L’hostal Pan Tadeusz

Situada al peu de les muntanyes Tatra i ancorada sota el trampolí de salts d’esquí de Wielka Krokiew, Zakopane és la capital polonesa dels esports d’hivern, l’alpinisme i el senderisme. Una destinació turística important al sud de Cracòvia. Zakopane és una població petita, verda i plena de cases i xalets. Molts d’ells seguint l’estil arquitectònic conegut com amb el nom del seu impulsor, Stanislaw Witkiewicz: habitatges de fusta engalanats amb elements del folklore goral. També d’esglésies, com un santuari de Fàtima dedicat a Joan Pau II.

Al centre de la ciutat hi regne el turisme, local, de “menja, beu i compra”. El carrer principal s’ha convertit en la Rambla de Zakopane. Força tètric. Als voltants, tranquil·litat i un paisatge idíl·lic. I entremig, una casa, la Villa Pan Tadeusz, on el 1940 van reunir-s’hi representants de la Gestapo i la NKVD. Avui és un simple hostal i cap placa de memòria històrica hi recorda la trobada secreta.

Més enllà de la historiografia, no deixa de ser curiós i sorprenent, que un país, on Auschwitz s’hi ubicava i que ha fet de la massacre de Katyn un pilar de l’hegemonia conservadora i del nacionalisme d’Estat no hi hagi col·locat, com a mínim una placa o un panell informatiu a Pan Tadeusz. Encara que sigui per fer caixa. A l’Hotel Palace de Zakopane, centre i comissaria de la Gestapo durant el Tercer Reich, avui hotel, en canvi, si que hi ha una placa que en recorda què va ser l’edifici, qui el va ocupar i què s’hi va fer.

Els fets de Katyn, han estat utilitzats, des de fa dècades, per construir, des d’instàncies governamentals -des del PiS dels Kaczynski i a voltes des del PO de Tusk-, una identitat polonesa catòlica i anticomunista que equipara per igual a nazis i soviètics i el sofriment del poble polonès amb el martiri de Jesús de Natzaret. Un discurs i una mitificació política que ignora en altres instàncies, la invasió polonesa a Zaolzie, a Txecoslovàquia, de 1938; la massacre de Bydgoszcz de 1939, on civils polonesos armats juntament amb un batalló de l’exèrcit local, després d’intercanviar trets, van assassinar un mínim d’un miler de ciutadans alemanys de la població; o el pogrom de Jedwabne, l’assassinat d’uns 340 jueus a les mans dels seus veïns polonesos en aquesta població. (Les matances entre poloneses i ucraïnesos, és un tema apart).

El 1940, al bosc de Katyn, prop de la població russa d’Smolensk, diversos milers de presoners de guerra polonesos dels camps de Kozelsk, Starobelsk i Ostachkov, van ser executats i enterrats en fosses comunes per ordre d’Stalin. Bona part d’ells eren oficials de l’exèrcit polonès, policies, així com quadres i professionals d’alta qualificació. La Unió Soviètica sempre va negar els crims i va acusar a l’exèrcit nazi alemany de perpetrar-los. El 1989, Gorbatxov va acabar admetent la responsabilitat del NKVD en la massacre de Katyn. També ho va fer Medvedev l’any 2010.

Pel cas a Zakopane, Pan Tadeusz, en el marc que proporcionava el Pacte Molotov-Ribbentrop, va ser l’escenari de la més important de les trobades entre la Gestapo i la NKVD, realitzades entre finals de 1939 i inicis de 1940. Al xalet del Tatra si va debatre el destí de Polònia, l’ocupació, com combatre la resistència polonesa, l’intercanvi de presoners de guerra i la destrucció de la societat polonesa. La delegació alemanya va estar encapçalada per Adolf Eichmann, i la soviètica, Grigoriy Litvinov. Eichmann fou oficial de les SS i encarregat de l’organització de la logística de la “Solució final al problema jueu”, que conduiria a l’holocaust. Poc ha transcendit de Litvinov.

Les principals conseqüències de la conferència secreta de febrer de 1940 van ser les posteriors accions portades a terme pels dos bàndols, sense coordinació entre les parts, però amb el mateix fi: l’Operació AB-Aktion, una campanya nazi que va consistir en l’assassinat i deportació massiva de la intelligentsia polonesa: polítics, artistes, aristòcrates, empresaris, intel·lectuals, antifeixistes polonesos i persones sospitoses d’oposar-se al règim nacionalsocialista, com a mesura preventiva i per sufocar la resistència polonesa abans de la invasió de l’Alemanya nazi a França. L’Operació AB-Aktion, la continuació de la Intelligenzaktion, fou perpetrada per les Einsatzgruppen (escuadrons de les SS empotrats a l’exèrcit de l’Alemanya nazi, la Wehrmacht) i la Volksdeutscher Selbstschutz (una organització paramilitar d’alemanys polonesos a l’òrbita de les l’Einsatzgruppen i l’SD -el servei d’intel·ligència de les SS), al bosc de Palmiry, a instàncies de Hans Frank, el Governador General a Polònia. Els altres grans productes resultants de la trobada a Zakopane van ser la Sonderaktion Krakau, una operació nazi contra els professors i acadèmics de la Universitat Jagellònica a Cracòvia, on gairebé 200 persones van ser enviades a camps de concentració, i la massacre de Katyn.

Malgrat la vital importància del lloc, on ja iniciada la guerra van reunir-s’hi nazis i comunistes per discutir punts en comú respecte Polònia, ara és un simple hostal desconegut amb nom de poema d’Adam Mickiewicz en un carrer desert, acompanyat d’altres hostals i hotels al veïnat, que s’omplen de visitants que no visiten ni tenen constància del Pan Tadeusz, que ignoren el que va passar i que s’estimen més menjar zapiekanka, resar, pujar al llac de Morskie Oko o veure saltar pel trampolí a Kamil Stoch. El foment de la ignorància produeix monstres.

El xalet Pan Tadeusz, seu de la trobada, és ara un hostal

El xalet Pan Tadeusz, seu de la trobada, és ara un hostal. Foto: Roger Suso

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s