Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 325 de 10 de juliol de 2013, pàgina 16
La població txeca České Budějovice, en alemany Budweis, seu de la cerveseria Budweiser, està sent escenari d’un intent de pogrom i linxament al veïnat romaní i sinti i a la comunitat romaní que hi viu provinent d’Eslovàquia i Romania. Dos intents de pogrom i persecució durant els dos primers caps de setmana de juliol. El primer dissabte, uns 100 neonazis txecs van endinsar-se aquest poble de Bohèmia, al barri de Máj. El segon, més de 400 i molts armats amb navalles papallona, barres d’acer i bats de beisbol. La tensió i la por és diària. La violència desencadenada i l’estigma sobre aquest col·lectiu està lluny de remetre. Durant les marxes que van protagonitzar a la plaça major de la ciutat, la policia va detenir a més de 130 ultradretans pels greus avalots que van causar amb la policia antidisturbis, però no ha presentat càrrecs contra cap d’ells i tots han estat posats en llibertat.
Aquestes concentracions i intents de pogrom, van ser capitanejades per grups d’ultradreta populistes, però particularment, per la formació neonazi Partit Obrer (DS) i el seu líder local Jaromír Pytel àlies DJ Ferda. Només un centenar de persones van sortir al carrer per rebutjar aquestes marxes. Com sempre que van maldades la comunitat romaní i sinti, en la seva totalitat, es converteix en el boc expiatori de la retòrica i de la praxis neofeixista. De la discriminació quotidiana i de la xenofòbia simbòlica enquistada al centre de la societat. Del racisme dels petits gestos, que amb eufemismes i hipèrboles, criminalitza la pobresa i culpabilitza a aquest poble dels problemes socials i de benestar col·lectiu. De la crisi econòmica i de l’atur. Mentrestant, les escaramusses segueixen succeint i els grups de caps-rapats de Combat 18 (una organització neonazi d’elit basada en el principi de resistència sense líders associada amb la xarxa nacionalsocialista i de foment de música anticomunista Blood & Honour) i membres del DS segueixen desfilant contra la població romaní i sinti, la qual és amenaçada de mort i els seus habitatges i campaments apedregats.
Els polítics locals han estat durant molt de temps agitant els sentiments racistes. Des de les institucions, han acusat a les persones romaní i sinti “d’incivilitzades” i “de saturar els serveis socials i les escoles” i les han vinculat amb la inseguretat i el crim. En el context de crisi del capitalisme actual i de paulatí ascens del feixisme, les mesures d’austeritat implementades pel govern han exacerbat encara més la situació. Les retallades en el benestar i l’educació estan empenyent a la població romaní i sinti encara més cap als marges i a la pobresa. El racisme contra la població romaní instal·lat en la societat és un consens social legitimat per la majoria de les elits governants i és ja històric emprar el sentiment antizíngar –i per extensió també l’antiimigració- per construir un discurs populista i demagog capaç d’enterbolir el conflicte social, desviar el debat públic de la corrupció i de l’acció política, i a voltes incitar al pogrom.
Aquests tipus de fets racistes a la República Txeca no són nous. Ja el 2009, quatre neonazis militants de Combat 18 i simpatitzants de DS, van atacar amb còctels molotov l’habitatge de família Kudrik, una familia romaní de la població de Vítkov. El setembre de 2011, varies poblacions de les regions de Liberec i d’Ústí nad Labem, al nord-oest de Bohèmia, just a la frontera amb Alemanya, van ser testimoni també d’atacs violents contra la població romaní i d’enfrontaments entre comunitats i la policia. Els fets de České Budějovice tenen cert paral·lelisme amb els que van protagonitzar grups neonazis els anys 90 a Alemanya contra projectes alternatius i albergs de persones sol·licitants d’asil. En aquest clima, en què els neonazis van percebre que amb violència podien portar a terme la seva agenda política, va gestar-se el que més tard resultaria ser el grup terrorista Clandestinitat Nacionalsocialista, l’NSU.
El cas Nagyová eclipsa els fets
El passat 13 de juny, la brigada contra el crim organitzat de la policia txeca va realitzar una ràtzia a diferents edificis públics i privats repartits pel país. En l’operació van confiscar-se uns cinc milions d’euros en metàl·lic i desenes de quilos d’or en lingots. Set persones van ser detingudes, entre elles l’antic i l’actual director de la intel·ligència militar, l’exministre d’Agricultura i Jana Nagyová, la cap de gabinet del primer ministre, el conservador Petr Necas. La trama ha forçat la dimissió de Necas. La fiscalia txeca acusa a Nagyová d’organitzar una xarxa d’espionatge il·legal i clientelar, suborns i abús de poder. Nagyová, amant de Necas, també va ordenar espiar l’ex-muller del ja ex-primer ministre. Aquesta és la segona dimissió en 4 anys d’un primer ministre del conservador Partit Democràtic Cívic (ODS) enmig d’un escàndol. Necas va succeir a Mirek Topolánek, conegut pels seus comentaris antisemites i homòfobs i famós, per haver participat amb Silvio Berlusconi a les festes bunga bunga que aquest organitzava a la sarda Vila Certosa.
Treient l'entrellat 