Setge al poble originari de Guatemala

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 274 de 23 de maig 2012, pàgina 17. Versió en llengua alemanya publicada al diari Neues Deutschland

Santa Cruz Barillas és una municipalitat al nord-oest de Guatemala habitada per pobles originaris maies q’anjob’al que des de 2 de maig es troba en estat de setge i amb les garanties constitucionals abolides. La mesura, decretada pel govern liberal-conservador de l’exgeneral Otto Pérez Molina –que no ha contemplat en cap moment la via del diàleg- i ratificada pel parlament, ha suposat el desplegament d’un elevadíssim contingent de l’exèrcit a la zona, el saqueig de béns i menjar a famílies, l’arrest arbitrari de fins a 17 persones, interrogatoris agressius, casos de violència sexual cap a dones, l’emissió de 50 ordres de captura i una trentena de les violacions de domicilis (allanamientos en diuen al país centreamericà).

El conflicte va esclatar el 1 de maig. amb un fet que avui ha quedat relegat a segon pla, l’assassinat d’Andrés Francisco Miguel i les ferides causades a dues persones més. La mort a trets de Miguel, líder comunitari de Barillas, atribuïda a guàrdies privats i sicaris de l’empresa Hidro Santa Cruz, que construeix una planta hidroelèctrica a la població – i a la qual Miguel s’oposava-, va desencadenar una revolta en la que es va destruir maquinària de l’empresa i es va ocupar un quarter militar. Hidro Santa Cruz és una empresa filial de la gallega Ecoener-Hidralia Energía, gestionada per Luis Castro Valdivia –imputat per la fiscalia gallega per subornar i prevaricar durant els anys de govern de Manuel Fraga- i el seu germà David. L’empresa energètica va iniciar, l’estiu de 2011, les obres per la construcció d’una hidroelèctrica en una zona muntanyosa coneguda com a Poza Verde, prop d’uns salts d’aigua del riu Cambalam, al departament de Huehuetenango, un indret on la desnutrició crònica infantil s’eleva fins el 79’7%.

Segons la versió del govern, els disturbis no tenen cap relació amb la hidroelèctrica i considera que “van ser protagonitzats per unes 100 persones -algunes èbries- que intenten afavorir al narcotràfic i al crim organitzat a la regió fronterera amb Mèxic robant armes a l’exèrcit”. Pérez Molina va precisar, també, que les denúncies sobre abusos i violacions comesos per l’exèrcit sota l’estat de setge manifestades pels habitants de Santa Cruz Barillas i els moviments socials guatemalencs, són “invents o suposicions”. Pérez Molina, el primer militar que governa Guatemala des de la fi de la guerra civil (1960-1996) ha conferit a l’exèrcit facultats per detenir a civils, realitzar violacions de domicili i reprimir qualsevol persona o grup que “violi el toc de queda”.

Les organitzacions indígenes nacionals així com les organitzacions de defensa dels drets humans i certes personalitats consideren que amb l’estat de setge, Pérez Molina busca intimidar i acoquinar a la població local que s’oposa a la construcció del projecte hidroelèctric empresarial autoritzat pel govern, al mateix temps que crea un precedent, criminalitza ad hominem qualsevol protesta popular, desorganitza comunitats amb la detenció de líders comunitaris –com Antonio Rogelio Velásquez- i defensa els interessos de la companyia i els terratinents. Com relata el periodista del diari digital Plaza Pública Oswaldo J. Hernández, els homes que viuen en les zones limítrofes al casc urbà de Santa Cruz Barillas, com ara San Carlos las Brisas, El Recreo A, El Recreo B i Santa Rosa, a les rodalies del terreny d’Hidro Santa Cruz, han hagut de fugir i amagar-se “a la muntanya”. “Els policies i soldats, diuen que únicament troben nens i dones, també moltes cases abandonades”. El panorama al poble és desolador, hi ha molta por i patiment entre la gent. Pérez Molina envia a l’exèrcit a resoldre un conflicte social, un conflicte per la terra, i les accions militars i les vexacions segueixen el mateix patró de les formes emprades durant el conflicte armat. El passat torna en el present, és el retorn a la repressió, sosté Hernández.

El 2007, més de 70% de la ciutadania de la municipalitat de Santa Cruz Barillas va votar en contra la instal·lació d’empreses mineres i hidroelèctriques a la zona a través d’una consulta. Els principals motius d’oposició van agrupar-se en què el projecte viola el dret de pas, el riu i els salts d’aigua són un recurs de la comunitat emprat pel bany, l’esbarjo i com temple cerimonial sagrat per al poble q’anjob’al. La consulta comunitària, avalada pel Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i reconeguda per la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes en l’Article 32, garanteix el dret als pobles originaris a la consulta prèvia, lliure i informada i al referèndum comunitari davant l’entrada d’empreses extractives als seus territoris ancestrals i l’explotació dels seus recursos naturals, amb el consentiment dels Estats. Tanmateix, tot i que l’Estat guatemalenc va ratificar-los, aquests tractats internacionals no són contemplats com a vinculant pel Tribunal Constitucional de Guatemala i, per tant, el govern fa cas omís dels resultats de la consulta amb l’argument que els recursos naturals pertanyen a l’Estat. A finals d’abril, Santa Cruz Barillas va ser escenari d’una sèrie de protestes on el veïnat va exigir, de nou, l’expulsió de l’empresa gallega, el respecte a la consulta comunitària -i també el seu compliment- i la protecció i l’acció de l’exèrcit, que no s’ha efectuat. Des d’aleshores també, va córrer el rumor pels poblats de l’existència de mines antipersona en els accessos dels terrenys de la hidroelèctrica. Segons afirmen algunes veïnes, una mina va explotar al pas d’un gos anomenat Negro. Tanmateix, l’indici de mines, setmanes més tard, no s’ha pogut verificar.

Així, la nul·la voluntat de les autoritats en depurar responsabilitats pels fets de Santa Cruz Barillas, l’assassinat de Miguel i les activitats poc transparents d’Hidro Santa Cruz, juntament amb la remilitarització dels territoris occidentals del país a través d’un estat de setge -precursor d’un estat de guerra- representa una clara estratègia per invisibilitzar i gestionar el conflicte, que s’assembla a la emprada pels governs en l’època prèvia als Acords de Pau de 1996, dels quals, el president Otto Pérez Molina va ser-ne signatari com a representant de l’exèrcit.

p.s.: L’estat de setge ha durat 18 dies; del 2 al 20 de maig.

María Juana Manuel, de 36 anys, amb els seus fills després de la irrupció de l’exèrcit a El Recreo A. Foto: Simone Dalmasso

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s