Polònia: Entre Jesucrist i Washington

A la ciutat polonesa de Świebodzin hi ha el Crist Rei més alt del món. Foto: Roger Suso

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 364 de 4 de juny de 2014, pàgines 14 i 15

Com el de Rio de Janeiro però més gros. Fa 36 metres i és el Crist Rei més alt del món. Mira a l’oest i es troba a la vila polonesa de Świebodzin, a 80 quilòmetres de la frontera alemanya, just davant de la fàbrica de seients per automòbils Recaro, que dóna feina a gran part de la població de la regió. Per una pujada en espiral, decorada amb el Via Crucis, s’arriba als seus peus i uns altaveus emeten constantment el senyal de Radio Maryja -una emissora ultracatòlica i antisemita i una de les més escoltades i influents del país- que demana a tota hora el suport per Ordre i Justícia (PiS), el partit que lidera l’exprimer ministre Jarosław Kaczyński. En una placa s’hi pot llegir: “Jesucrist l’etern rei de Polònia”.

Què són 35 anys de comunisme al costat de mil de catolicisme a Polònia? Es preguntava els anys vuitanta el popular i patriòtic cardenal Stefan Wyszyński, mestre del papa Joan Pau II. “Res”, es contestava. I és que en l’actualitat, segons estadístiques oficials, el 95% de la població de Polònia es considera catòlica i el 44% va a missa cada diumenge. Per la historiadora Agnieszka Hinc, el caràcter catòlic de Polònia va començar a forjar-se durant els anys de la República Popular de Polònia, amb el govern comunista recolzat per Moscou. “Amb la gran part de la comunitat jueva exterminada i immigrada a Israel, la protestant expulsada cap a Alemanya i l’ortodoxa cap a Bielorússia, el catolicisme va ser l’element de creació d’identitat nacional, la qual va arribar al seu punt àlgid amb el pontificat de Karol Wojtyła i les protestes del sindicat Solidaritat contra el govern” afirma Hinc. “Per l’església el comunisme era vist com una cosa ‘no-polonesa’”, afegeix, “fins hi tot van tindre un màrtir: el confident del líder de Solidaritat Lech Wałęsa, el sacerdot Jerzy Popiełuszko, assassinat per l’agència d’intel·ligència interna comunista operada pels soviètics, la Służba Bezpieczeństwa” explica Hinc.

El gir polític, la transició pactada entre el règim comunista i Solidaritat durant el període 1988-1990 va venir acompanyada, per una banda, d’una forta necessitat d’autoafirmació nacional, i per l’altra, d’un trencadís dins del sí de Solidaritat, mentre preparava a la societat per acceptar la via del capitalisme i les doctrines del xoc dels Chicago Boys que a Polònia va traduir-se en el Pla Balcerowicz, un pla que va portar atur, inflació i privatitzacions i devolucions de propietats a l’església i sense una nul·la oposició de l’esquerra, que encara ara es manté estigmatitzada i reclosa al voltant de la socialdemocràcia i El Teu Moviment, un partit liberal al voltant de la figura de Janusz Palikot, que es declara laic, pro-LGTB+ i a favor de la legalització del cànnabis.

Una identitat d’Estat

La massacre de Katyn de 1940, on varis milers de presoners de guerra polonesos van ser executats i enterrats en fosses comunes per ordre de Stalin, i recentment, l’accident de l’avió presidencial de Lech Kaczyński a la població russa d’Smolensk el 2010 quan viatjava a uns actes de Katyn- han estat utilitzada a Polònia, des de fa dècades, per construir, des d’instàncies governamentals de tots colors una identitat polonesa catòlica i anticomunista que equipara per igual a nazis i soviètics i el sofriment del poble polonès amb el martiri de Jesús de Natzaret. Un pilar de l’hegemonia conservadora i del nacionalisme d’Estat que es personifica ara a recuperant la figura del filofeixista d’entreguerres Roman Dmowski i enaltint el nacionalisme.

“Els més liberals han mirat cap a les grans ciutats i cap a Washington, Londres i Berlín, i els més conservadors cap a la Polònia rural i noble i de l’est. Però sempre amb l’església dictant l’agenda política”, sosté Hinc. Durant la campanya de les eleccions europees els líders dels dos grans partits van fer viatges molt simbòlics pel costumari polonès: el primer ministre Donald Tusk, de Plataforma Cívica (PO), una formació democratacristiana, liberal i pro-UE, va visitar a Roma el papa Francesc I i el cementiri polonès de Monte Cassino, on hi ha més de mil tombes de les integrants mortes del Segon Cos Polonès, una unitat militar que va lluitar el 1944 amb el bàndol aliat en la campanya que va alliberar Roma. Kaczyński, en canvi, va visitar la tomba de Popiełuszko -on va afirmar que Tusk és anticristià perquè tolera els homosexuals- i la seu d’una organització antiavortista dita dlazycia.info. També el Cementiri Orląt, una necròpolis a la ciutat ucraïnesa de Lviv, que havia format part anteriorment del Regne de Polònia, i a la que hi ha enterrats les víctimes poloneses de la Guerra Polonesoucraïnesa de 1918 a 1919 -inclosos els Aguilons de Lwów, els nens soldats que van defensar la ciutat- i també els morts de la Guerra polonesosoviètica de 1919 a 1921.

