La policia i l’exèrcit segueixen reprimint els camperols i les ocupacions de Bajo Aguán

Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 23 de juliol de 2012 i en llengua castellana al periòdic GARA de 29 de juliol 2012

El conflicte per la terra s’agreuja a Hondures. L’estira-i-arronsa entre ocupacions de terres i desallotjaments forçosos no cessa i els enfrontaments armats entre els guàrdies de seguretat privades, l’exèrcit i la pagesia s’intensifiquen dia rere dia.

Bajo Aguán, una rica i fèrtil regió del departament caribeny de Colón, al nord-est d’Hondures, n’és l’epicentre del conflicte. Des de 2009, la disputa entre el poder terratinent i la lluita camperola, s’ha saldat amb la mort de fins a 60 camperols i un periodista. El passat divendres 20 de juliol, la policia i l’exèrcit van desallotjar a unes 250 famílies camperoles (unes 1.300 persones) que van ocupar la finca Los Laureles, propietat del terratinent, multimilionari i productor de palma africana al capdavant de l’empresa Corporación Dinant, Miguel Facussé, situada prop del municipi de Tocoa. Arran del darrer desallotjament, el conflicte ha repicat de nou.

Amb el cop d’Estat de 28 de juny de 2009 contra el president Manuel Zelaya, el conflicte agrari hondureny va intensificar-se exponencialment ja que tant el govern colpista de Roberto Micheletti com el posterior de Porfirio Lobo Sosa, van aturar el procés de reforma agrària i d’adjudicació de terres que estava implementant Zelaya.

Les ocupacions de finques a Bajo Aguán van iniciar-se a finals de 2009. Milers de camperols sense terra, agrupats en el Moviment Autèntic Reivindicador Camperol de l’Aguán (MARCA) i en el Moviment Unificat Camperol de l’Aguán (MUCA), van ocupar i recuperar, segons afirma el portaveu del MUCA Vitalino Álvarez, fins a 20 finques situades als marges del riu Aguán, als municipis de Tocoa i Trujillo, pertanyents a Facussé.
L’acció va ser un intent per recuperar terres usurpades a la pagesia i a antigues cooperatives agràries de la zona durant la dècada dels 90, sota la presidència de Rafael Leonardo Callejas. Mitjançant escriptures supletòries falsificades i a través d’altres procediments de dubtosa legalitat Callejas va adjudicar les terres usurpades a empreses privades i particulars, que en són els actuals propietaris. Un altre dels objectius de l’acció va ser continuar denunciant el desigual accés a terres i l’oblit governamental en què viu la pagesia a les zones rurals hondurenyes. El passat abril, unes 12.000 hectàrees de terres i conreus de palma africana de Facussé van tornar a ser ocupats i, una gran part, posteriorment desallotjades. A cada ocupació, Facussé va obtenir ordres judicials per desallotjar, mitjançant l’exèrcit i la policia, als camperols.

Des d’aleshores, en les finques ocupades i reocupades que han persistit als successius desallotjaments violents (com La Aurora, La Confianza o San Isidro), on hi viuen repartides unes 5.000 persones, s’han posat en marxa cooperatives agrícoles de producció de palma africana i models comunitaris d’autoorganizació i autogestió social i socialista de les finques i els serveis educatius, sanitaris i d’habitatge. El conflicte agrari al Bajo Aguán també ha derivat en assassinats i desaparicions de líders camperols com Francisco Miranda, Matías Valle i Gregorio Chávez protagonizats per les forces privades de Facussé, la militarització de la regió via l’operatiu Xatruch i el sorgiment de batallons d’autodefensa armats amb kalàixnikovs del moviment camperol.

En paral·lel, la lluita camperola al Bajo Aguán del MARCA i el MUCA contra els terratinents Facussé, René Morales i Reinaldo Canales, s’ha articulat també en la batalla judicial i la negociació política. A principis del juny passat, el govern de Lobo Sosa va signar un acord entre les parts. El govern va comprar a Facussé unes 2.500 hectàrees -que al seu torn va adquirir de forma fraudulenta. Aquestes terrenys són entregats al MUCA que al seu torn, els haurà de pagar a l’Estat sota les condicions exigides pel govern durant els propers 15 anys. Addicionalment, a finals de juny i per primera vegada en la història d’Hondures, la judicatura va restituir al MARCA el dret de propietat sobre gairebé 2.000 hectàrees de terra tot desposseint-la de Facussé i Morales. Tot i els varis fronts oberts en la lluita camperola i les petites conquestes politicosocials a la regió, com apunta Álvarez, Facussé segueix posseint i defensant -amb total impunitat- la major part de la terra del Bajo Aguán que des de fa 18 anys reclama el moviment camperol originari. A curt termini, el conflicte, les incompatibilitats i la violència, tenen molt poques possibilitats de redimir.

Un camperol empunya una escopeta a la finca La Confianza. Foto: Rodrigo Abd

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s