La rebel·lió de sol·licitants d’asil a Alemanya

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 290 de 17 d’octubre de 2012, pàgina 15 i al web el dia 25 d’octubre. Versió en llengua castellana publicada a MásPúblico

Refugiades en vaga de fam. Aquest és el leitmotiv de la pancarta penjada a la tenda muntada a la plaça de París, just davant de la simbòlica Porta de Brandenburg de Berlín, on des de la tarda de dimecres 24 d’octubre, 20 persones han iniciat una vaga de fam. Aprofitant la presència de les màximes autoritats del país a uns metres de la Porta, en la inauguració del memorial en homenatge a les víctimes de la comunitat zíngara durant l’Alemanya nazi, la campanya, iniciada fa un mes, de denúncia i visualització de les difícils i miserables condicions en que està sotmès aquest col·lectiu de refugiades i persones sol·licitants d’asil a Alemanya -ignorat per la classe política, pels grans mitjans de comunicació i també per la majoria de la societat alemanya benestant, ha entrat en una nova fase.

El dissabte 13 d’octubre prop de 5.000 persones van sortir al carrer per participar en una sorollosa manifestació que va recórrer el centre de Berlín. La marxa va començar a Oranienplatz (al barri de Kreuzberg) i va acabar davant del Reichstag amb l’entrega d’un recull de demandes a les autoritats. El suïcidi, aquest any, de dos joves refugiats iranians, Mohammad Rahsepar al camp d’internament de refugiades de Würzburg i Samir Hashemi al de Kirchheim unter Teck, ha estat la guspira d’una inèdita protesta que va començar a principis de setembre a la ciutat bavaresa de Würzburg amb diverses vagues de fam, cosides de boca i una caminada de protesta que ha culminat, després de més de 600km i 28 dies, a Berlín, amb una acampada indefinida a Oraninenplatz de 200 persones procedents de centres de tot Alemanya. Les persones sol·licitants d’asil que acampen, entre iglús i carpes de circ, provenen de multitud d’indrets, tots ells assolats per conflictes o per l’autoritarisme: Afganistan, Tunísia, Síria, Iraq, Bòsnia, Sudan, Burundi, Benín i Camerun. Tanmateix, el major gruix de persones prové d’Iran.

Ferdinand és llicenciat en Dret i participa en l’acampada. Té 25 i és del Camerun. El seu pare va ser assassinat per ordre del president camerunès Paul Biya. “Estant dins del govern s’hi va oposar i ho va pagar amb la vida” explica Ferdinand. “Aleshores és quan vaig fugir del país creuant el fortificat estret de Gibraltar. Les represàlies a la meva família no cessaven”. Porta anys vivint a Alemanya i encara no ha aconseguit l’estatut de refugiat. La incertesa de la seva situació l’angoixa. Encara no sap si podrà romandre legalment a Alemanya o si serà deportat al seu país d’origen. Pensa que l’acampada no és la finalitat de les mobilitzacions sinó un mitjà de protesta, una acció més. “Fins hi tot si està millor perquè, als albergs governamentals, les condicions són lumpen i inhumanes” testifica. “La natura del sistema europeu és la deportació d’immigrants sense papers i refugiades. Per molta reforma que es faci, el sistema s’ha de canviar”. D’acord amb aquesta idea, prop de 50 activistes van ocupar durant unes hores l’ambaixada de Nigèria a Berlín, fins que van ser desallotjades brutalment per la policia, contra la col·laboració dels Estats africans en les deportacions que duen a terme els països de la UE.

Abdullah (nom canviat) té 28 anys i és originari del Kurdistan iranià. Actiu en els moviments estudiantils d’esquerra i activista pel dret d’autodeterminació del poble kurd, va haver de fugir del país quan, a causa de la seva militància política, va començar a témer per la seva vida. A través de Turquia va arribar a Grècia el 2010 i allà, segons explica, a part de ser apallissat per membres del partit neonazi Alba Daurada per la seva condició d’immigrant, va ser empresonat uns mesos per no tenir papers. Fa 9 mesos que Abdullah va arribar a Alemanya i ja ha passat pels camps d’internament de Würzburg, Regensburg i Bamberg. “He estat tancat, aïllat de la societat i amb la prohibició de treballar. Sense diners, tornant-me boig i amb la por de la deportació al cos. Ara lluito per canviar-ho. Sé que legalment no puc sortir del terme municipal de Würzburg i estar a Berlín, però no ens queda alternativa i volem aconseguir la llibertat”, sentencia.