Atlantisme polonès

Desmantellat el Pacte de Varsòvia, Polònia va entrar a l’OTAN el 1999 i al 2003 va participar al costat del govern de George W. Bush de la invasió d’Iraq. Poc a poc els successius governs polonesos han anat imposant la seva agenda exterior a la Unió Europea. Primer recolzant la revolució taronja de Víktor Iúxenko i després, tant Tusk com Kaczyński, l’Euromaidan i avui al president electe, l’oligarca de la xocolata i la televisió Petrò Poroixenko. Polònia i el seu ministre d’Exteriors, Radosław Sikorski, han jugat un paper cabdal en el conflicte ucraïnès. Que la part oest d’Ucraïna basculi cap a la UE, afirma el periodista Bartosz Grzeszczak, ha estat un fita de Polònia, el lobby polonès dels EUA molt proper a Barack Obama que capitaneja Zbigniew Brzezinski -l’antic assessor de Jimmy Carter- i Jen Psaki -l’actual portaveu del Departament d’Estat i antiga portaveu d’Obama- i els esforços de la diplomàcia conservadora de Suècia que comanda el ministre Carl Bildt. Sikorski, un neocon format al Regne Unit i els EUA, va treballar de periodista de 1986 a 1989 a l’Afganistan, Iugoslàvia i Angola -on feia d’enllaç entre el govern de Ronald Reagan i la guerrilla pro-estatunidenca UNITA de Jonas Savimbi. Després va ser el corresponsal a Polònia.

“L’objectiu és clar: recolzar qualsevol moviment i govern pro-UE per tal d’assignar acords comercials preferencials i reduir el màxim possible el mercat i la influència russa”, diu Grzeszczak. Són els anomenats Acords d’Associació amb la UE. Els intents de Sikorski i Bildt, amb el beneplàcit de Victoria Nuland -la secretària d’Estat estatunidenca d’afers europeus i eurasiàtics- s’han centrat també a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Bielorússia i Moldàvia. No obstant això, Sikorski, sosté Grzeszczak, s’ha apropat amb els històrics “enemics” de Polònia després de dècades de tensió: Alemanya i Rússia, fent concessions simbòliques, per exemple, que les habitants de Kaliningrad, l’enclavament rus entre Polònia i Lituània puguin entrar al país sense visat. Amb Alemanya la cosa té un punt de pragmatisme: s’ha arribat al punt que en l’actualitat el comerç bilateral entre Alemanya i Polònia és major que el que existeix entre Alemanya i Rússia.

Però el conflicte d’Ucraïna, afegeix Grzeszczak, ha fet ballar l’aliança polonesoalemanya. El govern bipartit de Merkel ha optat per acceptar, que no reconèixer, l’annexió russa de Crimea i seguir amb els negocis amb Putin. En canvi, Tusk, ha estat més bel·ligerant i s’ha posat al servi d’Obama: les tropes de l’OTAN han estat desplegades a la base de Łask, prop de Łódź, on els EUA hi tenen també una delegació i varis avions de combat F16 desplegats, i l’exèrcit polonès ha participat dels exercicis de l’OTAN a Estònia. En campanya, Tusk va arribar a afirmar que “tem per la integritat territorial de Polònia”. Obama, de visita aquest 3 de juny a Polònia, va anunciar un pla per augmentar la presència militar nord-americana a Europa de l’Est, en el context del conflicte d’Ucraïna, les tensions amb Rússia i el temor de països com Polònia a un expansionisme rus a la regió.

Com va destapar el The Washington Post, Polònia ha estat escenari, els darrers anys, de varies operacions, a canvi de diners, dels servis d’intel·ligència dels EUA amb l’aprovació del aleshores cap dels serveis secrets polonesos Zbigniew Siemiątkowski: la CIA va emprar l’aeroport de Szymany com a centre de detenció i tortura per suposats membres d’Al-Qaeda. També, durant l’any 2003, prop d’allà, d’un xalet apartat a la població de Stare Kiejkuty amb els mateixos fins, on els agents Mike Sealy i Albert El Gamil, al càrrec de l’Operació Quartz van interrogar suposats “líders del terrorisme islamista” com Khalid Sheik Mohammed, Abu Zubaydah o Abd al-Rahim al-Nashiri, enviats després a Guantánamo. Sikorski va desmentir durant anys l’existència d’aquests centres fins que el 2012, va haver d’admetre-ho.

El racisme latent però silenciat

El diputat John Godson va ser el candidat a les europees -sense èxit- del partit de nova creació Polònia Junta, un partit liberal-conservador fundat per escindits del PO i del PiS. Godson, originari de Nigèria i fervent creient catòlic, ha afirmat en més d’una ocasió que “a Polònia no existeix el racisme”. El 25 de maig, mentre la gent -poca- s’acostava als col·legis electorals, el Legia de Varsòvia celebrava el seu títol de lliga al casc antic de la capital. Els antidisturbis, massivament presents, però, no van fer res per evitar, que un grup de hooligans ultradretans, que acabàvem d’enganxar adhesius a un fanal amb el lema “a la merda l’antifeixisme” escridassessin agressivament a tres noies musulmanes amb vel que passejaven bevent un refresc. “Això és Polònia. Foteu el camp. Us afaitarem el cap i acabarem amb vosaltres!”.

El hooliganisme antisemita, per exemple, impera a Łódź entre els dos equips de la ciutat: l’RTS i l’ŁKS. Pintades i grafitis de suport als clubs poden veure’s per tota la ciutat. Per depreciar-se s’acusen mútuament de jueus i s’ataquen les pintades dibuixant-se estrelles de David per sobre. La formació ultradretana monàrquica i liberal-convervadora Congrés de la Nova Dreta (KNP) que encapçala Janusz Korwin-Mikke ha entrat al Parlament Europeu amb una campanya en la que afirmava que les dones s’havien de quedar a casa mentre els homes van a treballar. A Polònia, les diferents formes de racisme i xenofòbia, contradient al que diu Godson i l’evangeli, hi són ben presents en la societat. I l’Estat i l’església miren cap a una altra banda.