin Mere, així com els membres voluntàris a les Waffen-SS o del funcionament del camp de concentració de Jägala, poden quedar equiparats, per exemple i entre d’altres, amb certs membres dels partisants “Germans del Bosc” o del Regiment finlandès d’Infanteria nún. 200, que van combatre tant a Stalin com a Hitler. El Kremlin per la seva part, usa aquesta minoria pels seus interessos geoestratègics al país i des de la guerra de 2008 a Ossètia del Sud, utilitza llenguatge força bel·licista i propagandístic per la qüestió.

La situació de marginació de les russoparlants a Estònia no ha desembocat, ara com ara, en conflicte violent obert. Incidents com el de Drambjan són un rara avis en el país que des de 2005 governa Ansip, però són símptoma d’una problemàtica latent. Excepte els violents enfrontaments i aldarulls que es van produir a Tallinn l’abril de 2007 entre la comunitat russoparlant –encapçalada pel grup Nochnoy Dozor-, els nacionalistes estonians i la policia, iniciats amb protesta per la retirada i desmantellament, per part del govern d’Ansip, d’un monument soviètic de la Segona Guerra Mundial del centre de la ciutat, el Soldat de Bronze, els episodis violents han estat molt limitats. La polèmica al voltant del monument va fer esclatar les tensions entre la majoria estoniana, que considera el monument com un símbol de l’ocupació soviètica, i la minoria russa, per la qual simbolitza un triomf sobre els nazis. El país i les webs institucionals també, van patir un atac cibernètic massiu. Tanmateix, la protesta contra la retirada de l’estàtua, va ser també, una expressió col·lectiva de la minoria russòfona i de les no-ciutadanes de la seva frustració per la falta d’expectatives. Una discriminació que continua a dia d’avui.

Assalt policial al Ministeri. Foto: Timur Nisametdinov

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s