L’incert futur de l’Estat tuareg

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 269 de 18 d’abril de 2012, pàgina 17

L’esclat de la rebel·lió per l’alliberament de l’Azawad, un gran territori al nord-oest de Mali, ha agafat unes dimensions sorprenents. La revolta, protagonitzada des de gener, per la guerrilla tuareg del Moviment d’Alliberament Nacional de l’Azawad (MNLA), va prendre el control -a començaments d’abril- de les principals ciutats de l’Azawad -Gao, Kidal i Timbuctu-, va posar fi a les operacions militars estatals i va proclamar, a Gao, la independència de l’Azawad a través d’un comunicat signat per Bilal ag Acherif, líder del Moviment. El 21 de març, un cop d’Estat militar comandat per Amadou Sanogo va enderrocar a Bamako, al president de Mali, Amadou Toumani Touré, a un mes vista de les eleccions. Els colpistes van al·legar com a motius la falta d’armament i la incapacitat del president de fer front a la rebel·lió tuareg. Dues setmanes després i amb les tropes malianes en desbandada, l’MNLA proclamava la independència.

De moment, el futur del nou Estat azawadià és dubtós. L’exercici del dret d’autodeterminació va ser vetat immediatament tant per la Unió Africana, com per Austràlia, la UE i els EUA. Justament Canberra, París i Washington pugnen per controlar els vastos jaciments d’urani, petroli i d’or de la conca de Taoudeni. Cap país ha reconegut la sobirania de l’Azawad i la independència podria acabar com en el cas de Somalilàndia, un territori que l’any 1991 va proclamar la independència formal de Somàlia, però que mai no ha estat reconegut internacionalment, o com el cas de Barotselàndia que a finals de març va proclamar la seva independència de Zàmbia sense rebre cap adhesió. Per altra banda, Dioncounda Traoré, el nou president interí de Mali, va anunciar a la insurgència tuareg una “guerra total” sinó es retira del territori. La Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (ECOWAS, segons la sigla en anglès), així com Algèria, també van amenaçar amb recórrer a la força i en desplegar tropes “per acabar amb la partició de Mali i esclafar la rebel·lió” i així evitar que les comunitats tuareg d’altres països s’eximeixin de fer reivindicacions. Pel contrari, Mauritània i Níger s’han mostrat partidaris d’una solució política per sobre d’una de militar per la qüestió tuareg. Finalment, el territori i les seves gents també ha de fer front a la presència de falanges gihadistes que han pres control de parts d’aquesta antiga regió del nord-oest de Mali, on han iniciat la imposició de la xaria.

El nou rebrot de la revolta tuareg al Sahel, s’ha caracteritzat per la participació d’excombatents tuaregs que van participar en la guerra civil de Líbia arribats a l’Azawad amb grans estocs d’armes després de lluitar tant en el bàndol de l’enderrocat Muammar Gaddafi, com del Consell Nacional de Transició que lidera Mustafa Abdul Jalil. Mentre la majoria de mercenaris de Gaddafi van unir-se a membres de l’MNLA per reclamar la sobirania del poble tuareg i la fi dels greuges socials, alimentaris i econòmics del territori, semi-desèrtic, de l’Azawad, una regió considerada el bressol de la cultura tuareg, diversos milicians antigaddafi van integrar-se a Ansar Dine, un grup tuareg wahhabisita, acusat de rebre finançament del serveis d’espionatge algerià, les demandes del qual no són la independència de l’Azawad, sinó l’aplicació de la xaria a tot Mali. Ansar Dine està liderat per Iyad ag Ghaly, un antic comandant en les revoltes tuareg dels anys 90 i un dels encarregats de negociar el rescat en els segrestos perpetrats per grups gihadistes al Sàhara els darrers anys.

Malgrat que l’MNLA s’hagi pogut servir de les accions militars dels grups islamistes en la seva lluita per expulsar a l’exèrcit malià de l’Azawad, la guerrilla tuareg ha negat en tot moment qualsevol vincle amb els islamistes d’Ansar Dine. És més, la presència de gihadisme a la regió, recorrent el desert d’oasi a oasi, és un dels greuges adduïts pels tuaregs contra el govern de Bamako i ja s’han reportat casos d’enfrontaments armats entre l’MNLA i Ansar Dine. A la milícia d’Iyad ag Ghaly se li atribueix la massacre d’Aguelhok, on un centenar de soldats malians van ser degollats, la destrucció d’un gran nombre de botigues que venien alcohol i la islamització forçosa de poblacions civils. Tot i que l’alliberament de l’Azawad ha sigut el resultat de la campanya politicomilitar de l’MNLA, darrerament la influència de l’islamisme d’Ansar Dine ha crescut molt -mentre la comunitat internacional criminalitza l’MNLA- i s’ha auto-erigit, com afirma, “en l’interlocutor vàlid pel diàleg entre el govern de Bamako i l’Azawad ja que controla la revolta”.

La proclamació del nou Estat “laic i democràtic de l’Azawad” amenaça al modus vivendi d’altres faccions presents en territori azawadià i que col·laboren amb Ansar Dine, com són el grup salafista algerià Al-Qaida del Magrib Islàmic (nom actual del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat), el grup salafista maurità Moviment per la Unitat i la Gihad a l’Àfrica Occidental i la secta islamista nigeriana Boko Haram, que veuen les rutes i els seus negocis lucratius -el segrest i el tràfic de tabac, cocaïna, armes i persones- en entredit. A més a més, l’MNLA ha de fer front a un nou grup armat anomenat Front d’Alliberament Nacional de l’Azawad (FLNA), una milícia formada per àrabs de la regió de Timbuctu que combat per la unió de l’Azawad amb Mali.

Com va publicar el web del Setmanari Directa el 24 de gener de 2012, els tuareg són comunitats parlants de llengua tamasheq entre les que s’inclouen pobles transhumants nòmades, beduïns i d’altres dedicats a la ramaderia de bestiar boví i de camells, que es troben disseminades per diferents confederacions regionals repartides per Níger, Mali, Algèria, Líbia i Burkina Faso. En tots aquests estats els tuareg són una minoria que viu en les regions més perifèriques amb un elevat risc de patir sequeres ubicades en la regió del Sàhara Sahel, allunyades de les capitals estatals. Els grups més nombrosos de tuaregs es poden trobar al Níger seguits per Mali.

La majoria del poble tuareg se sent històricament maltractat pels governs estatals, la qual cosa ha provocat l’esclat de diverses revoltes contra els governs centrals com les dels anys 60 i 90 i entre 2006 i 2009. L’actual conflicte es pot entendre essencialment com una lluita de la comunitat tuareg llargament marginada contra un sistema clientelista heretat de l’antiga metròpoli colonial (França) i dominat per les comunitats del sud, habitat majoritàriament per les comunitats Hausa, Djerma, Mandé i Fula. El conflicte armat és en molts sentits més complex que els anteriors, primer, perquè en aquesta ocasió la guerrilla ha vençut l’exèrcit i ha proclamat la independència però, també, per l’aguda divisió existent entre els líders tuaregs. La crisi humanitària no deixa d’agreujar-se en aquesta zona aïllada del món i tots els escenaris es mantenen oberts.

Combatents tuaregs prop de Gao, a l'Azawad. Foto: AFP

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s