Segon càrrec per genocidi contra l’exdictador guatemalenc Ríos Montt

Nota: Article publicat al web d’Extramurs.cat el 24 de maig de 2012

Efraín Ríos Montt, l’exdictador guatemalenc entre 1982 i 1983, enfronta des de dimarts un segon procés penal per genocidi i crims contra la humanitat, aquesta vegada per la massacre de 201 camperols perpetrada al departament de Petén. Després de dècades amagant-se sota la immunitat parlamentària, Ríos Montt haurà de finalment rendir responsabilitats per haver ordenat massacres, desaparicions i la destrucció sistemàtica de centenars de comunitats.

Ríos Montt, de 86 anys, al més pur estil “individu Eichmann” –en la vista va afirmar que la seva participació en la guerra civil es va limitar en la simple execució d’ordres militars- va declarar-se innocent. La jutgessa Carol Patricia Flores va determinar que Ríos Montt seguirà sota arrest domiciliari a l’espera de judici i que haurà de pagar una fiança de 50.400€, pel que no anirà a la presó.

La fiscalia atribueix a Ríos Montt la responsabilitat de l’operació militar en la que van morir 201 camperols al petit poble de Dos Erres, a Petén, al nord del país. L’acció, perpetrada com a part de la política de “terra cremada”, ha de contextualitzar-se durant la guerra civil guatemalenca (1960-1996), un conflicte armat i un intent de genocidi del poble originari que va deixar unes 200.000 morts i entre 40.000 a 50.000 persones desaparegudes.

La massacre de Dos Erres es remunta al 7 de desembre de 1982, quan 17 kaibiles –nom que reben els comandos d’elit de l’exèrcit guatemalenc- i uns 40 soldats regulars van ingressar a Dos Erres, van torturar a diversos homes als quals després van executar, van matar a desenes de nens i van violar les dones de la comunitat. Com a dada a ressaltar, l’actual president del país, l’exgeneral Otto Pérez Molina, del partit liberal-conservador Partit Patriota, va ser cap d’intel·ligència militar als kaibiles fins l’any 2000.

El cas de Dos Erres és el segon expedient judicial en el qual l’exdictador figura com imputat, ja que també va ser acusat de genocidi per l’extermini de comunitats indígenes al departament de Quiché en una causa diferent. Sota el règim de Ríos Montt es van executar les operacions contrainsurgents “Victoria 82”, “Firmeza 83”, “Ixil” i “Sofia”, uns plans que van comportar l’execució d’uns 1.771 indígenes maies, entre ells dones i nens, 54 comunitats arrasades i 29.000 persones desplaçades a Quiché, la regió més colpejada durant la guerra i fronterera amb Mèxic.

Si se li obre judici per genocidi, Ríos Montt es convertirà en el primer cap d’Estat de Guatemala a asseure’s en el banc dels acusats. L’any 2004, la Cort Interamericana de Drets Humans va condemnar a l’Estat guatemalenc a indemnitzar les víctimes de la massacre de Plan de Sánchez, una massacre comesa el 18 de juliol de 1982 en la que més de 260 persones van ser assassinades per l’exèrcit i paramilitars en aquesta petita població. Al capvespre d’aquell dia, l’exèrcit va acorralar i incomunicar als habitants de Plan de Sánchez i van dividir a les dones en dos grups: un per violar-les abans de matar-les i l’altre per assassinar-les. Les persones van acabar morint després de ser tancades en una casa i on se li havien llençat granades.

L’origen de la guerra civil guatemalenca es remunta al cop d’Estat recolzat pels EUA l’any 1954 que va enderrocar a Jacobo Árbenz Guzmán, un president moderat i centrista que estava implementant una reforma agrària que posava en perill gran quantitat de latifundis d’EUA i els negocis de l’empresa de comercialització de plàtans United Fruit Company (avui coneguda com a Chiquita). El general Ríos Montt va arribar al poder amb un cop d’Estat contra Fernando Romeo Lucas García, cap d’un règim militar corrupte que estava a punt de perdre la guerra civil al març de 1982. Amb l’arribada al poder, Ríos Montt va portar a terme una campanya genocida contra el poble originari maia amb el suport logístic de Ronald Reagan. La guerra va acabar oficialment l’any 1996 amb la firma dels Acords de Pau entre el govern d’Álvaro Arzú Irigoyen i les guerrilles de la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) de la mà de Rolando Morán.

L’exdictador Ríos Montt escolta el veredicte del tribunal. Foto: Sandra Sebastián

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s