Schöneweide o el barri marró de Berlín

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 265 de 14 de març de 2012, pàgina 16

Schöneweide o el barri neonazi de Berlín
El carrer Brückenstraße al barri berlinès sud-oriental de Schöneweide és, des de fa uns anys, el centre de la violenta escena neonazi de la ciutat. En poc més de sis-cents metres, des de l’estació d’S-Bahn Schöneweide fins a Siemensstraße, es concentren fins a 10 punts de la infraestructura nacionalsocialista. A la zona, antic barri obrer degradat, hi destaca també, la presència de pintadetes i d’adhesius al mobiliari urbà amb simbologia ultradretana i amb la Pantera Rosa -nou símbol ultra després que l’usés el grup armat Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU).

El lloc més destacat i concorregut és la taverna Zum Henker, oberta fa tres anys per un conegut neonazi d’origen anglès, Paul Barrington. L’altre punt calent de la Brückenstraße és una botiga de roba on s’instrueixen activitats airsoft (un joc d’estratègia de simulació militar) i on s’hi ven material com porres extensibles i esprai de pebre. Hexogen, com s’anomena la botiga, és propietat de Sebastian Schmidtke, president del partit neonazi NPD a Berlín. Schmidtke, nascut l’any 1986, també resideix al mateix carrer i és un dels principals líders i ideòlegs de l’Autonome Nationalisten (Nacionalistes Autònoms), una facció obrerista militant que copia l’estètica del bloc negre (gorra de beisbol i sudadera amb caputxa negres), usurpa les imatges del Che Guevara i el mocador palestí i segueix els postulats de l’strasserisme, deixant enrere els caps rapats, les caçadores bomber, les camises Lonsdale i Thor Steinar i les botes militars.

Com afirma el grup d’investigacions d’Antifa-Berlin, en el mateix carrer també s’hi localitzen una fonda (Zur Haltestelle) i una botiga de queviures i quiosc (GetränkeMarkt) registrats a nom de l’activista neonazi Thomas Barutta, que també és l’amo d’El Coyote, un local d’striptease a la Edisonstraße -la continuació de Brückenstraße a l’altre banda del riu Spree, un cop creuat el pont de Treskow. Així mateix, al voltant d’aquest carrer, també hi ha dos bars més on identitaris entren i surten constantment, el Balla-Balla i el Zum Eisenbahner. Seguint la Edisonstraße s’hi pot trobar la sala de concerts Dark7side on també hi ha un estudi de tatuatges. Com apunten veïnat i activistes, en aquesta sala s’hi han dut i s’hi porten a terme desenes de concerts i festes de RAC, hatecore i tributs a Böhse Onkelz. A una illa de cases més enllà, hi ha una enorme, barata i propagandística llibreria, anomenada Der soziale Buchladen (La Llibreria Social) regentada per persones de l’NDP que ja van començar la seva militància en l’escena neonazi de l’antiga Alemanya de l’Est.

Zones nacionals alliberades”?
La idea que hi ha darrere en la transformació i evolució de Schöneweide és l’establiment del que la militància neonazi anomena “zona nacional alliberada” (National befreite Zone), un indret autogestionat habitat per neonazis i simpatitzants, on s’ha expulsat a la comunitat estrangera i jueva i part del veïnat opositor, i que treballa en xarxa per establir el Quart Reich. Les “zones nacionals alliberades”, anomenades des de l’altre banda de la trinxera com a no-go areas, zones prohibides o territoris comanxe (per la preocupació inherent per la possibilitat que hi hagi violència al visitar-les), tenen el seu origen a l’Alemanya posterior a 1990. Aquestes àrees pretenen ser com una espècie d’Estat dins l’Estat, un contrapès tercerposicionista i proselitista a les institucions existents que serveixi per proporcionar alternatives econòmiques i socials a la població civil. El primer precedent de “zona nacional alliberada” data a Berlín de 1990. Amb la caiguda del Mur, membres del partit neonazi Nationale Alternative (NA) van okupar, amb finalitats politicosocials, l’edifici número 122 del carrer Weitlingstraße, al barri oriental de Lichtenberg. L’experiment a Weitlingstraße, que va provocar el sorgiment dels Nacionalistes Autònoms antiantifa, va durar dos mesos, fins que l’edifici va ser desallotjat per la policia que durant l’operació va requisar diverses armes i material de propaganda. Així i tot, i malgrat el desmembrament d’NA el mateix any a causa del cas Michael Kühnen -dirigent neonazi i homosexual-, l’experiència de Weitlingstraße 122 ha trobat continuïtat a Brückenstraße i també a l’italiana CasaPound.

La intimidació, l’amenaça, l’insult xenòfob i, fins i tot, l’agressió a immigrats, opositors polítics, periodistes i activistes antifeixistes no és un fet aïllat a Schöneweide, com reporten des de fa anys els moviments socials, les plataformes ciutadanes del barri i Gregor Gysi -diputat del partit socialista-democràtic Die Linke i líder del seu grup parlamentari al Bundestag, que manté una oficina d’atenció ciutadana a Brückenstraße. L’activitat marró al districte també ha sigut reportada, en el marc de l’Operació Blitzkrieg, per Nazi-leaks.info, una web vinculada a Anonymous. Per la seva banda, el partit neonazi NPD, amb representats a parlaments regionals (Mecklemburg-Pomerània Occidental i Saxònia), nega tot vincle amb la violència i el terror, però està més que provat que donen un ampli recolzament, tant intel·lectual com logístic, a la creació de “zones nacionals alliberades” i a les activitats que si desenvolupen. La connexió NPD-Brückenstraße està més que demostrada. I per acabar-ho d’adobar, el fenomen del barri de Schönewide no existeix segons el govern i la policia, que no permeten que les manifestacions en contra de les estructures neonazis transcorrin per Brückenstraße, perquè al·leguen que aquestes violen el dret a la privacitat de Schmidtke, president de l’NPD berlinès.

Tot i que, a finals de febrer, Angela Merkel es va disculpar públicament pels errors de l’Estat en no evitar el terror neonazi de l’NSU, que va deixar una desena assassinats de persones d’origen turc entre els anys 2000 i 2007, hi ha àmplies evidències que suggereixen que la ultradreta alemanya ha estat celebrant les morts, en lloc de condemnar-les. Així, mentre que el debat públic sobre l’NSU, la connivència estatal i el rol de l’NDP en el cas, disminueix lentament, l’NPD i els Nacionalistes Autònoms segueixen bastint i teixint les seves estructures a Schöneweide de manera inalterable i amb total impunitat. Si als anys 30, Prinz-Albrecht-Straße va ser l’epicentre a Berlín del nazisme, l’any 2012, Brückenstraße ho és del neonazisme.

La Taverna Zum Henker, amb les portes i finestres protegides amb planxes metàl·liques. Foto: R.S.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s