Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 354 de 19 de març de 2014, pàgina 14
Sota protecció policial massiva, fins a 2.000 persones, incloent veterans, exlegionaris letons de les Waffen-SS i les seves famílies, a més de joves simpatitzants ultres, van desfilar, el 16 de març, amb un fort vent bufant i sota una neu lleugera, per Riga, fins al Memorial a la Llibertat. Organitzacions de veterans letons de les Waffen-SS, el cos de combat d’elit de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, organitzen marxes anuals, cada 16 de març des de 1998, celebrant aquesta data com el Dia dels Legionaris de les SS, que recorda els més de 150.000 soldats letons que van integrar voluntàriament, el 1943, aquestes unitats de les SS durant l’ocupació nazi d’Ostland. La marxa honora també els integrants del Sonderkommando Arajs, una unitat paramilitar letona, dirigida per Viktors Arajs, responsable de l’extermini de gran part de la comunitat jueva del país bàltic i dels jueus alemanys deportats al gueto de Riga.
L’ofrena floral i l’acte en record a les tropes neonazis -amb missa luterana inclosa-, és considerat per l’organització de la diada com una fita del poble letó en la seva lluita per la independència de la Unió Soviètica. Van acudir a la marxa neonazis lituans, estonians i suecs i van ser vistos varis wolfsangel, un símbol rúnic emprat per les SS i actualment de moda arrel de l’ús que n’han fet les milícies del partit neofeixista ucraïnès Svoboda en les protestes de Kíev. Van escoltar-se també crits en contra del referèndum de Crimea i del president rus Vladimir Putin. El ministre de Medi Ambient i Desenvolupament Regional i dirigent del partit ultradretà i ultranacionalista Aliança Nacional-Tot per Letònia (NA), Einars Cilinskis (qui havia viatjat a Kíev per recolzar a Euromaidan), va participar en la marxa fúnebre, legitimant-la des del govern. També hi van ser-hi varis diputats de la formació, com el seu líder Raivis Dzintars.
En paral·lel, al centre de Riga va celebrar-s’hi una contramanifestació de repulsa convocada pel Comitè Antifeixista Letó (CAL) on hi van participar moviments de Drets Humans, de víctimes del règim hitlerià, la comunitat jueva i sectors de la comunitat russòfona de Letònia (que supera el 25% de la població) i un bus d’antifeixistes arribat des de Berlín. Per a Joseph Koren, president del CAL la contramanifestació, que la policia i l’empresa TM Security, va intentar impedir, fou un acte de rebuig al revisionisme, a la glorificació del feixisme a Letònia i als intents de justificar les atrocitats nazis comeses contra la població civil.
En les eleccions anticipades de 2011, guanyades pel partit socialdemòcrata i pro-rus Centre de l’Harmonia, la NA va obtenir 14 diputats i el 13’88% dels vots, el que la va convertir en la quarta força del país. Juntament amb Unitat, el Partit Reformista de Zatlers i la Unió de Verds i Agricultors, la formació ultradretana va formar un govern de coalició. Des de 2014, amb Laimdota Straujuma com a primera ministra, la NA s’ocupa de les carteres de Justícia i Medi Ambient i Desenvolupament Regional. Segons aclareix Aleksei Sharipov, membre del CAL, la NA és un partit estretament vinculat als vells col·laboracionistes nazis de Letònia, connectat als veterans i legionaris de les Waffen-SS. És també un partit racista ja que considera a la comunitat russòfona del país com a “inferior, i estrangera a Letònia”. La formació té connexions amb grups neonazis militants com el Centre Gustavs Celmins, que usen com a esquadrons de xoc, diu Sharipov.
Per a Joseph Koren, president del CAL, “els voluntaris que desfilen cada 16 de març van lluitar, a les ordres del col·laborador i militar de l’exèrcit letó i coronel de les Waffen-SS Voldemars Veiss, per un país sense jueus i comunistes”. “Molts d’aquests legionaris i veterans acabada la guerra van ser jutjats per l’Exèrcit Roig per crims de guerra, però el govern de Straujuma, d’Unitat, els ha rehabilitat i els hi paga una pensió” diu Koren. En canvi, “als letons que van lluitar pels aliats, ja sigui la Unió Soviètica o el Regne Unit, són titllats de traïdors de la pàtria i no reben cap paga”. Però el revisionisme va més enllà sosté Sharipov: l’any 2012 es va erigir un monument a la població de Bauska en memòria de les Waffen-SS letones amb el lema “Letònia per als letons”. El passat novembre, durant un partit a Riga d’hoquei gel disputat entre el Dinamo Riga i l’equip rus Yugra Khanty-Mansiysk membres de les forces armades letones van desplegar, durant la cerimònia abans de l’inici, una esvàstica estilitzada gegant feta amb banderes de Letònia. L’acció va quedar impune. “És un problema molt greu” etziba Koren, “la glorificació del feixisme a Letònia i els intents de justificar les atrocitats nazis comeses contra la població civil s’ha convertit en un fet quotidià”. El govern i gran part de la societat letona, veu els veterans de les Waffen-SS i els col·laboradors nazis “com a lluitadors per la llibertat” afirma Koren. A més, “els veterans de les tropes nazis visiten i fan actes a les escoles i parvularis, vestits amb l’uniforme, en el marc de l’assignatura d’història” explica Koren. “Avui els joves creuen que les Waffen-SS van alliberar Letònia”. L’estratègia majoritària diu Sharipov és “equiparar al nazisme amb el comunisme i per conseqüència l’antifeixisme amb el nazisme”. L’estratègia funciona asseguren Koren i Sharipov. “Ens persegueixen i reprimeixen”.
Reblogged this on Ciències Socials en WordPress and commented:
Qui no coneix la Història està condemnat/da a repetir-la.