Judici polèmic a dues militants de la guerrilla urbana Cèl·lules Revolucionàries (RZ)

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 307 de 27 de febrer de 2013, pàgina 13

Mentre l’Alemanya de Merkel es mostra passiva i obstrueix la justícia en relació amb la recent trama neonazi de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) –que s’endinsava en els aparells repressius de l’Estat-, continua vehement i inalterable amb la persecució de les antigues militants dels grups armats d’esquerres dels anys 70.

Des de fa unes setmanes, Sonja Suder i Christian Gauger, antics militants de les Cèl·lules Revolucionàries (RZ, per les seves sigles en alemany) afronten un procés judicial a Frankfurt am Main acusats –sobre la base de testimoniatges dubtosos i contradictoris- de participar en un atac contra la conferència de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) a Viena el 1975. Suder (de 80 anys) i Gauger, –el seu company- (de 71), sempre han negat les acusacions, l’autoria de les presumptes accions i han titllat el cas de muntatge. La fiscalia de Frankfurt acusa també a Suder i Gauger de participar entre 1977 i 1978 en atacs amb explosius contra el consorci alemany de camions MAN a Nuremberg i l’empresa de bombes hidràuliques KSB a Frankenthal, pel seu suport al programa nuclear i d’enriquiment d’urani de la Sud-àfrica del apartheid. L’acusació inclou també un atac incendiari contra el castell de Heidelberg, com a protesta contra la política de gentrificació i demolició del casc antic de l’ajuntament democratacristià.

Feble testimoniatge i la venjança de l’Estat
Les acusacions de la fiscalia i les proves incriminatòries es basen en l’interrogatori a l’antic militant de les RZ Hermann Feiling i en la declaració de l’ex-RZ penedit Hans-Joachim Klein. L’any 1978, durant la preparació d’un atac contra el consolat de l’Argentina a Munic en protesta contra la junta militar de Jorge Rafael Videla, Feiling va resultar greument ferit quan li va explotar una bomba, fet que li va causar l’amputació d’ambdues cames i la pèrdua dels ulls. Ingressat a cures intensives, sedat, traumatitzat i sense accés a un advocat de la seva confiança, Feiling va ser aïllat per policies que el van interrogar i sotmetre a sessions de tortura per extreure-li una declaració, un protocol d’interrogació de 1.300 pàgines en que s’identificava a Suder i Gauger com a caps de comandos de les RZ. Feiling posteriorment, es va retractar.

A Suder se l’acusa, a més, d’haver proporcionat ajuda logística a l’atac a favor de l’autodeterminació palestina i del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina de Wadi Haddad, organitzat per Ilich Ramírez Sánchez -àlies Carlos el Xacal- amb la col·laboració de Gabriele Kröcher-Tiedemann, militant del Moviment 2 de Juny i posteriorment vinculada a la segona generació de Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF), contra la conferència de ministres de l’OPEP. En aquest cas, l’acusació es basa exclusivament en les declaracions de Klein, que va resultar ferit en aquell atac i en el que van morir un membre de la delegació iraquiana, un de la líbia i un policia austríac, després de prendre 70 ministres com a ostatges i fugir a Alger. Klein, previ acord amb les autoritats alemanyes per proporcionar informació i reduir la seva condemna, va ser detingut a Normandia el 1998 i fou condemnat a Frankfurt a nou anys de presó. L’any 1999, Klein, va declarar sobtadament que Suder havia transportat a Viena armes destinades a l’acció contra l’OPEP. Klein va ser amnistiat el 2003. El tribunal, no va incloure l’acusació de Suder al sumari per “difícil d’entendre i contradictòria”.

L’any 1978, després d’adonar-se que la policia els observava, Suder i Gauger van instal·lar-se prop de Lille, on van viure uns 22 anys amb identitats falses, fins que el 2000 van ser detinguts a París. Berlín va demanar la seva extradició. Tanmateix, van ser alliberats pocs mesos després per prescripció dels fets. Detinguts de nou el 2007 i el 2011, Suder i Gauger van apel·lar i recórrer totes les instàncies, però un decret ad-hoc firmat pel primer ministre francès François Fillon, va permetre que fossin extraditats a Alemanya per ser jutjats. Així, Suder i Gauger van ser empresonats preventivament. Ella a Frankfurt-Preungesheim i ell, malalt del cor, a l’hospital penitenciari de Kassel I.

El 2000, Suder i Gauger van rebutjar una oferta informal de la fiscalia per obtenir una confessió a canvi d’una condemna amb llibertat provisional. No van acceptar el tracte. Sempre s’han negat a fer qualsevol declaració. Les mostres de solidaritat, tant domèstiques com internacionals, amb Sonja i Christian no paren de créixer. La defensa demana l’anul·lació del procés per falta de garanties, acusant al tribunal de parcialitat per haver presentat un sumari basat només en el testimoniatge de Feiling i Klein. Suder roman empresonada i el judici continua. Amb la RAF i el Moviment 2 de Juny, les RZ van ser el tercer grup de guerrilla urbana a l’Alemanya occidental. Van actuar en petits grups autònoms llibertaris i marxistes antileninistes sense passar a la clandestinitat, d’aquí l’escàs èxit de les operacions policials. A l’entorn de les RZ va aparèixer la facció feminista i antipatriarcal Rote Zora. Ambdues, van abandonar les seves accions directes a principis dels 90.

Retrobament entre Sonja Suder i Christian Gauger durant el judici. Foto: Arne Dedert

Retrobament entre Sonja Suder i Christian Gauger durant el judici. Foto: Arne Dedert

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s