Nits de cotxes cremats a Berlín

Nota: En la Revista R@mbla publicado en castellano

Ja són 155, en 9 dies consecutius, els cotxes –principalment de gamma alta- que han aparegut cremats pels barris de Berlín, i tot apunta que a curt termini, el número de cotxes cremats seguirà pujant. També n’han aparegut a Hamburg. Tot i el fort desplegament preventiu de la policia, amb centenars d’agents de civil i uniformats i recolzament d’helicòpters amb càmeres tèrmiques i d’alta definició, els nocturns incendis no s’aturen i, de moment, cap persona ha estat arrestada ni in fraganti ni a posteriori. L’onada de foc a automòbils, iniciada el passat 16 d’agost –uns dies després de la fi dels disturbis d’Anglaterra i a un mes vista de les eleccions i la visita del Papa a la ciutat-Estat, programades pel 18 i 22 de setembre respectivament-, no és pas un fenomen nou a Berlín. En el que va d’any, els barris, tant de l’antic est com de l’oest, han estat testimonis de la crema d’almenys, 350 vehicles. I entre els anys 2007 i 2010, la xifra puja fins als 650.

L’alarma creix entre polítics, veïns i mitjans de comunicació. La policia ha desplegat, a més, agents d’altres Länder i ha ofert una recompensa de 5.000€ a canvi de qualsevol informació que contribueixi a la detenció dels autors. La venda de pastilles per encendre la barbacoa és observada. També s’han començat a organitzar patrulles ciutadanes, i fins i tot hi ha veïns que reclamen anar armats per vigilar i defensar les seves propietats. Els atacs incendiaris ja s’han convertit en cavall de batalla de la campanya electoral. Els membres del bipartit que governa Alemanya (CDU i FDP), ja utilitzen en els seus cartells de propaganda electoral a la capital, la foto de cotxes cremats, tot demanant més policia, mà dura, videovigilància i canvi. Per l’alclade-governador Klaus Wowereit i el conseller d’Interior Ehrhart Körting, del partit socialdemòcrata SPD, els incendis són un clar cas de vandalisme i criminalitat. Alguns membres tant del SPD com de la formació democratacristiana CDU s’han atrevit a descriure la crema de cotxes com incipients formes de terrorisme, comparables a les accions de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF). “El terrorisme de Baader-Meinhof també va començar només amb incendis. Primer els cotxes, després què?” apunten. El debat, ara per ara, es centra en saber qui hi ha darrera, poc en el per què.

Mentrestant, les autoritats consideren als grups autònoms llibertaris i d’extrema esquerra com els principals sospitosos de l’acció directa. També ha transcendit que en alguns casos, es podria tractar de piròmans sense agenda política, imitadors vandàlics o de persones que, aprofitant la conjuntura, busquen el frau i l’estafa a l’asseguradora. Alguns cotxes més senzills i utilitaris –eines de treball amb assegurances estàndard- com Volkswagen Polo, Ford Escort, Škoda Fabia, Renault Modus o Smart, etc., també han aparegut cremats, fet que refuta l’autoria total dels grups autònoms, com també ha reconegut la vicepresidenta de la policia berlinesa Margarete Koppers. Tampoc s’han de descartar als agents provocadors, aquells que actuen en la més pura línia L’home que fou Dijous de G. K. Chesterton.

La gentrificació combinada amb la lluita de classes, la crisi i l’atur (i per extensió el Hartz IV) són algunes de les claus de l’esclat de la nova onada d’incendis. La gentrificació, un fenomen d’ennobliment, d’aburgesament i d’encariment de barris està sent, des de fa 2 anys, molt marcada. Més enllà dels ja gentrificats barris de Mitte i Prenzlauer Berg, els barris de Kreuzberg, Friedrichshain i la zona coneguda com Kreuzkölln són els més afectats. Aquest fenomen comporta el desplaçament dels habitants amb menys poder adquisitiu del barri i l’arribada de la classe mitjana i de yuppies. La gentrificació, tanmateix, no ve sola, moltes vegades ve acompanyada de la turistificació, del guiri. La turistificació és un procés gradual pel qual una ciutat va guanyant visitants fins que aquests són tant massius que arriben a canviar l’orientació econòmica d’uns carrers o d’un barri, afavorint l’aparició de bars, clubs i botigues de souvenirs, així com la d’apartaments turístics il·legals en pisos. Aquesta transformació comporta també un encariment del barri i un canvi de tendència social que acaba expulsant els veïns originals, ja sigui a causa de la pujada de preus o pel soroll, brutícia i altres molèsties que provoquen l’aglomeració de gent (més quan es barreja amb alcohol i festa). Per tant, la transformació socioeconòmica dels barris de Berlín es troba en el rerefons de les friccions i accions. Ja a l’any 2009, un grup autònom dit Bewegung für militanten Widerstand (BMW) –Moviment per la Resistència Militant-, es va atribuir, en un comunicat contra la gentrificació, molts dels cotxes cremats a Prenzlauer Berg.

