Un mes de mobilitzacions contra la corrupció i les retallades a Eslovènia

Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 1 de desembre de 2012

A Eslovènia, més enllà de la segona ronda d’eleccions presidencials -un càrrec merament simbòlic i representatiu, entre Danilo Türk i Borut Pahor, els comicis d’aquest 2 de desembre, han quedat marcats per les mobilitzacions populars al carrer contra la corrupció política, la corrupció endèmica de la classe politicoempresarial, el poder dels oligarques i també contra les retallades del govern conservador del primer ministre Janez Janša, del Partit Democràtic Eslovè (SDS).

Türk competeix per un segon mandat de cinc anys com a candidat independent, recolzat per varis partits liberals i per Eslovènia Positiva (PS) -el jove partit fundat per l’alcalde social-liberal de Ljubljana i empresari Zoran Janković, i l’exprimer ministre Pahor és el candidat de l’opositor partit Socialdemòcrata (SD) amb el suport dels liberals de la Llista Cívica de Gregor Virant. El candidat d’SDS i dels democratacristians Milan Zver, no va passar la primera ronda, celebrada l’11 de novembre.

Les del passat divendres 30, a la capital, Ljubljana, i a altres poblacions del país, van ser les majors manifestacions des del 2 de novembre, quan va començar a Maribor, l’onada de protestes. A Ljubljana, la policia van emprar canons d’aigua i gasos lacrimògens contra la multitud de manifestants, unes 10.000 persones, que van concentrar-se a la capital i van fer una crida, a través de les xarxes socials, a perimetrar i rodejar el Parlament fins a la caiguda del govern i l’obertura d’un nou procés constituent participatiu i veritablement democràtic i social. Van haver-hi càrregues i avalots i enfrontaments entre un reduït sector de les manifestants i la policia antiavalots. Una trentena de manifestants van ser detinguts. Els crits contra Türk, Janković i Janša -acusat de suborn pel cas Patria, de compra-venta de vehicles militats, no van cessar ni un instant durant tota la convocatòria.

Maribor com a catalitzador
L’onada de protestes sense precedents al país, tenen origen en la indignació ciutadana a la segona ciutat del país, Maribor, cap a l’alcalde Franc Kangler. Acusat de corrupció, nepotisme i clientelisme, Kangler, membre del conversador i agrari Partit Popular Eslovè (SLS) i delegat eslovè a les cimeres de l’OTAN, sosté el poder a Maribor des de 2006 i s’ha vist envoltat, com denuncien els moviments socials, en un mínim de tres escàndols: el cas de les irregularitats sobre el sistema de radars de trànsit i multes de la ciutat; el fallit projecte d’organitzar a la població els Jocs Universitaris d’hivern de 2013 i la concessió de fons públics al gimnàs de Tomaz Barada, campió mundial de kickboxing i amic de Kangler. A causa de l’immobilisme i la negativa de Kangler de dimitir, les protestes van escalar i intensificar-se a Maribor a finals de novembre. El dia 21, Kangler va reclutar un grup de hooligans, encapçalats per Barada, per convertir la protesta pacifica en una batalla campal i donar a la policia un pretext per utilitzar la força per dispersar a les manifestants. El dia 26, la manifestació, d’unes 10.000 persones, va acabar en avalots policials indiscriminats amb cavalls, gossos i gasos a la plaça Rudolf Maister a manifestants i periodistes. 31 persones van ser detingudes. El ministeri de l’Interior va qualificar les manifestacions d’il·legals. Així i per efecte domino, les protestes de Maribor s’han traslladat a les principals ciutats del petit país alpí: Ljubljana, Celje, Kranj, Nova Gorica, Koper i Jesenice, contra el govern neoliberal de coalició de Janša, els cacics locals i la immunitat parlamentaria de la que gosen els i les diputades. Una altre data destacada és la del 17 de novembre, quan unes 30.000 persones, convocades pel sindicat majoritari ZSSS i altres sindicats del país, van manifestar-se a Ljubljana contra les mesures d’austeritat de Janša, la retallada de pensions i l’increment de taxes universitàries. Per la seva part, i seguint l’estratègia de l’oportunisme, l’extrema dreta populista que lidera Zmago Jelinčič Plemeniti també s’ha volgut infiltrar a les protestes ciutadanes.

Com en el cas de les economies d’Irlanda i l’Estat espanyol, el desencadenant de la crisi a Eslovènia rau en el sector financer. Des de 2009, la llarga explosió de bombolla immobiliària està enfonsant el PIB del país i l’Estat ha injectat més de 380 milions d’euros a Nova Ljubljanska banka (NLB), la major entitat financera eslovena. La taxa d’atur també ha augmentat i el govern de Janša, encara la situació adoptant mesures merkelianes d’austeritat, rebaixant el sou dels funcionaris i retallant els serveis socials i el nivell de vida. Les protestes no semblen que a curt i mitjà termini hagin de cessar.

Un moment de la manifestació del 30 de novembre a Ljubljana. Foto: Matej Druznik

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s