La lluita ultradretana per Saxònia

Si alguna cosa ha despertat interès en les eleccions parlamentàries de l’Estat Lliure de Saxònia d’aquest 31 d’agost és la lluita fratricida a l’extrem dret de l’espectre polític. De manera atroç, dos partits competeixen poble a poble i a les xarxes socials per superar el llindar del 5% i entrar al Parlament de Dresden: són el Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya (NPD) i Alternativa per Alemanya (AfD). Pel partit neonazi NPD seria la tercera presència a les institucions saxones i per la formació populista dretana AfD, la primera entrada en un Parlament regional. Tot i que les dues formacions fan servir eslògans electorals similars, l’anàlisi de la campanya confirma que els partits no competeixen per la mateixa clientela. L’NPD s’esforça per revalidar el 5%, i AfD, es situa al 7%, superant Els Verds.

L’entrada l’any 2004 de l’NPD al Parlament saxó va ser una fita i punt d’inflexió, no només pel finançament, en la trajectòria i desenvolupament del partit. Va ser la primera vegada des de la dècada dels seixanta que la formació neonazi ingressava a través del vot a les institucions alemanyes. I la primera vegada, després de la reunificació que l’NPD triomfava a l’antic est, amb una campanya, pel cas, centrada en el rebuig total a la mesura aprovada pel govern roig-verd de Gerhard Schröder anomenada Hartz IV: el polèmic subsidi estatal de l’Estat alemany a persones aturades de llarga durada.

Ara, després de dos mandats a Dresden i malgrat les disputes internes al voltant de l’antic líder del partit i diputat saxó sortint Holger Apfel, l’NPD ha aconseguint consolidar un electorat fidel al Land que supera, com indiquen totes les previsions, el 5% del recolzament social. Tanmateix però, que l’NPD se sent amenaçat per l’avenç d’AfD, s’evidencia amb l’atac constant del partit neonazi al partit neoliberal xovinista, alhora que aquest intenta caçar el vot del votant potencial de l’NPD, en un intent vil de distanciar-s’hi. L’exemple perfecte d’aquesta disputa va ser la presència dels líders i candidats saxons dels dos partits en un míting d’Angela Merkel a la població de Grimma. Per l’NPD, Udo Pastörs i Holger Szymanski, i per AfD, Bernd Lucke i Frauke Petry. Tots alçant els cartells electorals respectius com si fos la Tomatina de Bunyol però sense tomàquets. Si AfD nolieja una avioneta per fer volar un cartell electoral, l’NPD, també en nolieja una pels mateixos propòsits.

La candidata d’AfD, Dr. Frauke Petry, l’empresària química i propietaria de PURinvent -en suspenció de pagaments des de 2013 i investigada per la fiscalia per irregularitats-, s’empenya diàriament a situar el partit al centre de l’espectre polític i en distanciar-se constantment de l’NPD i l’extrema dreta. De fet, mirant els resultats de les eleccions federals de 2013 i de les eleccions europees, es pot comprovar que la majoria dels vots d’AfD -que fa campanya amb el lema “Coratge per Saxònia” i promet fomentar la família tradicional, baixar els impostos, controlar les fronteres i reduir el nombre de refugiats polítics- provenen, no de la dreta radical sinó del liberal Partit Democràtic Lliure (FDP), del partit socialista Die Linke i dels abstencionistes. El percentatge de vot provinent de l’NPD és del 1%. Tanmateix, la concurrència ultradretana és un tret que AfD, malgrat que ho intenti, no pot tapar. Les opinions personals xenòfobes de varis membres del partit són una costant i l’AfD saxona va quedar marcat pel cas Oltersdorf. Sören Oltersdorf, membre d’AfD per Dresden, va participar, el març passat, en el servei d’orde d’un acte organitzat per les joventuts de l’NPD a Kirchheim, un congrés europeu que va aplegar l’exlíder del Partit Nacional Britànic (BNP) Nick Griffin, un alt representant de la italiana CasaPound anomenat Fabio Di Martino, el cap de les joventuts del partit neonazi txec DSSS Erik Lamprecht i el membre del Partit dels Suecs (SvP) Dan Eriksson.