Els cotxes de gamma alta o de luxe són un clàssic símbol d’èxit, ostentació consumista i poder adquisitiu, especialment a Alemanya, un dels referents mundials en disseny i fabricació de cotxes. Els vehicles cremats són sobretot luxosos models –amb un cost mitjà de 35.000€ i assegurances a tot risc- de marques alemanyes com Mercedes, Porsche, Audi, BMW i Volkswagen. La crema de cotxes pot ser entesa com un intent de colpir un dels motors econòmics del país, la industria automobilística. És una forma d’agitació política contra l’aburgesament i una manera d’intentar espantar als rics i als nou-rics i remoure consciències. El foc és la protesta contra la gentrificació i la reestructuració urbana. Nogensmenys, cremar cotxes no deixa de ser una metàfora, vil, de les accions de Els Edukadors de Hans Weingartner. Alguns grups d’esquerra s’han mostrat crítics amb els incendis, consideren que cremar cotxes té exactament l’efecte contrari al que suposadament es vol provocar i que dóna munició als opositors polítics. El debat està/segueix servit. En tot cas, el que sembla clar és que Merkel intentarà accelerar els seus plans de llei i ordre per anar acabant, poc a poc, amb el llibertinatge de Berlín, seguint la línia marcada per exemple, per Munic, Frankfurt o Düsseldorf. Un cop més, la seguretat i la lluita contra l’amenaça prototerrorista torna a ser l’única prioritat de la política berlinesa.

Actualitzacions

28 d’agost: Després de 12 nits seguides i 169 cotxes, primera nit sense cotxes cremats a Berlín.

24 de setembre: El fotògraf freelance i activista Tobias P. és detingut i acusat de cremar fins a 3 cotxes luxe a Berlín. Boc expiatori?

25 d’octubre: La policia de Berlín va arrestar el passat diumenge 23 d’octubre a un jove que va confessar haver cremat fins a 67 cotxes de gamma alta durant l’estiu, 14 incendis al juny, 6 al juliol i 47 a l’agost. Segons va afirmar el detingut, André H., la frustració, la impossibilitat de pagar els deutes i el ressentiment social van ser els motius pels quals va actuar. André H., pintor i vernissador berlinès de 27 anys a l’atur, mormó devot, destinatari del polèmic i estigmàtic subsidi Hartz IV i vivint amb la seva mare malalta i la seva germana amb discapacitat en un pis de 2’5 habitacions al districte de Moabit, va afirmar que va actuar sol i que no forma part de cap moviment social ni de cap col·lectiu d’esquerres. L’establishment alemany, ja s’ha posicionat al respecte i ha qualificat la crema de cotxes d’André H. com simples accions violentes motivades per l’enveja. Altres analistes consideren que, darrere de les accions del detingut, hi ha indicis per apreciar-hi un rerefons i/o motivació polític/a. No obstant això, per la policia, els principals sospitosos dels altres incendis segueixen sent les “extremistes d’esquerres”. Tanmateix, des de la detenció d’André H. després de l’avaluació policial de moltes hores de gravacions de vídeo de càmeres de vigilància en busos i metro del voltant dels llocs dels cotxes cremats, la crema de cotxes (ja sigui pels motius que sigui) segueix ocurrent. Des de diumenge 23 d’octubre, fins a 4 nous cotxes han aparegut cremats a Lichtenberg i a Wedding. I ja són gairebé 500, els vehicles que s’han vist afectats aquest any per incendis provocats.

Un Audi A4 cremat al barri de Charlottenburg. Foto: dpa

Advertisements

2 thoughts on “Nits de cotxes cremats a Berlín

  1. Retroenllaç: Ferran Aisa: “El 15-M és anarquisme, tot i que no li cal aquesta etiqueta” « lafleca

  2. Retroenllaç: Hekla, qualificat per la policia alemanya com la ‘nova RAF’ reivindica el sabotatge de les vies fèrries a Berlín | eurosuso

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s