Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 11 de desembre de 2012
Còrsega torna a ser escenari de ‘nits blaves’. L’última, la tercera d’enguany, ha coincidit amb diada nacional, el 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció. Una ‘nit blava’ és una cadena d’accions simultànies en una nit, del nord al sud de l’illa, dirigits específicament a interessos francesos. El proppassat dissabte, vint-i-set dispositius incendiaris de gas van explotar en residències d’estiu, la majoria en construcció, propietat de ciutadans francesos continentals, quedant completament destruïdes. El sabotatge encara no ha estat reivindicat. Tanmateix, les inicials del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC, segons la sigla en francès) van aparèixer a les residències atacades a la població de Sartène. Hores abans d’aquestes accions, la policia francesa va detenir en un control de carretera a l’independentista i anticapitalista cors Paul-André Contadini, per possessió d’explosius.
L’acció directa deliberada per motius polítics no és inusual a Còrsega. Nogensmenys, els sabotatges tenen similituds amb altres perpetrats anteriorment. Al maig, durant la primera ‘nit blava’ de 2012, els atacs, van tenir com a objectiu residències i “símbols de la despossessió de la terra corsa per part de l’imperialisme francès” i la “bombolla immobiliària especulativa i les infraestructures turístiques insostenibles” a l’illa mediterrània. En aquella ocasió, l’FLNC va reivindicar en un comunicat l’autoria de l’atac. Al juliol, segons va reivindicar l’FLNC en varis grafitis a la zona, el complex residencial del banquer parisenc Alain Lefebvre a la població de Balistra, situada en terrenys públics a primera línia de mar, va ser incendiada. Lefebvre és un dels responsables “dels intents de convertir Còrsega en la segona Costa Blava o Costa del Sol”. Al setembre, una ‘nit blava’ d’una dotzena de ginys incendiaris, també reivindicats per l’FLNC, van destrossar establiments dels hipermercats E. Leclerc, Géant, Carrefour i Décathlon, “denunciant la crisi política, l’atur, la precarització de l’illa, sol·licitant l’alliberament dels presos polítics corses i contra l’especulació alimentaria i econòmica atribuïda a aquestes empreses”.
L’FLNC i el context cors
La facció de l’FLNC darrera de les últimes ‘nits blaves’ és concretament la Unió de Combatents (FLNC-UC). L’FLNC, creat l’any 1976 després d’una ‘nit blava’ i dels fets d’Aleria, és el principal grup armat independentista actiu a l’illa. Tot i els seus grupuscles escindits, en línies generals, l’FLNC té com a objectiu exercir el dret d’autodeterminació del poble cors i proclamar la independència de la República de Còrsega com va fer el 1755 Pasquale Paoli, la destrucció dels instruments del colonialisme francès, la reforma agrària i la instauració d’un poder nacional cors popular i democràtic.
Governada per França des de 1769, Còrsega ha esdevingut un indret on el nacionalisme i xovinisme francès ha estat fomentat intensivament, ja sigui a través d’una política agressiva d’assimilació educativa dictada des de París o pels traspassos de població, dels anys 70, de la França continental i principalment de pieds-noirs -colons francesos a Algèria, a l’illa. El 1991, Còrsega va adoptar una forma d’autogovern administratiu descentralitzat exclusiu dins la homogeneïtzadora i jacobina república francesa, però aquesta és una mesura insuficient a l’illa segons reclama la ciutadania. Més enllà de les freqüents divisions internes i posicions en relació amb la lluita armada i el grau d’autogovern que mantenen els diferents grups i partits corses, el nacionalisme cors ha estat tradicionalment molt vinculat a la preservació de la llengua i a la defensa mediambiental, de la costa i les platges. Paral·lelament, Còrsega també es caracteritza per ser un escenari important d’activitat mafiosa. La banda Unione Corse, operativa tant a Còrsega com a Marsella, va ser especialment activa als anys 60 i 70 en el tràfic d’heroïna als EUA. Altres grups de la màfia corsa com Brise de Mer o el grup de Valinco, amb la connivència de les autoritats polítiques locals i una forta cultura ormetà, controlen una gran part del crim organitzat, l’extorsió hotelera, el proxenetisme, el blanqueig de diners i els assassinats per encàrrec, i des de fa anys estan en conflicte també contra el sobiranisme cors i l’FNLC.
De fet, el passat octubre, el conegut i prestigiós advocat de l’esquerra independentista corsa, Antoine Sollacaro, va ser tirotejat per dos sicaris quan havia aturat el seu cotxe en una gasolinera. Sollacaro va ser el defensor d’Yvan Colonna, activista de l’FNLC condemnat a cadena perpètua per l’assassinat el 1998 de Claude Érignac, el perfecte (o delegat de l’Estat) de Còrsega. També va ser trobat mort tirotejat, un altre antic militant independentista, Jean-Dominique Allegrini-Simonetti. El novembre, Jacques Nacer, president de la Cambra de Comerç de Còrsega del sud, secretari general del club de futbol AC Ajaccio i simpatitzant independentista va ser assassinat en un tiroteig al centre de la capital. Segons xifres oficials, ja són 20 les persones assassinades a l’illa, de 300.000 habitants, des del gener.
Pel ministre d’Interior, el francocatalà Manuel Valls, del partit socialista PS, les ‘nits blaves’ són un clar cas de vandalisme, criminalitat i racisme. Per la seva part, la ministre de Justícia, Christiane Taubira, va prometre combatre fins al final tant l’independentisme cors com la màfia de l’illa a través de d’una nova estratègia de la secció antiterrorista de la fiscalia de París. Així doncs, la posició governamental es centra en l’acció policial per combatre a l’independentisme cors i a la màfia, i obvia les causes i el context de l’enèsima ‘nit blava.’ No en va, Valls va declarar que “Còrsega és França”.
Destrosses a una residència a Calvi. Foto: Pascal Pochard-Casabianca
Treient l'entrellat 