Bandera i Munic

Atacada la tomba de Bandera a Munic

Durant la nit del 16 al 17 d’agost, la tomba del controvertit polític ucraïnès Stepàn Bandera al cementiri de Waldfriedhof de Munic va ser destrossada. L’autor o autors van destruïr-ne la base, les flores i la creu de metre-vuitanta de marbre que corona el sepulcre. Tant el ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna Pavlo Klimkin, com el cònsol general de Kíev a Munic Vadym Kostiuk van lamentar l’atac a la tomba i van demanar, per les xarxes socials, una pregaria per Bandera.

Bandera va viure exiliat a Munic del 1946 al 1959 i va ser assassinat amb cianur per agents del servei secret soviètic. Però la relació de Bandera amb Munic no acaba aquí. En l’actualitat, un nebot de Bandera resideix a Munic i el partit que es proclama legatari del seu llegat, Svoboda, hi té una seu.

En l’actual conflicte entre Ucraïna i Rússia, la controvertida figura de Bandera ha tornat a la palestra pública. L’actual govern de Kíev, així com molts habitants de l’oest ucraïnès el consideren un patriota revolucionari, un lluitador per l’alliberament nacional d’Ucraïna. En canvi, a l’est del país, avui escenari d’un intens conflicte armat, Bandera és titllat de col·laborador del Tercer Reich i traidor. Bandera, que va viure de prop el Holodomor o la fam orquestrada dels anys 1932-1933, va ser membre de l’Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN), una formació independentista ucraïnesa creada el 1929 a Viena per Ievhén Konovàlets.

Amb una milícia políticomilitar i col·laborant amb els nazis, Bandera va intentar la creació d’un Estat ucraïnès lliure. I en el seu intent va dedicar-se a perseguir als seus opositors polítics comunistes i especialment exterminant a milers de jueus i polonesos. El 1940, amb la Segona Guerra Mundial iniciada l’OUN va dividir-se en dues: la OUN-B liderada per Bandera i la OUN-M dirigida por Andriy Mélnik. De la OUN-B va crear-se, el 1942, l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), el seu escamot militar. L’UPA va ser el principal perpetrador de les massacres de Volinia, on van ser exterminats més de 60.000 polonesos. També de l’assassinat de desenes de jueus. Quan Bandera va convertir-se en una molèstia per Hitler, al proclamar el 1941 a Lviv la independència d’Ucraïna, després d’entrar-hi amb el Batalló Nachtigall, dies després de l’atac d’Alemanya contra la URSS, va ser detingut i empresonat pels nazis al mòdul polític del camp de concentració de Sachsenhausen, juntament amb Yaroslav Stetsko. Alliberat el 1944, Bandera va col·laborar de nou amb l’Alemanya nazi fent front a l’avenç de l’Exèrcit Roig.

Avui, Svoboda, hereu del ideari de l’OUN, homenatja a Bandera i a l’antiga divisió de les Waffen-SS estacionada a Galítsia. El partit neofeixista també forma part del govern ucraïnès que encapçala Arseni Iatseniuk, un advocat neoliberal, patrocinat per Washington, i membre de la Unió Panucraïnesa “Pàtria”, el partit de Iúlia Timoixenko, després que el Parlament ucraïnès, aprovés la destitució de Víktor Ianukòvitx. Tornant a la relació amb Munic, el ministre d’Educació i Ciències, Serhiy Kvit, de Svoboda, va graduar-se a la Universitat Lliure Ucraïnesa, una institució universitària privada, de caràcter nacionalista, fundada el 1921 a Viena i des de 1945 amb seu a Munic i reconeguda pel govern de Baviera.

Durant els darrers mesos varies persones de la universitat han participat a Munic de les trobades del Mini-Maidan, el nom que han rebut les concentracions a Sendlinger Tor de centenars de membres de la comunitat ucraïnesa de Munic a favor de l’Euromaidan. Durant l’hivern, dos destacats membres de Svoboda van participar al Mini-Maidan muniquès: Taras Berezhansky, regidor a Ivano-Frankivsk, i Oleksiy Iemelianenko, líder de la formació neobanderista a Alemanya. Svoboda té relacions amb el partit neonazi alemany NPD i el maig de 2013, una delegació de la formació, va visitar el Parlament de Saxònia convidada pel líder neonazi d’aleshores Holger Apfel. Svoboda, a més de formar part del govern i de les institucions de seguretat nacional, té també estrets contactes amb el Batalló Azov, una unitat paramilitar integrada per neonazis, hooligans ultranacionalistes i mercenaris ultres que té com objectiu combatre als rebels pro-russos en les anomenades “operacions antiterroristes” que la unitat duu a terme a la regió de Donbass.

Munic és la principal ciutat dels expatriats ucraïnesos a l’Europa occidental. La comunitat, d’unes 6.000 persones, està organitzada i fins hi tot s’aplega al voltant de l’església grecocatòlica ucraïnesa de Maria Protectora i Sant Andreu a Munic. Per Sendlinger Tor, coincidint amb la Conferència de Seguretat a la capital bavaresa, van passar-hi altres personatges de la vida política de Kíev com el propi Iatseniuk, quan encara no tenia cartera política, Vitali Klitschko, Evgenia Timoixenko, filla de Iúlia Timoixenko, o el propi Petrò Poroixenko, actual president del país.

Tomba danyada de Bandera a Munic

Tomba danyada de Bandera a Munic

Informació relacionada: El tuf ultra a Ucraïna i Crimea. Publicat a Directa.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s