Els bocs expiatoris de la gentrificació

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 293 de 7 de novembre de 2012, pàgina 15

Les ciutats estan canviant, “però la crítica no ha de portar al racisme latent” afirma un noi d’uns 30 anys que es fa dir, per romandre en l’anonimat, Jannek Korsky. Ell forma part del col·lectiu ‘Hipster Antifa Neukölln’, una nova sectorial de l’organització alemanya Antifa que treballa “documentant actituds, fets i pintades que tenen molt a veure amb la xenofòbia i el protofeixisme” en els processos de gentrificació i turistificació gradual de Berlín -uns fenòmens que comporten el desplaçament del veïnat original amb menys poder adquisitiu, l’arribada de noves persones i el canvi l’orientació econòmica d’uns carrers, afavorint l’aparició de bars, clubs, galeries, hostals i botigues de souvenirs.

En la gentrificació i en la turistificació, com en tots els conflictes, existeixen tantes percepcions o punts de vista com persones implicades. Sovint la desinformació, els prejudicis i els estereotips provoquen que algunes persones i/o col·lectius confonguin/percebin condicionants amb causes, i que en molts casos es culpi a les nouvingudes i al turisme low cost de causar la gentrificació i de l’increment del preu dels lloguers, quan en realitat el problema ve causat principalment pel mercat i les polítiques d’habitatge. El resultat acaba provocant la polarització social, la construcció de l’imatge de l’enemic i a guiar-se per aquesta imatge en els grups oposats. En certes ocasions, això pot dur a la discriminació, a l’exclusió, a l’odi, o fins i tot, a formes de violència. “El que passa a Berlín pot passar arreu, també a Barcelona” afirma Korsky. Així, les persones expatriades, les turistes i les hipsters “s’han convertit, per sectors de l’escena autònoma i de les classes populars, en el boc expiatori sobre qui carregar tots els malestars de la gentrificació, demonitzant l’individu i passant per alt la crítica al capitalisme i a la política” sosté Korsky. “Al parc de Görlitz, més d’una vegada han llençat ampolles a gent (hispano i angloparlant) que estan allà passant la tarda i per l’àrea coneguda com Kreuzkölln, varies cafeteries i hostals han estat apedregats i ruixats amb pintura” explica. “Les botigues de productes orgànics, la soja, el Club Mate i el wifi no fan malbé els barris” ironitza Korsky.

L’altre ase dels cops de la gentrificació a Berlín són les persones que provenen de Suàbia, la rica regió històrica, cultural i lingüística de l’Estat alemany que engloba Württemberg (capital Stuttgart), l’antiga província prussiana de Hohenzollern (capital Sigmaringen) i la regió administrativa bavaresa de Suàbia (capital Augsburg), i que actualment, forma part dels Länder de Baden-Württemberg i Baviera. Els grafitis, pamflets, adhesius o pintades amb “No a la stuttgartització de Berlín”, “Aturem la suabianització de Berlín”, “Schwaben raus!” (suabians fora!) o “You are now entering the Schwabisch Zone” (en concordança amb les senyals del sectors d’ocupació aliada durant la divisió) són part del paisatge del barri de Prenzlauer Berg. L’any passat va transcendir a la premsa el cas d’un jove de Neukölln acusat de cremar 11 cotxets de bebè de famílies d’origen suabià. El detingut, Maik D., va confessar ser-ne l’autor i que el mòbil de les seves accions va ser “l’odi a les suabianes de Prenzlauer Berg”. El cas, tot i que extrem, va tornar a posar el tema de la xenofòbia a les suabianes berlineses sobre la taula.

L’hostilitat contra les persones de Suàbia no és un fet nou a Berlín. Amb la caiguda del mur, moltíssimes persones de l’Alemanya de l’Oest i concretament de Suàbia van mudar-se, en busca de la bohèmia i altres formes de vida a Prenzlauer Berg. Aleshores, bastants col·lectius suabians van adquirir i restaurar edificis del districte i, a un ritme força alt, l’antic barri comunista ha estat, amb diner provinent del sud-oest alemany, transformat, revolucionat, gentrificat i en alguns casos aburgesat, davant de les protestes i el recel -ideològic i de classe- del veïnat originari. Tanmateix, aquests fets ometen que també van ser moltes les persones provinents de Suàbia, les que als anys 70, mudats a l’enclavament de Berlín-Oest atrets per la llibertat i alliberats del servei militar, van iniciar el moviment okupa a la ciutat.

El lloguer com a ‘modus vivendi’
La gentrificació i el preu del lloguer s’han convertit en qüestions centrals. Berlín és una ciutat d’inquilines. El 85% de les habitants viu en règim de lloguer; el 15% restant, en propietat. Tanmateix, els ens estatals de l’habitatge berlinès controlen només el 15% de tots els pisos de lloguer de la ciutat, fet que representa que el tant per cent restant estigui en mans privades i d’immobiliàries i que per tant, el preu no estigui regulat exclusivament per la llei de l’oferta i la demanda, sinó per l’oferta i la política d’empresa. En tres anys l’augment dels lloguers, segons els barris, ha estat d’un 5% a un 25%.

Des del mundial de futbol de 2006, el flux turístic a la capital alemanya ha explotat i la demanda d’habitatge és, també, cada cop més elevada; per contra, l’oferta, a instàncies institucionals, s’està reduint, fet que fa que els preus de mercat augmentin automàticament. Durant els darrers anys, dels 11 que porta al poder l’alcalde-governador Klaus Wowereit (SPD), s’han retallat curosament els subsidis a l’habitatge públic, s’ha limitat l’oferta de nous habitatges i no s’ha protegit, amb regulacions, a les inquilines dels augments de preus. Però el que s’ha encoratjat especialment en aquest temps és la privatització, la liberalització i l’especulació. Berlín s’ha convertit en El Dorado de l’industria del ram i del turisme lloretenc. Grans fortunes, immobiliàries, consultores i constructores -sobretot escandinaves i espanyoles, com ara Berlinmægleren, Tækker, Chamartín, BrickBerlin o Industrifinans-, n’han estat les màximes beneficiàries. També el banc nord-americà Goldman Sachs, que el 2004, amb la intervenció de l’aleshores conseller de Finances de Berlín, el xenòfob Thilo Sarrazin, va comprar més de 67.000 pisos de propietat municipal.

Galeria de fotos

Campanya contra turistes. als semàfors de Kreuzberg, adhesius amb els lemes ‘Berlin doesn’t love you’ o ‘Smash Tourism’. Foto: Roger Suso

Anuncis

Un pensament sobre “Els bocs expiatoris de la gentrificació

  1. Retroenllaç: Saltant la línia | Gentrificació: l’ús del sòl contra les classes populars

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s