Total impunitat a l’homenatge franquista a la Legió Còndor a Palència

Aguilar de Campoo és una petita població de la província de Palència de 7.200 habitants, on cada any, es converteix en l’escenari d’un homenatge de nostàlgics franquistes i falangistes a la Legió Còndor. L’acte d’aquest 23 d’agost, organitzat per un grupuscle anomenat Tercios de Aguilar, i permès per l’alcaldessa del Partit Popular María José Ortega Gómez i la subdelegació del govern a Palència, va rendir tribut, segons sosté el grup ultradretà al seu web, “als valents voluntaris alemanys” de la Legió Còndor “la tasca de la qual va ser exemplar i intensa en defensa de l’Aguilar Nacional, deixant bon record i simpatia entre els aguilarencs de l’època”. L’afluència, malgrat l’alta difusió de l’acte a través dels mitjans ultradretans va ser d’una dotzena de persones, que van penjar en una tanca la bandera franquista, la dels terços de requetès, una amb la creu cèltica, la de la Legió Còndor i la de la Marina de Guerra nazi.

Per la seva part, l’europarlamentària del Partit Nacionalista Basc Izaskun Bilbao va anunciar que presentarà una pregunta al Parlament europeu en tres qüestions: “si la Comissió Europea considera aquest homenatge compatible amb els programes de recuperació de la memòria històrica, si va a sol·licitar alguna informació sobre aquest tema a les autoritats espanyoles i si alertarà als Estats membres de la gravetat que té la permissivitat davant aquest tipus d’homenatges”.

Rere Tercios de Aguilar hi ha Adrián González, un jove ultra llaurador proper a Alianza Nacional -el partit de l’assassí convicte de Guillem Agulló- que durant la campanya de les eleccions europees de 2014 va recolzar a la España en Marcha, la coalició neofeixista responsable, entre d’altres, de l’assalt a la seu de la Generalitat de Catalunya a Madrid. El bloc i Tercios de Aguilar es financïen gràcies a la venda de material propagandístic d’extrema dreta i amb donacions d’actes com el de la Legió Còndor. González també reclama al bloc l’alliberament del neonazi i exmilitar Josué Estébanez, l’assassí de l’antifeixista madrileny Carlos Palomino.

La Legió Còndor va ser unitat militar integrada per personal voluntari de l’exèrcit alemany creada especialment per intervenir en la Guerra Civil espanyola a favor del bàndol colpista. Hermann Göring, cap de la Luftwaffe, les forces aèries del Reich, va proporcionar suport aeri a l’exèrcit franquista terrestre, amb l’objectiu, també, de desenvolupar la maquinaria i estratègia de guerra alemanya i els avions de combat. Hugo Sperrle va ser el comandant de la secció aèria de la Legió Còndor, Wilhelm Ritter von Thoma, de l’infantaria i Martin Harlinghausen, de la marina. La Legió Condor va fer-se mundialment famosa per perpetrar, entre d’altres, el bombardeig que va assolar Guernica i la seva població. La Legió Còndor va servir de formació per a alguns dels més eficaços i despietats carnissers del Tercer Reich, com Oskar Dirlewanger comandant d’un comando de les SS, conegut pels seus mètodes brutals en la lluita contra els partisans a Polònia i Bielorússia i autors de la massacre de Wola durant la Insurrecció de Varsòvia el 1944.

Però al de la Legió Còndor no és l’únic homenatge dels Tercios de Aguilar a l’Alemanya nazi. Segons publica el grup ultradretà al seu bloc, varis soldats alemanys enviats per Adolf Hitler a l’Estat espanyol van allotjar-se a la població. La seva missió va ser la de vigilar un cable de transmissions de les tropes franquistes entre Aguilar del Campoo i Herrera de Pisuerga. Per evitar sabotatges al cable, varis soldats recorrien permanentment la carretera amb motocicleta comprovant les comunicacions. Durant una d’aquelles rondes, a l’estiu de 1937, el soldat Kurt Noack va tindre un accident i va morir. Des d’aleshores Aguilar del Campoo li ha rendit homenatge: un monòlit, una placa i un cas de soldat alemany amb el seu nom recorden a Noack.

Els actes d’Aguilar del Campoo venen de lluny. Durant el franquisme, els veterans del terç de requetès de la població van organitzar-se any rere any marxes fúnebres en memòria als morts del bàndol colpista durant els enfrontaments a la muntanya de Bernorio, a la localitat castellana de Villarén de Valdivia, un punt militar estratègic que controlava prèviament la República.