“Amb la nostra vaga de fam volem posar al govern federal sota pressió”, explica Mehrad (nom canviat), un iranià de 36 anys que va escapar-se del camp de Würzburg i que ha començat la vaga de fam davant la turística i emblemàtica Porta de Brandenburg. “Tenim por que la policia ens desallotgi violentament d’aquí. Ens han requistat els sacs de dormir i les mantes i ens han desmontat la tenda. Han detingut a 3 vaguistes. Si les autoritats no compleixen les nostres demandes cometran un assassinat polític”, diu. Mehrad també informa que a Polònia hi ha 78 persones detingudes -la majoria de Geòrgia i Txetxènia- esperant la seva deportació, i repartides en els centres d’internament d’estrangers (CIE) de Bialystok, Przemysl, Biala Podlaska i Leszowola que des de 17 d’octubre estan en vaga de fam contra les pèssimes condicions en què es troben retingudes i empresonades, l’aïllament, els abusos policials i la criminalització”. A Helsinki 2 afganesos també estan en vaga d’aliments contra la seva deportació i el Tractat de Dublín.

Així doncs amb l’acampada i la vaga de fam, el col·lectiu de persones sol·licitants d’asil reclama acabar amb el Residenzpflicht, la llei que les confina a viure en centres d’internament -la majoria d’ells en condicions pèssimes i situats a les afores de les poblacions o en antigues casernes militars- i les prohibeix abandonar el lloc de residència assignada i viatjar a altres ciutats. També demanen l’abolició de la prohibició en què estan subjectes, tant de buscar feina de manera autònoma com d’accedir a cursos oficials de llengua alemanya, a més de la fi de les deportacions, del racisme policial i de les targetes de racionament, que les obliga a comprar un tipus de menjar concret i en establiments predesignats -com ara els supermercats de la cadena REWE. Com a darrer punt, l’assemblea d’Oranienplatz demana a les autoritats que s’atorguin permisos de residència a les refugiades i que s’agilitzi el procediment d’asil, ja que el procés acostuma a trigar varis any i representa un desgast psicològic elevadíssim.

Tot i que l’acampada ha tingut un ressò mediàtic positiu, aquesta coincideix amb l’aflorament del racisme institucional i l’atrinxerament del govern central democratacristià i el seu referent bavarès en contra de canviar les lleis d’asil i satisfer les demandes del col·lectiu acampat. Per la ministra d’Afers Socials de Baviera, Christine Haderthauer, “més de dos terços de les sol·licitants d’asil abusen de l’hospitalitat alemanya i per tant, han de tornar allà d’on vénen”. Per la seva part, el ministre de l’Interior, Hans-Peter Friedrich, ha anunciat que el govern central “adoptarà mesures urgents per evitar l’abús del dret a l’asil” i el ministre de l’Interior de Baixa Saxònia Uwe Schünemann, ha afirmat que “el 100% de les sol·licitants d’asil de Sèrbia i Macedònia, [en particular les comunitats zíngares] abusen del tracte alemany i dels beneficis socials”. La ultradreta també ha pres partit en aquest debat. Durant la caminada de protesta, el partit neonazi NPD va intentar atacar-la a Erfurt i va contramanifestar-se a Potsdam. La formació nacionalxovinista i antiimigració Pro Alemanya va concentrar-se davant del Reichstag contra l’acampada i els camps d’internament de Wolgast i Waßmannsdorf van ser apedregats i pintats amb esvàstiques i lemes de record al pogrom de Rostock-Lichtenhagen, ocorregut l’any 1992. Malgrat tot, tant Ferdinand, Abdullah, Mehrad com l’assemblea ho tenen clar: pensen seguir protestant amb determinació fins que s’implementin les seves demandes.

Una gran carpa, ara desmuntada, al costat de la Porta de Brandenburg. Foro: Roger Suso

Anuncis

Un pensament sobre “La rebel·lió de sol·licitants d’asil a Alemanya

  1. Tot i que el tema dels CIE ha estat sortint tímidament a la premsa durant els últims mesos, encara hi ha aspectes que cal investigar a fons. Curiós també com aquest tema no només afecta a països mediterranis, mal considerats pels nòrdics i més europeus.
    Per cert, ni rastre d’informació d’aquest tipus a la premsa espanyola…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s