Nota: Article publicat al web d’Extramurs.cat el 13 de setembre de 2012
Els resultats de les eleccions generals avançades del 12 de setembre als Països Baixos han deixat, amb l’ampli suport al partit laborista (PvdA) i l’ajustada victòria del partit liberal-conservador (VVD) del primer ministre sortint Mark Rutte, el país alineat amb l’Europa que dibuixen Merkel, Hollande i Draghi.
El VVD, guanyador dels comicis amb una dialèctica pro-Merkel i pro-Katainen, ha aconseguit 41 escons, deu més que el 2010. Per la seva part, el PvdA liderat per Diederik Samsom, amb un discurs pro-Hollande, n’ha aconseguit 39, nou més. Així, els dos partits europeistes obtindrien sumats 80 diputats d’un total de 150 que conformen el parlament neerlandès, que els donaria suficient marge com per formar un govern de coalició bipartit i reforçar el bipartidisme tradicional i l’establishment. Samsom ja s’ha ofert a Rutte com a soci. Tanmateix, el sistema electoral neerlandès es caracteritza per les llistes obertes i per la representació del pluripartidisme, fet que tradicionalment ha fomentat governs de coalició i el pragmatisme. De fet, els liberal-conservadors i els laboristes ja van pactar un govern conjunt entre 1994 i 2002, sota la presidència del socialdemòcrata Wim Kok, amb la participació d’una tercera formació política, el partit social-liberal D66 (que amb 12 ha guanyat dos escons en aquestes eleccions amb Alexander Pechtold com a candidat).
Tot i que els sondejos i els debats televisius preveien una ajustada contesa entre el VVD i el PvdA, aquests no entreveien la forta caigudadel partit ultradretà xenòfob i islamòfob Partit per la Llibertat (PVV) que encapçala Geert Wilders, que ha perdut nou escons (es queda amb 15) respecte als 24 aconseguits el 2010. Durant la campanya electoral Wilders va canviar la crítica a l’islam i a la immigració musulmana per la crítica a la UE i al euro.
Aquestes eleccions han estat anticipades a causa de la caiguda del govern tripartit dirigit per Rutte. L’any 2010, el VVD de Rutte va formar un govern de coalició amb el partit democratacristià europeista (CDA) que lidera Sybrand van Haersma Buma -que en els comicis d’enguany ha passat de 21 a 13 diputats- i el PVV de Wilders. El passat abril, el PVV va retirar-li el recolzament al no acceptar les retallades proposades de Rutte per complir amb els objectius de dèficit inferior al 3% fixats per Brussel·les i Berlín.
Per altra banda, el partit socialista democràtic (SP) liderat per Emile Roemer, ha obtingut els mateixos escons que va obtenir en els anteriors comicis, 15 escons. Els sondejos havien pronosticat una millora, però la formació esquerrana s’ha mantingut. L’SP va protagonitzar la campanya amb un programa crític amb a la política d’austeritat de la UE i les retallades, a favor de mantenir i millorar l’estat del benestar. Roemer, que en cap cas ha negat la solidaritat amb l’Estat grec, irlandès, portuguès, espanyol i italià, va fer èmfasi també en campanya, compartint postulats amb Syriza, en la necessitat de transformar el sistema financer, en tall socialista, per tal que el diner públic neerlandès no serveixi per tapar i apedaçar les falles financeres dels Estats que no són capaços de solucionar els seus problemes financers.
En el parlament de La Haia, a més dels partits polítics esmentats, també tindran representació el partit democratacristià euroescèpic CU que encapçala Arie Slob; el partit d’esquerra verda (GL) -que ha passat de 10 a 3 escons sota el lideratge de Jolande Sap; el partit calvinista conservador SGP de Kees van der Staaij; el Partit pels Animals (PvdD) liderat per Marianne Thieme; i el partit pensionista 50Plus de Henk Krol.
Samsom, Rutte, Roemer i Wilders durant un debat televisiu. Foto: Pauline Bijster
Treient l'entrellat 