Dia de manifestacions a Berlín

Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 26 d’agost de 2012

Un dia a Berlín…
Berlín ha tornat a ser escenari del Dia d’Al-Quds, un acte que es celebra anualment durant l’últim dia de ramadà, que enguany ha coincidit amb el 18 d’agost, i que pretén expressar i projectar internacionalment solidaritat amb el poble palestí i l’oposició al control isrealià de la ciutat de Jerusalem. Al-Quds és el nom àrab d’aquesta ciutat. L’acte, instituït l’any 1979, després del triomf de la revolució islàmica iraniana per l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, es celebra cada any a Iran, amb manifestacions convocades des del govern. Tanmateix, el Dia d’Al-Quds es commemora també, des de fa més d’una dècada, als carrers de ciutats de tot el món.

La celebració a Alemanya del Dia d’Al-Quds s’ha convertit en un acte no exempt de polèmica, que escenifica les dinàmiques més profundes de la història i les complexitats del present del país germànic tot aglutinant pels carrers de Berlín durant la diada, persones favorables i detractores.

La manifestació del Dia d’Al-Quds
L’estació de metro d’Adenauerplatz, al barri occidental de Charlottenburg, va ser el punt de trobada i inici de la manifestació del Dia d’Al-Quds, que va transcórrer per Ku’damm –una de les avingudes bulevard més famoses de la ciutat- fins arribar a la plaça Wittenbergplatz, amb la participació d’unes 1.200 persones.

Durant el recorregut, alguns sectors de la marxa d’Al-Quds, entre banderes de Palestina i d’Iran i fotos de la mesquita d’Al-Aqsa de Jerusalem, dels aiatol·làs i de Malcolm X, portaven pancartes amb missatges de solidaritat amb Palestina i la seva lluita d’alliberament nacional tot demanant la fi del setge de Gaza; mentre que d’altres, cridaven eslògans que demanaven la destrucció d’Israel, la mort dels EUA i lloaven Hamàs, Hezbol·lah, les revoltes de Bahrain i els governs de Mahmud Ahmadinejad i de Bashar al-Assad.

La marxa d’Al-Quds, formada majoritàriament per persones expatriades d’origen àrab, persa i turc i segones generacions d’aquestes persones, va comptar també amb la presència de membres de Neturei Karta, un grup jueu ultraortodox, creat durant el Mandat Britànic de Palestina al barri hongarès de Jerusalem, Batei Ungarin, que s’oposa al sionisme i demana el desmantellament de l’Estat d’Israel, amb l’argument que la seva creació abans de l’arribada del Messies no és el que estableix la Torà. Més enllà de la volada que va donar a Neturei Karta l’amistat i la col·laboració entre Moshe Hirsch –un dels líders del grup- i Yasser Arafat, Neturei Karta ha fet titulars, aquest proppassat juny, arran de la realització d’un grafiti hitlerià al Yad Vashem, el museu oficialista d’Israel sobre l’Holocaust, per part d’uns joves d’aquest grup ultraortodox.

També van participar en la manifestació sis neonazis berlinesos pertanyents a la branca strasserista coneguda com Nacionalistes Autònoms, una facció obrerista militant que copia l’estètica del bloc negre (gorra de beisbol i sudadera amb caputxa negres). L’acte de marcat caràcter antisionista i antiimperialista, any rere any es converteix també en un acte on obertament persones proclamen missatges anitisemites i propaganda islamista –fins hi tot salafista, que mobilitza forces grups opositors. Addicionalment, grups palestins d’esquerres i laics expatriats a Berlín no van participar en la marxa d’Al-Quds amb el pretext que aquestes “eren publicitat pel govern d’Iran”.

Un sector de la manifestació del Dia d’Al-Quds. Foto: T. Rossi Rassloff

La manifestació del moviment antialemany
La manifestació del Dia d’Al-Quds és contestada, des de fa anys, per la comunitat jueva de Berlín, per grups democratacristians, pel lobby isrealià alemany i els partits de l’establishment.

Tanmateix però, la contestació més destacable i majoritària és una altre contramanifestació. En aquest cas, la particularitat és que aquesta contramanifestació d’oposició al Dia d’Al-Quds és organitzada per una aliança antifeixista de grups d’esquerres del moviment Antifa alemany; en particupar per un corrent polític que dins l’esquerra antifeixista alemanya és coneix com el moviment antialemany (antideutsche, en llengua alemanya). També hi participa la Fundació Amadeu Antonio –un centre que es dedica a combatre l’extremisme de dretes i el racisme, fent acte de presència a la ruta de la marxa d’Al-Quds.

El moviment antialemany va sorgir durant la dècada dels 90 a Alemanya i Àustria com una resposta a la reunificació d’Alemanya dins l’esquerra antiimperialista i antifeixista amb una posició ben definida de solidaritat amb l’Estat d’Israel, que ha anat evolucionant, amb el temps, cap al recolzament, també, de certs aspectes de la política exterior dels EUA, com ara la invasió d’Iraq de 2003. L’origen del moviment antialemany rau en el sentiment de culpabilitat d’Alemanya en la perpetració de l’Holocaust, en el procés de col·lapse de l’Alemanya de l’Est i la reunificació d’Alemanya en l’argument que la restauració d’un Estat alemany unificat, és una nova forma de feixisme ja que representa el restabliment d’un Estat capitalista i antisemític, el renaixement del nacionalisme alemany, i la consolidació del revisionisme històric. Un altre dels fets característics i definitoris del moviment antialemany és l’elogi a la intervenció militar de la força aèria britànica durant la Segona Guerra Mundial a la rereguarda alemanya, sobre la base de que molts dels civils bombardejats havien donat suport al nazisme. En aquest sentit són habituals les pancartes i les fotografies d’Arthur Harris en tota mobilització del moviment antialemany. L’anglès Harris va ser Mariscal de la Reial Força Aèria i comandant del cos de bombarders durant el govern de Churchill responsable d’ordenar el bombardeig estratègic de ciutats alemanyes i la seva població durant la guerra.

