San Rafael las Flores: La conflictivitat del protectorat miner

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 285 de 12 de setembre de 2012, pàgina 16. Versió en llengua èuscar publicada al diari Berria

Clodoveo Rodríguez, Don Clodo, un ancià de 78 anys veí de San Rafael las Flores, una població a l’est de Guatemala, fa mesos que viu envoltat de maquinària d’obra, soroll, pols i tanques. La seva casa ha quedat envoltada per les instal·lacions d’una mina propietat de l’empresa Minera San Rafael S.A., subsidiària de la canadenca Tahoe Resources. La companyia, per instal·lar-se a la població, va haver de comparar a veïnes els terrenys on avui es situa la mina El Escobal, un dels jaciments de plata més grans del món, a més de plom, zinc i or.

Moltes veïnes van vendre les seves propietats, d’altres, no ho van fer. Un dels que no va vendre és Rodríguez. La seva propietat és la més propera a la mina i la seva parcel·la de terreny, que ha utilitzat per l’agricultura i criança de vaques per la seva subsistència, ha quedat envoltada i engabiada per una malla de metall. Només un camí veïnal –escortat per tanques de filferro d’arç i guàrdies privats de l’empresa armats amb escopetes i càmera de fotos- li permet arribar al casc urbà. “Això ho deixaran ben pobre”, diu Don Clodo, que es resisteix a vendre les terres que al seu dia va heretar de la família. “Aquí hi ha les meves arrels i la meva vida. Hi ha pressions, dormo malament i la meva salut es deteriora, però prefereixo resistir i aquí morir” sentencia.

L’activitat minera a Guatemala és, donat l’augment mundial de la demanda de metalls de les economies emergents, l’escalada dels preus i els avanços tecnològics, una de les destinacions principals de la inversió privada, especialment perquè l’Estat ofereix a les empreses extractives les regalies més baixes del món, al 1%. El ressorgiment de la mineria ha comportat també conflictivitat social, degradació mediambiental i episodis de violència. El cas paradigmàtic és la mina d’or Marlin, en els municipis maies de San Miguel Ixtahuacán i Sipacapa, propietat de l’empresa canadenca Goldcorp Inc.

L’empresa
El projecte principal de Minera San Rafael és la mina de plata El Escobal, en el municipi de 20.000 habitants de San Rafael las Flores, i la seva explotació està prevista per 2013. La llicència d’exploració va ser atorgada sota la presidència d’Óscar Berger a Goldcorp el 2007 i aleshores Kevin McArthur n’era el seu president. El 2008, McArthur va deixar Goldcorp i el 2010, “cansat de jugar a golf”, va fundar Tahoe Resources. Aquell mateix any, Tahoe Resources va comprar a Goldcorp el 60% de les accions del projecte El Escobal, per la qual cosa Goldcorp, va passar a controlar el 40% de Tahoe Resources. Així mateix, la llicència d’El Escobal no és l’única que disposa l’empresa ja que des de maig, compta amb dues noves llicències, una per la mina Juan Bosco i l’altra per la mina Andrés, les quals abasten San Rafael las Flores i els municipis limítrofs.

Els informes
El municipi en qüestió, mancat de serveis públics bàsics i freturós d’oportunitats de treball assalariat, afronta conflictes que han sorgit arran de la mina. Segons afirma telefònicament Rita M. Flohr, encarregada de Relacions Públiques de l’empresa, “les habitants són recíproques, col·laboradores i entenen el projecte”. Per a la minera no existeix cap conflictivitat.

No pensa el mateix Roberto Pivaral, mecànic, agricultor i uns dels líders de l’oposició ciutadana a la mina. Per a ell “la gent està dividida entre els propietaris que han venut els terrenys i els que no. I entre els que es preocupen pel model de desenvolupament i la naturalesa i els petits comerciants i restauradors que es beneficien de la presència de la mina”. Al preguntar-li per què s’oposa a la mina, Pivaral treu l’informe d’anàlisi de l’estudi d’impacte ambiental que va publicar, al març, l’enginyer nord-americà Rob Robinson. “Tahoe Resources obtindrà uns guanys extraordinaris amb aquesta mina. El 32% del que generi la inversió es quedarà a Guatemala i el 68%, se n’anirà cap a Canadà. D’aquesta manera, la major part de la riquesa d’aquests recursos minerals no renovables, serà exportada”. Respecte a l’impacte ambiental, Pivaral esmenta el drenatge àcid de roca ocasionat per lixiviació com un dels riscos més greus i perillosos que es poden experimentar així com “l’inadequat disseny dels abocadors que ha plantejat la minera, per la possibilitat de ruptura en ser la regió un lloc sísmic”. Els veïns estan preocupats també per la possible contaminació de la llacuna d’Ayarza i els rius del poble. “Els cultius que es produeixin prop de la mina tindran mercat o podran satisfer la seguretat alimentària?” es pregunta resignat Pivaral.

La consulta
Les habitants del poble van plantejar-se la necessitat de fer una consulta per decidir democràticament la presència o no de la mina. Óscar Morales, vicepresident de la Comissió Específica de la Consulta, documents en mà, mostra que a novembre de 2011, es va presentar al govern municipal els documents per la celebració d’una consulta a petició del 10% de veïnes tal com contemplen els articles del Codi Municipal. No obstant això, la consulta encara no s’ha celebrat i l’empresa ja ha començat els treballs. Segons Morales, “la minera ha recorregut a la compra de voluntats per silenciar a l’oposició i a través de recursos de nul·litat i reposició, ha parat la consulta”.

El demà
Més enllà de l’obertura de la mina i el setge a Don Clodo, el demà desprèn desesperança i mobilitzacions. Però sobretot, el demà desprèn conflictes. “La gent està embravida i molt cansada dels enganys i la desinformació de Tahoe Resources i del govern d’Otto Pérez Molina. No respecten res. Els militars ja van començar a xequejar a certa gent. No ens pararem. La gent està disposada a tot. Això escalarà, segur”, diu l’activista Anatolio V. (nom canviat). “La via legal és una fal·làcia. Els interessos capitalistes estan protegits per llei. Hi ha gent que desitja alçar-se en armes per defensar la justícia i al poble… i si qualsevol cosa dolenta ens passa, tenim una brigada del Batalló Jalapa de la nostra part. Morts avui i no demà!”, acaba dient Anatolio V.

A l’altre banda de la muntanya que escarba l’empresa viu un dels pobles originaris de Guatemala, el poble xinka. “Ells també s’oposen a la mineria i amb el Batalló Jalapa, que consta d’uns 20.000 homes xinkas de Santa María de Xalapán armats amb escopetes i matxets, defensaran la terra comunal xinka i la naturalesa si les coses es posen malament” sosté Anatolio V.

Quins són les perspectives? “Al 100% que la mina obre. Seguiran criminalitzant a l’oposició, contaminaran i estaran tolerats pel govern per fer-ho”, diu Pivaral.
“El que nosaltres preveiem aquí és un conflicte social en pro de la defensa de la terra i el poble s’està organitzant per respondre al que el govern vol fer. El conflicte s’agreujarà si el govern, amb tot el que ja sap, decideix que segueixi l’explotació minera”, sosté Éver Benito, un dels líders del poble xinka.

Don Clodo i la seva parcel·la engabiada per les instalacions de l’empresa minera. Foto: Roger Suso

Anuncis

Un pensament sobre “San Rafael las Flores: La conflictivitat del protectorat miner

  1. Retroenllaç: Pactes secrets d’ahir i d’avui | Potinejant la Poutine

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s