Praktiker va ser una cadena de bricolatge i ferreteria amb establiments a tota l’Europa Central que va tancar per insolvència l’any 2012. Aquest agost, una de les naus de la cadena, situada a la perifèria de Dresden, en concret a la població de Heidenau, va ser adaptada per acollir, de manera temporal, uns 250 refugiats en situació d’emergència que fugen de Síria, Iraq i Afganistan i que després de travessar el mediterrani i les tanques de filferro d’arç col·locades per mitja Europa, han sol·licitat asil a l’Estat alemany.
El divendres 21 d’agost era el gran dia per molt d’ells. Per fi podien instal·lar-se a l’asil, dutxar-se i dormir amb llençols nets. Allà a Heidenau, una vila d’uns 16.000 habitants al bell mig de Saxònia. Però no va ser així, el gran dia va ser en realitat, el gran malson. Un malson pintat de terror ultradretà.
La tarda va començar amb una gran manifestació del veïnat racista local pels carrers de la població. Una agressiva protesta, amb banderes de l’Imperi alemany, contra l’alberg per refugiats previst al Praktiker. La manifestació, d’unes 1.000 persones, va ser convocada pel partit neonazi NPD i va aturar-se davant del portal de l’alcalde del poble Jürgen Opitz (CDU), al que van titllar de “traidor de pàtria” -per acollir refugiats a Heidenau. La marxa va acabar amb un atrinxerament de 700 racistes i neonazis davant del Praktiker. Els racistes van tallar els carrers i accessos a l’asil per impedir l’arribada dels autocars que havien de traslladar els refugiats a Heidenau. I mentre s’asseien a la carretera, van començar a beure. La policia amb només 136 efectius s’ho mirava des de la distància, sense fer res. Custodiant l’entrada al Praktiker. S’ensumava la negligència. I així va ser.
Entre la posta de sol i la foscor, l’ambient de pogrom i de rebuig a la migració i als refugiats va intensificar-se. Dotzenes d’ultradretans van fer-se forts a la població i van atacar a la policia amb ampolles, pedres, coets i petards. També als (pocs) periodistes que seguien i documentaven els fets. Mentre la policia, en inferioritat, desbordada, custodiava l’entrada a l’asil, els racistes i els neonazis van alçar barricades a la carretera. També uns checkpoints improvitats on controlaven als vehicles que circulaven per la carretera. Entrada la nit, els disturbis i els enfrontaments van intensificar-se. Els neonazis van tornar a atacar a la policia i aquesta va carregar contra els grups de racistes beguts i descentralitzats amb gas pebre, pots de fum i a cops de porra. Els neonazis, van contraatacar, amb ampolles i artefactes pirotècnics. 31 policies van resultar ferits, un d’ells greu, amb ferides a la cara i l’ull.
Un grup de racistes a Heidenau / R. Suso
La violència de la turba neonazi va ser inesperada i extraordiànria. D’una nova qualitat i estratègia no vista els darrers anys. Entre els instigadors, tot i no participar en les aldarulls s’hi troben els regidors de l’NPD a Heidenau i Dresden, Rico Rentzsch i Hartmut Krien, respectivament, que ja els dies anteriors van escalfar l’ambient amb el discurs de la por. Quan semblava una clara victòria neonazi, impedint l’arribada dels primers refugiats al local d’acollida, entrada la matinada, i després d’una neteja de vidres de la carretera, un autocar a alta velocitat escortat per la policia va arribar a Heidenau. En ell hi viatjaven una cinquantena de refugiats provinents del campament de Chemnitz.
