Les cendres del ‘model suec’

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 319 de 29 de maig de 2013, pàgina 13

“Ja sé que cremant cotxes tenim un altre problema al barri, però almenys ara tothom ens escolta”, diu Abdisalam, un jove desocupat de 22 anys. Abdisalam va néixer a Somàlia i quan tenia 5 anys, la seva família es va instal·lar a Fittja, un barri d’Estocolm, després de fugir de la guerra i haver sol·licitat asil polític al país escandinau. “Només volem ser tractats com la resta de suecs i sueques”, sentencia.

Durant més de set dies consecutius varis suburbis d’Estocolm -la ciutat s’estén per un conjunt d’illes a cavall d’un llac i el mar Bàltic, així com les poblacions de Södertälje, Botkyrka -ambdues properes a la capital- Örebro, Linköping, Uppsala i Malmö han sigut escenari, mentre el país celebrava la victòria de la selecció sueca al mundial de hoquei gel, l’esport nacional, d’uns aldarulls similars als de les banlieues de París, als de Brussel·les, als d’Anglaterra i als del barri del Besòs barceloní.

Els disturbis van començar al barri de Husby, al nord d’Estocolm i s’han estès a altres suburbis com ara Fittja o Rinkeby, uns barris de blocs de pisos construïts als anys 60 pel govern socialdemòcrata per allotjar-hi a les famílies proletàries sueques (ara classe mitjana-alta) i que des de fa anys, concentren la majoria de persones d’origen migrant del país, una classe baixa urbana immersa en l’atur i el fracàs escolar. Els aldarulls estan protagonitzats per joves de la perifèria de les grans ciutats mancats de confiança en una societat que els discrimina, com així ho perceben. Altres veïns, indignats amb el foc nocturn, surten a carrer amb armilles reflectants a tractar apaivagar la indignació dels joves insurrectes. La policia ha detingut una desena de joves. La situació poc a poc es va diluint, però el debat sobre la cohesió social es reprèn.

La mort a trets d’un veí de Husby el passat 13 de maig va desencadenar una revolta, una setmana després, en la què el foc ha destruït centenars de cotxes. Varies comissaries, establiments comercials i escoles del nord i sud d’Estocolm han estat atacades. La policia va disparar diverses vegades al “portuguès de 69 anys Lenine Relvas-Martins”, segons apunta el rotatiu lusità Público, que deambulava per Husby amb un matxet i que presumptament havia amenaçat a la policia. En un comunicat, la policia va dir que l’home havia mort a l’hospital. Una mentida. L’home va ser assassinat al seu apartament. Un fet del que el jovent del barri n’era coneixedor. El veïnat va organitzar una manifestació i la policia que la custodiava no va parar d’emprar insults racistes per denigrar als seus participants.

Per Gabriel (nom canviat), de 19 anys, la causa de la revolta social és el racisme i el capitalisme. “Una societat polaritzada per classes i procedències”, afirma a DIRECTA. “El jovent desconfia de la policia i la justícia. Estem cansats de la discriminació quotidiana, de la xenofòbia simbòlica. Dels controls de la policia pel carrer i el metro demanant-los la documentació i buscant-nos suposades drogues. De la segregació escolar” afirma Gabriel, suec fills de refugiats assiris de Turquia i resident al barri de Rinkeby. El racisme dels petits gestos s’anomena. El 15% de la població de Suècia és d’origen estranger. Tot i que la majoria provenen de països limítrofs amb el mar Bàltic, el debat se centra en l’exclusió social que pateixen les famílies instal·lades a Suècia que han fugit de països en conflicte per sol·licitar asil polític. En concret d’Iraq, Síria, Afganistan, Somàlia i en el seu dia de l’ex-Iugoslàvia, Iran i Xile. “El primer ministre suec, Fredrik Reinfeldt i el seu govern de coalició és el principal responsable, més enllà d’impulsar retallades de tot tipus, ha cedit, o ha comprat part del discurs de l’extrema dreta per pescat vots anunciant mà dura contra la immigració” diu Abdisalam.

