Hamburg desallotja i persegueix a l’esquerra autònoma i als refugiats

Amb el cel gris i freda. Així ha despertat la Ciutat Lliure i Hanseàtica d’Hamburg. Fa dies que es repeteix aquest patró, però avui és un dia especial. El FC St. Pauli va perdre ahir a casa contra el Karlsruhe, però ha confirmat que Roland Vrabec continuarà aquesta temporada a la segona divisió com entrenador principal. Per la seva part, el Hamburg SV ha perdut avui contra el Mainz 05 el seu patit de Bundesliga a casa. El camp estava ple, unes 51.000 persones. Però avui és un dia especial. La policia fa jornades que es prepara i cosos d’altres Länder han estat desplegats a la ciutat. Al barri de St. Pauli, concretament al voltant del barri roig, al Reeperbahn; a Bahrenfeld, al voltant de l’estadi de futbol Imtech Arena. I en particular a Schanzenviertel, al barri on s’hi ubica la Rote Flora. Al carrer Schulterblatt i a la oficiosa Achidi-John-Platz. I és que aquest dissabte 21 de desembre de 2013 s’hi ha organitzat una de les manifestacions de l’esquerra extraparlamentària més importants dels últims anys a la República Federal Alemanya.

El lema de la convocatòria era clar: “La ciutat ens pertany a tots”, però la manifestació ha estat multitemàtica. Un triangle de tres temes a simple vista independents però entrellaçats entre ells han estat el motor de la manifestació: els refugiats, els edificis Esso i la Rote Flora “romanen”. Es queden a la ciutat. Pertanyen a la ciutat i la ciutat no s’entén sense ells. Com era de preveure en aquests casos, la manifestació, de més de 8.000 activistes, ha estat reprimida i aturada, just començar -als 10 metres-, per la policia, a ordres de l’alcalde socialdemòcrata Olaf Scholz, amb gas pebre, gossos, kettling, avalots i canons d’aigua. Sense avis previ. Violència policial. Les tanquetes actuals Wasserwerfer 10000 (de la marca Rosenbauer), no han parat durant varis minuts de mullar i fer fóra als assistents, que, després, s’han dedicat a realitzar manifestacions i accions descentralitzades i espontànies pel barri. Durant el vespre i la nit la policia ha estat jugant al gat i a la rata amb els manifestants. Escaramusses i enfrontaments. Varies desenes de ferits per ambdues parts.

Lampedusa a Hamburg

Els refugiats porten ja molts mesos malvivint i fent la viu-viu, però també, organitzats, lluitant i protestant per Hamburg. Venen de Líbia i l’Àfrica negra. La majoria d’ells, uns 300, van aconseguir arribar a Hamburg des de Lampedusa, l’illa italiana sinònim de macro CIE (Centres d’Internament d’Estrangers) i s’enfronten a la persecució estatal alemanya. Els demanen presentar-se davant les autoritats, atès que la llei alemanya i el Reglament de Dublín II -que dóna competències a les autoritats locals- no els permet quedar-se a Alemanya. El pas previ per a la seva deportació. Els refugiats reclama també acabar amb el Residenzpflicht, la llei que les confina a viure en centres d’internament -la majoria d’ells en condicions pèssimes i situats a les afores de les poblacions o en antigues casernes militars- i les prohibeix abandonar el lloc de residència assignada i viatjar a altres ciutats. També demanen l’abolició de la prohibició a la qual estan subjectes, tant de buscar feina de manera autònoma com d’accedir a cursos oficials de llengua alemanya. A això cal afegir-hi la fi de les deportacions, del racisme policial i de les targetes de racionament, que les obliga a comprar un tipus de menjar concret i en establiments predesignats. Com a darrer punt, els refugiats de Hamburg demanen a les autoritats que s’atorguin permisos de residència a les refugiades i que s’agilitzi el procediment d’asil, ja que el procés acostuma a trigar varis any i representa un desgast psicològic elevadíssim. Mentrestant, l’església luterana de St. Pauli els ha facilitat un sòl per quedar-si sota “asil eclesiàstic”, però els seus casos continuen tacats de racisme i al limbo.

