Assalt al palau presidencial del Iemen. Incertesa per la marxa de Saleh

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 234 de 22 de juny de 2011, pàgina 16

El buit de poder generat per la sortida del president, la paralització de la indústria, les mobilitzacions socials al carrer i la incertesa sobre el retorn del president han desfermat tots els temors entre la classe dirigent i la població del Iemen d’una possible escalada del conflicte armat. L’hospitalització del president Ali Abdullah Saleh a l’Aràbia Saudita, el 4 de juny, per tractar-se les greus ferides que va patir un dia abans durant l’atac contra el palau presidencial, és interpretada de diverses maneres. Pels partits polítics oficials, s’obre la veda per guanyar parcel·les de poder o per iniciar una transició i una liberalització tutelada. Pels milers de persones acampades i les manifestants, és la celebració del que podria ser, en paraules de l’activista Tawakkol Karman, “el principi de la fi del règim tirà i corrupte de Saleh durant 33 anys i un èxit més del procés revolucionari”. Per Washington, representa un mal de cap a l’hora de trobar un nou president prou amic que li permeti continuar l’anomenada guerra contra el terrorisme a la regió. El vicepresident Abd al-Rab Mansur al-Hadi és qui, des de principis de juny i vigilat per la família Saleh, es fa càrrec del govern.

Des de l’inici de les revoltes, el president Saleh ha perdut molts suports interns i externs. Els diners ja no li serveixen per comprar la lleialtat dels diferents clans tribals i la pau social. En aquest període de temps, el país ja ha viscut tres intents fracassats de dur a terme una transició negociada entre el govern, les forces de l’oposició, els clans tribals i les manifestants. A finals de maig, després que Saleh es negués a acceptar l’últim acord de transició, el xeic Sadiq al-Ahmar, líder del clan tribal hashid, un dels més poderosos del país i aliat tradicional de Saleh, va declarar el seu suport a l’oposició i a les manifestants. El fet va desencadenar, durant una setmana, una dura batalla entre la Guàrdia Republicana de Saleh i la milícia armada d’al-Ahmar a Sanà, que va tenir com a punt àlgid l’atac al complex governamental. L’autoria dels fets encara no és clara. També s’han produït enfrontaments entre el govern i alguns grups islamistes a la ciutat de Zinjibar, al sud. Les manifestants han acusat Saleh de deixar caure la ciutat per desestabilitzar la zona i tenir més pretextos per aferrar-se al govern.

Per la seva part, l’administració Obama planeja construir noves bases militars a la regió i ja ha fet oficial que intensificarà els raids aeris al Iemen contra les suposades bases gihadistes de manera unilateral. Com s’explicava a la DIRECTA 218, la revolta popular al Iemen va néixer en un context de guerra civil silenciada: la insurgència del moviment al-Houthi al nord, l’acció guerrillera d’alguns grups independentistes al sud i el conflicte armat generat per l’enfrontament entre l’exèrcit dels EUA i el gihadisme iemenita. Tanmateix, el conflicte armat a Sanà, la violència tribal i la lluita sanguinària pel poder han aconseguit el que no han obtingut més de cinc mesos de protestes pacífiques: que Saleh marxi del país i que augmenti la tensió bèl·lica, tot i que imperi un acord d’alto el foc tàcit i fràgil entre les parts. Tot i així, el crit de “pa i llibertat” continua ressonant pels carrers del país.

Marxes antigovernamentals a Sanà. Foto: Yahya Arhab

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s