Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 14 de novembre de 2012
Prop de 3.000 persones s’han manifestat a Berlín en solidaritat amb les vagues generals al sud d’Europa i contra els plans d’austeritat que imposa el govern alemany de Merkel i la comissió europea de Durão Barroso als membres de la UE. La manifestació, iniciada a la plaça de París, just davant de la Porta de Brandenburg, ha transcorregut pel barri de Mitte, passant per davant de la representació de la Comissió Europea a la capital alemanya, l’ambaixada de Rússia, el Ministeri Federal de Família, Tercera Edat, Dones i Joventut i el Ministeri de Finances fins a la plaça de Potsdam, on ha acabat.
La manifestació ha estat convocada per la central sindical única del país, la Federació Alemanya de Sindicats (DGB, segons la sigla en alemany) i ha estat secundada pel sindicat anarcosindicalista Unió de Treballadors i Treballadores Lliures (FAU), pel partit socialista Die Linke, un sector esquerrà de Els Verds i diverses organitzacions comunistes, trotskistes, internacionalistes i socialdemòcrates. La marxa ha destacat també per la presència d’un nombrós grup de persones expatriades dels Estats espanyol, italià i grec, per un parell de banderes de les delegacions madrilenyes de CCOO i UGT i pel clam en solidaritat amb la rebel·lió de sol·licitants d’asil i les persones en vaga de fam davant la Porta de Brandenburg.
A Alemanya no s’ha viscut pas una vaga general aquest 14N, però sí un centenar de manifestacions. La vaga general, la vaga política, les vagues de funcionaris, les vagues no relacionades amb convenis laborals i els piquets estan prohibides explícitament per llei, tant a Alemanya com a Àustria. A més a més, les vagues en solidaritat amb les reivindicacions d’altres sectors estan també molt restringides. Tampoc és permeten mobilitzacions que afectin a tot el país o varis Länder al mateix temps.
El dret de vaga tampoc està especificat en cap normativa, tot contradient l’article 23 de la declaració dels Drets Humans, els Convenis 87 i 98 de la OIT i l’article 6 de la Carta Social Europea. Tanmateix, la única interpretació existent en la constitució és l’article 9 sobre la llibertat d’associació. L’argument esgrimit per tots els governs de l’Alemanya de postguerra per no legislar el dret de vaga, és que la vaga va en contra del principi de consens que domina les relacions laborals al país.
Tot i la poca mobilització a l’Estat alemany, la baixa participació en les convocatòries anticapitalistes i les traves legals del dret a la vaga, les principals manifestacions de suport al 14N han tingut lloc a Berlín, Dresden, Gelsenkirchen, Hamburg, Munic, Bochum i a la metròpolis bancària de Frankfurt am Main.