Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 22 de juny de 2012
El president de Paraguai Fernando Lugo, s’enfronta a un impeachment. El Parlament va aprovar, el dijous 21 de juny, l’inici d’un procés –d’un judici polític com va anomenar– per a la destitució de Lugo per “mal exercici de les seves funcions”. La petició va ser aprovada com a conseqüència de la matança de 6 policies i 11 camperols en els enfrontaments armats derivats del desallotjament d’una finca el propassat 15 de juny a Curuguaty, prop de la frontera amb Brasil. Quan falten 10 mesos per a les properes eleccions presidencials, el desallotjament de la finca pertanyent a l’empresari i polític conservador Blas Riquelme, ha degenerat en una profunda crisi política i en un cop tou al país.
Els disturbis van iniciar-se quan després d’un desallotjament policial violent d’un gran grup de camperols sense terra –unes 100 famílies– que ocupaven la finca Campos Morombí de Riquelme, aquests, van oferir resistència armada i “van defensar la terra amb la vida”. Els fets van acabar amb massives detencions de persones i repressió. Aquest succés va aguditzar el conflicte social per la terra latent a Paraguai, un indret on durant la dictadura d’Alfredo Stroessner (1954-1989) i els dinou anys posteriors de democràcia de governs del Partit Colorado, es van produir massives adjudicacions irregulars de finques i terrenys. D’aquesta manera, durant anys, empresaris colons com Riquelme, s’han dedicat a convertir boscos i estepes en camps de soja i agrocombustibles que els han suposat grans beneficis en detriment de la seguretat alimentària i la prosperitat dels camperols i del poble originari guaraní de la zona.
Destitucions per les morts en un desallotjament
Immediatament després dels fets de Curuguaty, el president paraguaià va reemplaçar el ministre de l’Interior, Carlos Filizzola, i el comandant de la policia, Paulino Rojas, i va tramitar l’establiment d’una comissió independent de l’Organització d’Estats Americans (OEA) per investigar els fets. Tanmateix, malgrat aquestes mesures, el Parlament d’Asunción, la capital del país, ha començat les sessions per destituir a Lugo i proclamar un nou president d’un altre color polític. Lugo per la seva part, va manifestar en una entrevista a teleSUR que al país s’està desenvolupant “un cop d’Estat express” per part del congrés orquestrat pel precandidat a la presidència del Partit Colorado Horacio Cartes i el lobby latifundista i que, malgrat això, es presentarà personalment a la seu parlamentària per donar resposta a les acusacions en contra seva.
El Partit Colorado, ha governat el país durant més de 60 anys –període que inclou els 35 anys del govern militar de Stroessner– fins l’any 2008, quan l’Aliança Patriòtica per al Canvi, la coalició de partits liderada per Fernando Lugo, va guanyar les eleccions generals. La coalició s’integra avui dia en el Front Guasú, una coalició més àmplia de forces d’esquerra i centre-esquerra. Així mateix, el president paraguaià i exbisbe, va reiterar, des del Palau dels López, que no renunciarà a la presidència i va confiar en la ciutadania, els moviments socials, camperols, carperos, estudiants i organitzacions obreres que han demostrat el suport a la seva gestió a través de concentracions i mobilitzacions en les últimes hores arreu del país i especialment a la plaça d’Armes d’Asunción, davant del congrés, malgrat les baixes temperatures actuals.
El paper jugat pel fins ara aliat de la coalició governant, el Partit Liberal Radical Autèntic i el seu líder, el vicepresident del govern Federico Franco, ha estat clau. Els liberals, van abandonar l’aliança i també van votar a favor de l’impeachment a Lugo. Si Lugo és destituït, Franco el substituiria com a president amb el suport del Partit Colorado, un fet que desembocaria Paraguai en una situació d’inestabilitat i incertesa similar a la d’Hondures després del cop d’Estat de 2009 contra Manuel Zelaya o a la d’Equador després de l’intentona militar l’any 2010 contra Rafael Correa. També ha trascendit que Lino Oviedo, el controvertit cap del partit dretà UNACE, va estar present en les negociacions de l’impeachment entre Cartes i els liberals.
Precedents del procediment d’impeachment
La situació al Paraguai és excepcional. L’any 1999, el Parlament va intentar sense èxit jutjar políticament al president Raúl Cubas Grau pels fets coneguts com a Març Paraguaià (l’assassinat del vicepresident Luis María Argaña i la massacre de 7 joves opositores al govern colorado). Així, l’última vegada que el Parlament paraguaià va realitzar un impeachment, va ser l’any 1932 contra José Patricio Guggiari, per la seva responsabilitat en la repressió de manifestants enfront del palau presidencial durant la guerra del Chaco. Guggiari va cedir la presidència al vicepresident, un procediment que encara avui estipula la Constitució del Paraguai en l’article 225 i es va sotmetre a un dictamen del Senat. El resultat va ser l’absolució dels càrrecs i va seguir governant. En el cas de Lugo sembla poc probable que el Senat l’exoneri de culpes, ja que aquest està controlat majoritàriament per l’oposició.
Per la seva part, l’Aliança Bolivariana per les Amèriques (ALBA) així com el secretari general de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR), Alí Rodríguez Araque, van expressar que la situació política transcendeix les fronteres de Paraguai, van exigir garanties democràtiques per a la defensa de Lugo i van afirmar també, que els països del bloc regional, reunits a Rio+20, no reconeixeran al govern que sorgeixi després del judici polític a Fernando Lugo.
Declaracions de Lugo prèvies a l’impeachment a Asunción. Foto: teleSUR
Treient l'entrellat 