Edificis Esso

El segon motiu de la mobilització és la preservació dels edificis Esso, coneguts popularment així per la gasolinera d’aquesta entitat estatunidenca a un dels seus baixos. Els dos edificis van ser construïts el 1959 seguint els plànols de l’arquitecte Hans Stich. Es tracta de dos complexos rectangulars prop del barri roig. Uns edificis d’arquitectura de post-guerra en els quals s’hi ubiquen 100 habitatges així com petits començos i bars alternatius als seus baixos. La lluita per la conservació d’aquests edificis, amenaçats d’enderrocament i en força mal estat, i dels quals ja s’hi ha desallotjat, de nit, els residents, s’emmarca en la lluita contra la gentrificació que viu la ciutat-Estat nord-alemanya, un dels eixos principals de lluita dels moviments socials alemanys. Si els edificis Esso són enderrocats, s’hi construirà a sobre un nou complex d’edificis d’última generació i de luxe que impulsa una immobiliària bavaresa (Bayerische Hausbau) que durant anys no ha invertit cap cèntim en la restauració i millora dels edificis, i que pretén canviar l’orientació del barri i dels estils de vida independents i alternatius de St. Pauli. Des de la manifestació es demana el sanejament i conservació dels edificis Esso i la tornada dels seus residents.

Rote Flora

“Qui vulgui comprar aquí [referint-se a ‘això’, l’edifici de la Rote Flora], li ha d’agradar l’estrès”. Durant mesos si pot llegir aquest eslògan en una pancarta penjada a la façana principal de la Rote Flora, un dels centres okupats més antics i històrics d’Alemanya. I és que aquest desafiant leitmotiv resumeix perfectament l’esperit de la lluita per la continuïtat i preservació del simbòlic centre de l’esquerra autònoma alemanya, ubicat a Schanzenviertel. I és que l’eliminació, de la Rote Flora, és a dir el seu desallotjament, no serà un passeig ni una tasca fàcil pels propietaris i les autoritats d’Hamburg. Així ho manifesten els seus activistes, amb les protestes i les accions: com a recordatori que “el cost de la gentrificació i la repressió dels projectes d’habitatge lliures, autogestionats i assemblearis serà elevat”. Comportarà estrès, com han reiterat a la manifestació d’avui. Durant les últimes setmanes també, Hamburg ha sigut escenari de varis atacs amb pintura a comissaries de policia i instal·lacions públiques, cases dels responsables polítics i empresarials a favor de Rote Flora. Una nova cullerada d’estrès.

I encara n’hi ha més. Aquest, imposat per ells mateixos. El propietari de l’edifici de la Rote Flora, Klausmartin Kretschmer i el seu home de palla, Gert Baer, quan van llençar un ultimàtum amb data de 20 de desembre de 2013 per desallotjar l’edifici i l’extinció de les seves activitats. Aquest ultimàtum encara ha fet mobilitzar molta més gent en solidaritat i defensa del projecte hamburguès. L’edifici de la Rote Flora va ser construït el 1888 com a Concerthaus Flora, un teatre d’opereta i revista. Després de la Segona Guerra Mundial el teatre va ser convertit en un cinema i va ser tancat el 1964. Després s’hi va instal·lar un centre comercial anomenat 1000 Töpfe, que va ser clausurat el 1987. Quan el productor musical de Cats a Hamburg Friedrich Kurz va projectar realitzar el musical El Fantasma de l’Opera a l’edifici en desús el 1988, va topar-se amb l’oposició política de l’esquerra autònoma i part del veïnat, preocupats per la transformació del barri i l’encariment de la vida. L’edifici va acabar sent okupat per l’esquerra autònoma hamburguesa i des de 1989, és el centre cultural okupat més antic d’Alemanya i durant anys ha lluitat contra possibles desallotjaments i plans d’urbanisme en els seus terrenys. L’any 2001, el Senat d’Hamburg, de majoria de l’SPD i Els Verds i liderat per l’alcalde Ortwin Runde, va vendre l’edifici a l’empresari Kretschmer per 370.000 marcs. Kretschmer va llogar l’edifici el 2013 a l’inversor Baer, que planifica la construcció d’un “centre cultural real” i fer fora “al cercle de l’elit de l’esquerra extremista que l’ocupa”. I aquest ha estat el darrer motiu i motor de la manifestació, de nou, salvar Rote Flora. En qualsevol cas, les mobilitzacions d’avui han donat molt d’estrès a la policia i a l’establishment i han posat de nou sobre la taula la política racista i de repressió de la dissidència i de les formes de vida alternatives a Hamburg.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s