L’endemà dissabte, el moviment antifeixista i solidari amb els refugiats de Dresden i la comarca va convocar una concentració i un mur humà prop del Praktiker. La societat civil va mobilitzar-se per donar una resposta a la turba neonazi. De bon matí fins la sortida de l’últim tren direcció Dresden, passades les dotze de la nit. Van aplegar-s’hi unes 300 persones. Durant tota la jornada les 250 persones previstes van ser traslladades a l’alberg. De nit, com de costum, uns dos centenars de neonazis repartits pels voltants del Praktiker van tornar a atacar a la policia, als 170 agents desplegats, amb petards i ampolles. Durant tota la tarda els neonazis van estar bebent i comprant alcohol al supermercat Real situat davant l’asil i guardant les ampolles per l’atac posterior. Els neonazis locals, van rebre recolzament dels neonazis de Freital, que setmanes abans ja van provocar disturbis davant d’un asil. I amb aquest ingredients, la batalla campal al polígon industrial on es situa el Praktiker va tornar a tindre lloc. Dos policies van resultar ferits. El record del pogrom de Rostock-Lichtenhagen de 1992 s’estenia per tota Heidenau i Alemanya.
Concentració antifeixista davant l’asil a Heidenau / R. Suso
La tercera nit va ser diferent a les dues anteriors. La presència policial va duplicar-se als carrers de Heidenau i els agents van establir una zona de seguretat al voltant de l’alberg, que va dispersar els manifestants racistes més de cent metres enllà. La jornada de diumenge va estar caracteritzada per la concentració del moviment antifeixista davant el Praktiker. Aquell vespre, unes 300 persones van viatjar de Dresden i Berlín a Heidenau per expressar el rebuig a la turba racista i solidaritat amb els refugiats, i aquests van correspondre amb forts aplaudiments, mentre confessaven que tenien por.
En el trajecte de l’alberg a l’estació de tren, un grup d’uns 20 feixistes, esperant en una gasolinera -on podien comprar alcohol, ja que al ser diumenge el Real estava tancat-, van atacar amb ampolles a la manifestació antifeixista. Un nombrós grup d’antifeixistes va sortir a perseguir els agressors, en defensa pròpia, afirmen, però van ser brutalment aturats per la policia amb esprai de pebre, cops de porra i cops d’escut. Mentrestant, un centenar de racistes van repartir-se en petits grups prop de l’alberg i al llarg de la carretera que travessa Heidenau, sobretot als voltants del supermercat Real, fent acte de presència i intimidant, però, a diferència de les dues nits anteriors, la violència neonazi no es va desencadenar.
Refugiats observent des de l’antiga nau de Praktiker els esdeveniments / R. Suso
Això sí, la policia, en una actitut molt agressiva, a més de carregar contra l’antifeixisme, va dedicar-se a molestar el treball de la premsa. Enlluernant les càmares amb llanternes potents i impedint la mobilitat.
El primer semestre de 2015 es van produir 199 atacs a centres de refugiats, més del doble que en els sis primers mesos de 2014, segons dades del govern. En un moment en el qual Alemanya ha vist com l’arribada de sol·licitants d’asil s’ha incrementat ostensiblement, el país va rebre més 179.000 peticions d’asil per part de refugiats durant els primers sis mesos de 2015. El nombre de peticionaris d’asil va superar lleument les 202.000 peticions durant tot el passat any. Polítics com Horst Seehofer, cap del govern regional de Baviera, aprofiten l’ocasió per tirar més llenya al foc racista en suggerir que els peticionaris d’asil provinents dels Balcans només arriben al país per aprofitar-se del seu sistema social. «Aquesta gent han de ser enviats a camps per poder ser repatriats al seu país el més ràpid possible» va arribar a dir el líder bavarès. Declaracions enormement polèmiques, ja que va emprar la paraula «camps», amb una forta connotació nazi.
Aquest és l’ambient de cada setmana a Alemanya. L’onada racista té diferents cares: pintades racistes, esvàstiques, atacs amb còctels molotov, agitació de l’odi a internet o concentracions racistes davant dels albergs per refugiats. Les poblacions de Tröglitz, Dresden, Meißen, Freital, Luzenau o Brandenburg del Havel van ser colpejades, aquest últim semestre, pel terror ultradretà. Ara és el torn de Heidenau.
Treient l'entrellat 