També des del moviment antialemany s’ha relativitzat el cas del centre de Bad Nenndorf, prop de Hannover, tot i oposar-se i bloquejar les manifestacions revisionistes neonazis que es celebren cada any a la població de Baixa Saxònia. Allà, el balneari del poble, conegut com Wincklerbad, va ser convertit en el principal i secret centre d’interrogatoris britànic a l’Alemanya alliberada, de membres del partit nazi i d’oficials de les SS i del camp de presoners i de concentració Bergen-Belsen. Entre els detinguts de més renom hi va haver Horst Kopkow, Nicolaus von Below, Oswald Pohl i Hanna Reitsch. Després també, van passar pel centre, presoners de guerra de l’exèrcit roig i gent d’esquerres alemanya i txecoslovaca. El centre a Bad Nenndorf, dirigit pel coronel Robin ‘Tin Eye’ Stephens, va ser operatiu de 1945 a 1947 i la tortura –perpetrada amb mètodes semblants als de la Gestapo- i les morts per inanició, van estar a l’ordre del dia.

Com a altre tall d’exemple, durant la guerra civil iugoslava, el moviment antialemany va oposar-se a la independència de Croàcia al·legant que Alemanya continuava amb les polítiques del Tercer Reich a través de la seva posició procroata i antisèrbia. Juntament amb els primers escrits marxistes i els postulats sionistes, el moviment antialemany elabora el seu cos teòric a la revista Bahamas, a partir de la teoria crítica de Theodor Adorno i Max Horkheimer. Els seus principals exponents i intel·lectuals són Jürgen Elsässer (avui a l’espectre ultradretà pro-Putin), Matthias Küntzel i Joachim Bruhn.

Tornant al tema, la contramanifestació d’enguany del grup antifa antialemany, pro-Israel i anticapitalista al Dia d’Al-Quds va aplegar unes 500 persones i va iniciar-se també a Adenauerplatz, sota una forta presència policial, mostrant pancartes en contra de tota forma de propaganda antisemita i islamista, contra l’Iran dels aiatol·làs, el govern sirià de Bashar al-Assad i Hezbol·lah, i particularment en solidaritat amb Israel. També des de la contramanifestació es van corejar eslògans a favor d’Israel i de l’oposició iraniana –tant la partidària del candidat derrotat en les eleccions de 2009 Mir-Hossein Mousavi com la d’esquerres combativa- que van ser brutalment reprimides pel govern teocràtic durant les manifestacions d’aquell estiu.

Durant el transcurs de les dues manifestacions, es van produir alguns incidents al carrer Joachimstaler Straße, entre les parts participants en les dues marxes i la policia –amb una presència de fins a 1.800 efectius-, com intercanvi d’insults, alguna pedra i empentes.
En un context en el qual Israel ha redoblat els tambors de guerra contra Iran, el conflicte armat sirià s’ha enquistat i regionalitzat i els grups armats repartits pel Kurdistan han intensificat les campanyes, la tensió durant el Dia d’Al-Quds va estar notablement elevada, especialment entre les dues manifestacions.

El moviment antialemany Antifa pro-Israel durant el Dia d’Al-Quds. Foto: T. Rossi Rassloff

La gira de manifestacions ultradretanes
No obstant això, Berlín va ser dissabte escenari també d’una provocativa manifestació protagonitzada pel partit polític ultradretà Pro Alemanya (formació nacionalxovinista i antiimigració encapçalada pels exmembres dels partits neonazis NPD i DVU Manfred Rouhs i a Berlín, Lars Seidensticker) que va transcórrer pels barris de Neukölln i Wedding. Uns 50 ultres van manifestar-se amb caricatures de Mahoma davant de les mesquites Al-Nur i As-Sahaba, mesquites assenyalades pels mèdia generalistes com a radicalitzades enfront de contramanifestacions de més de 1.000 persones sota la pancarta de “Hasta la vista, Rassista”.

L’endemà diumenge, les protestes de Pro Alemanya van continuar. Aquesta vegada, la protesta va anar dirigida contra les organitzacions d’esquerres, l’escena autònoma, els projectes d’habitatge autogestionat i les cases okupes del barri de Kreuzberg-Friedrichshain. Entre moltíssima policia desplegada, fins a 40 membres molt sorollosos del partit ultradretà, amb banderes d’Alemanya i de la creu nòrdica alemanya, es van manifestar prop de l’edifici Köpi, al pont Warschauer Brücke i prop dels carrers Rigaer Straße i Liebigstraße –lloc on es localitzen fins a 5 projectes/edificis autogestionats. Fins a 1.500 persones van contramanifestar-se contra aquesta marxa de Pro Alemanya en les tres localitzacions esmentades.

Concetració de Pro Alemanya a Neukölln. Foto: T. Rossi Rassloff

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s