La desfilada de les Waffen-SS polaritza Letònia

Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 18 de març de 2013

Amb protecció policial massiva i sota gèlides temperatures, fins a 3.000 persones, incloent-hi veterans, exlegionaris letons i joves simpatitzants de les Waffen-SS, van desfilar, el proppassat dissabte, per Riga, la capital de Letònia, fins al Memorial a la Llibertat, en una de les marxes nazis més importants d’Europa.

Organitzacions de veterans letons de les Waffen-SS, el cos de combat d’elit de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, organitzen marxes anuals, cada 16 de març des de 1998, celebrant aquesta data com el Dia dels Legionaris de les SS, que recorda als més de 150.000 soldats letons que van integrar voluntàriament, el 1943, aquestes unitats de les SS durant l’ocupació nazi d’Ostland. La marxa honora també als integrants del Sonderkommando Arajs, una unitat paramilitar letona, dirigida per Viktors Arajs, responsable de l’extermini de gran part de la comunitat jueva del país bàltic. L’ofrena floral i l’acte en record, amb banderes de l’època, a les tropes neonazis, és considerat per l’organització de la diada, com una fita del poble letó en la seva lluita per la independència de la Unió Soviètica. Per la seva part, el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, del partit conservador Unitat, va minimitzar la desfilada d’exlegionaris de les SS, descrivint als participants com a “patriotes”.

En paral·lel i al voltant del Monument a la Llibertat, es va celebrar una contramanifestació antifeixista, que la policia va intentar impedir, tant amb càrregues i avalots com apagant la reproducció musical de sirenes antiaèries i cançons soviètiques com ‘Comiat de Slavianka’ i ‘Campanes de Buchenwald’, que sonaven a tot volum mentre els veterans de les Waffen-SS, desfilaven. La policia va detenir a 5 manifestants antifeixistes i no va actuar quan un grup de neonazis va atacar a contramanifestants. La concentració i boicot, va ser convocada per moviments antifeixistes, de drets humans, de víctimes del règim hitlerià i sectors de la comunitat russòfona de Letònia com un acte de rebuig al revisionisme, a la glorificació del feixisme a Letònia, i contra el monument a Bauska i els intents de justificar les atrocitats nazis comeses contra la població civil.

També van participar en la marxa fúnebre, diversos diputats al Parlament del partit ultradretà i ultranacionalista Aliança Nacional, com Raivis Dzintars, Imants Paradnieks i Janis Dombrava, que en un moment de la marxa van encarar-se i destrossar cartells amb fotos de presoners de camps de concentració que mostrava un grup de contramanifestants. Aquest partit, va obtenir el 14% dels vots en els comicis parlamentaris de tardor de 2011, forma part de la coalició de govern i sosté els ministeris de Justícia i Cultura.