Per l’NPD la presència al Parlament és vital. Anualment el partit rep de Saxònia 1’4 milions d’euros. La formació neonazi ha mobilitzat tota la seva maquinaria per aconseguir el 5% dels vots -ja l’any 2009 va aconseguir un ajustat 5’6% i aleshores l’AfD no existia-. El president del partit Udo Pastörs i el segon, Sascha Roßmüller -membre de la banda ultra de motociclistes Bandidos- porten dues setmanes instal·lats a Saxònia i no es separen del candidat Holger Szymanski.

La campanya de Szymanksi s’ha centrat en dos temes principals: els refugiats i el crystal meth. L’eina ha estat la provocació: participant en manifestacions, com la de Bautzen, contra els refugiats i els projectes de construcció de residències per persones sol·licitants d’asil; o demanant controls de fronteres perquè “polonesos i txecs no introdueixin crystal meth al país”, “una droga que mata al nostre jovent” ni “entrin a Saxònia a robar cotxes i habitatges”. La campanya també ha comptat amb accions pirotècniques i projeccions de llum contra les mesquites de Chemnitz i Dresden afirmant ser “el nucli del salafisme a Alemanya, un niu de seguidors de l’Estat Islàmic”; amb enganxades amb Die Linke, ja que l’NPD s’ha dedicat a muntar els seus stands electorals ben al costat dels de Die Linke -on fins hi tot Pastörs ha estat emprenyant, literalment, a la dirigent socialista Katja Kipping; i l’atac constant a AfD, “un partit capitalista que recolza el Tractat de Lliure Comerç amb els EUA”.

Szymanksi, un historiador amb llavi leporí de 41 anys, va ser un dels iniciadors de les joventuts del partit socialdemòcrata a l’Alemanya Oriental, després va ser membre del partit ultradretà à la Le Pen, Els Republicans, i fundador de la societat juvenil ultradretana que reclama la recuperació de Prússia Oriental, avui Kaliningrad, (i d’on prové el seu cognom polonès) per Alemanya. Avui, Szymanski després de treballar en el gabinet de premsa del partit, és molt popular entre l’escena de camaraderies neonazis i a Saxònia, sobretot després d’haver forçat la dimissió del “moderat” Holger Apfel després d’un suposat cas d’abusos sexuals d’aquest i dels fracassos electorals del partit. Per Szymanski “el nacionalsocialisme “és una cosa del passat” i la xarxa terrorista neonazi NSU -amb connexions a l’NPD i afincada a la ciutat saxona de Zwickau- “és un producte dels serveis d’intel·ligència alemanys per destruït el moviment patriòtic”.

Però si hi ha un punt que ha tensat la campanya entre NPD i AfD, aquest ha estat el de les sancions de la Unió Europa a Rússia en el marc del conflicte ucraïnès. Per l’NPD les sancions a Rússia danyen Alemanya i als agricultors saxons. Szymanski ha aprofitat que els eurodiputats d’AfD, amb Lucke al capdavant, s’han mostrat a Brussel·les partidaris en seguir donant suport a les sancions, per titllar AfD de “falsa oposició” i de “patriotes del capital” i esgarrapar uns quants vots dels simpatitzants d’AfD molestos per les posicions antirusses del “partit dels professors”. Per contrarestar aquesta situació i com a antídot electoral, Petry i l’AfD de Saxònia van repartir octavetes a favor de la fi de les sancions a Rússia, al·legant que s’havia malinterpretat a la cúpula del partit.

Amb tota seguretat, el conservador Stanislaw Tillich revalidarà la presidència del Land amb el 40% des vots, i pactarà amb els socialdemòcrates de l’SPD. El polític sòrab de la merkeliana CDU governa el Land des de 2008 -ho ha fet sempre en col·lació: primer ho va fer amb l’SPD i des de 2009, amb els neoliberals en caiguda lliure FPD. Die Linke es quedarà com a principal força de l’oposició.

Guerra de cartells ultres a Grimma

Guerra de cartells ultres a Grimma. Pastörs aixeca el primer cartell de l’NPD, Szymanski, el segon.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s