La ultradreta surt a escena

Reinfeldt ha encarat la situació com va fer David Cameron: mà dura, militarització i doblement de la presència policial. Passant per alt la segregació social, les causes d’aquesta revolta i reduint-t’ho a un fets criminals. El partit Demòcrates Suecs (SD), present al Parlament i que té els seus orígens al moviment neonazi, ha demanat varies vegades el toc de queda als suburbis de les principals ciutats i la deportació d’estrangers. L’SD culpa a la immigració de tots els mals del país “i en fa responsable als polítics socialdemòcrates per haver establert en el seu dia una llei ‘tova’ d’immigració”. Per la ultradreta, els disturbis els han organitzat joves islamistes i criminals que s’aprofiten del sistema de prestacions suec. La militància neonazi ja ha començat a “patrullar” pels carrers. De fet, han estat reportades varies agressions d’aquesta a persones d’origen no suec. En concret dos centenars de militants de la formació neonazi Partit dels Suecs (SvP), simpatitzants d’SD i membres del feixista i supremacista blanc Moviment de Resistència Suec (SMR) fan acte de presència pels suburbis d’Estocolm. La policia els deixa fer i el conflicte s’enquista.

L'endemà d'una nit a Rinkeby. Foto: Reutters

L’endemà d’una nit a Rinkeby. Foto: Reutters

La guerra comença al camp NEAT de Luleå

Nota: En la Revista R@mbla publicado en castellano

Les trenta antimilitaristes detingudes al nord de Suècia, el proppassat 26 de juliol, durant una acció massiva de desobediència civil no-violenta a la major àrea d’assaig militar i de maniobres d’Europa, van ser, després de setanta-dues hores, alliberades. Fins a dues-centes activistes internacionals -vestides amb roba de color rosa- van participar en una acció destinada a marcar amb aquest color els voltants i l’interior de la base NEAT (North European Aerospace Test range), prop de Vidsel, a 97 km de la ciutat de Luleå. Totes van violar la zona restringida i la trentena que va aconseguir burlar les mesures de seguretat, accedir a l’interior de l’aeroport militar i pintar enmig d’una pista d’aterratge un símbol antinuclear i de la pau de color rosa de grans dimensions, va ser arrestada i posada a disposició judicial. Les mobilitzacions en solidaritat, però, no van faltar.

L’acció, anomenada “War Starts Here – Let’s Stop It Here!” (La guerra comença aquí – aturem-la des d’aquí!), tenia com a objectiu tornar a denunciar la complicitat i col·laboració dels països europeus, a través de les seves bases militars i camps d’entrenament, en els preparatius de guerra i en les guerres, així com també el malbaratament en despresa militar d’uns governs en situació de crisi i d’agressió constant als drets socials de la ciutadania europea. L’acte, també pretenia emfatitzar la falsa neutralitat del país escandinau. L’acció es va emmarcar dins d’un programa, de fins una setmana, de seminaris, debats i tallers sobre polemologia i el complex militar-industrial, organitzats per la xarxa antimilitarista sueca Ofog i diversos grups pacifistes europeus a Luleå, entre ells, War Resisters’ International i Alternativa Antimilitarista-MOC.

El NEAT, que pertany a l’Estat suec, consisteix d’una àrea, amb l’espai aeri restringit, de 24.000 km² (ampliable a 3.000 km²) i és la més gran d’Europa d’aquestes característiques. El NEAT té una mida tan gran com la República de Macedònia i arriba a les proximitats d’una altra base, la Esrange, situada a les afores de la ciutat minera de Kiruna, per sobre del cercle polar àrtic. Aquestes instal·lacions -similars quan a ús, a les de Bétera (País Valencià), Las Bardenas Reales (Navarra), San Gregorio (Aragó) o les de la regió d’Aachen (Alemanya)- s’utilitzen per realitzar entrenaments i proves d’armament per part d’exèrcits. A la base, emprada des de fa més de 50 anys tant per Suècia, pels exèrcits de l’OTAN, així com per exèrcits de països amics (Israel, Tunisia, Rússia o Singapur) o per empreses fabricants d’armament, s’hi han provat i avaluat vehicles i avions no tripulats, vehicles aeroespacials, el caça de combat Eurofighter Typhoon, els míssils Meteor i armes d’alta tecnologia que, posteriorment han sigut usades en conflictes armats. Així, el NEAT ha servit de banc de proves dels conflictes bèl·lics de l’antiga Iugoslàvia, Iraq, Gaza, Afganistan, Pakistan, Caixmir o recentment, Líbia.

La guerra comença aquí. Foto: Ofog