Berlín com a escenari del conflicte turc-kurd

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 259 de 1 de febrer de 2012, pàgina 15. El darrer paràgraf és un afegit per la versió del bloc.

Els enfrontaments entre comunitats turques i kurdes es multipliquen a Berlín
El conflicte armat entre l’Estat turc i l’esquerra kurda ja fa temps que ha traspassat els escenaris d’Istanbul, la península d’Anatòlia i la frontera nord de l’Iraq. La intensificació del conflicte des l’estiu passat ha provocat que, a Alemanya, la tensió hagi incrementat, violentament, entre bona part de la comunitat turca i kurda resident al país -almenys uns 4 milions de turcs i aproximadament 600.000 kurds de tres generacions diferents-. A principi de gener, al districte de Wedding de Berlín, un local del moviment idealista turc va patir un atac incendiari. El moviment, conegut principalment com a Llops Grisos, és una organització neofeixista i ultranacionalista turca de caràcter semi-paramilitar activa des dels anys 70, responsable de varis assassinats polítics i amb connexions al Partit del Moviment Nacional (MHP), la tercera força al parlament d’Ankara. L’atac va ser atribuït a la premsa a les Joventuts Apoistes -Apo és l’àlies del fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) Abdullah Öcalan- que en el passat ja havia assumit la responsabilitat d’una acció directa similar al mateix local. L’atac es va entendre com una resposta a l’incendi comès per suposats Llops Grisos a la seu de l’associació kurda, Mala Kurda, al barri de Kreuzberg i al bombardeig, de finals de desembre passat, de l’exèrcit turc a presumptes insurgents del PKK amb avions no tripulats a la frontera iraquiana prop de la població kurda d’Uludere i en la que van morir 35 civils.

“Qualsevol escalada del conflicte turc-kurd té des de sempre la seva ressonància a Alemanya. Qualsevol acció de la guerrilla del PKK o de les forces governamentals que passi al Kurdistan, té el seu impacte a Berlín” afirma Mürvet Y., berlinès d’origen kurd estudiant de Ciències Polítiques. Des del passat agost, la capital federal alemanya ha estat escenari de multitudinàries manifestacions i accions d’agitació política de tots colors. Per una banda, marxes en solidaritat amb el Kurdistan, contra les matances de l’exèrcit turc, per protestar contra la política d’Alemanya i de l’OTAN de suport incondicional al terrorisme d’Estat turc i per exigir l’alliberament d’Abdullah Öcalan, el líder del PKK. Per l’altra banda, també s’han viscut marxes en suport a les forces armades otomanes i al govern democratamusulmà de Recep Tayyip Erdogan, per la unitat de Turquia i la negació del Kurdistan i contra el moviment independentista kurd i el PKK. Emmarcades en un espiral d’acció, reacció i represàlies, la majoria de manifestacions han acabat en ball de bastons, escaramusses entre les parts i la policia i desenes de persones detingudes.

Ambdues comunitats tenen un potencial enorme de mobilització. El PKK és actiu a Alemanya des dels anys vuitanta, sobretot per recollir finançament. L’any 1993, el govern de Helmut Kohl va prohibir l’organització i els seus símbols i va considerar l’organització com a terrorista. Per la seva part, Erdogan fa anys que intenta aprofitar la comunitat truca alemanya amb fins polítics, “la veu com una bossa de vots, acusa als kurds alemanys de finançar el PKK i fa lobby via l’Aliança per la Innovació i la Justícia (BIG), un partit polític fundat per alemanys amb origen turc, controlat pel seu partit, l’AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament)” afirma Selçuk Ç., periodista berlinès d’origen turc. Mürvet Y. emfatitza i crítica que els Llops Grisos no estiguin prohibits a l’Estat alemany, però sí el PKK. El partit de Merkel, la CDU, afegeix Mürvet Y., “coopera amb els Llops Grisos per tal de captar persones i aconseguir vots de la comunitat turca. Està documentat que polítics de la CDU han participat en actes culturals turcs on la gent onejava la bandera turca de tres mitges llunes amb total impunitat, el símbol dels Llops Grisos i del turanisme, la unió de tots els pobles túrquics de Turquia i Àsia Central. Després aquests mateixos polítics democratacristians, partidaris de la línia militar d’Erdogan, critiquen al partit socialista Die Linke i a Els Verds per demanar diàleg entre les parts i l’excarceració d’Öcalan”.

“El conflicte armat no és la única cosa que s’ha traslladat a Berlín” comenta Selçuk Ç. La deriva autoritària i islamista del govern Erdogan arran del cas Ergenekon -una presumpta conxorxa conspirativa kemalista i patriòtica amb l’objectiu de derrocar el govern de l’AKP amb un cop d’Estat militar- també s’ha fet notar en la comunitat turca berlinesa. “Ergodan ha ordenat la detenció indiscriminada de periodistes crítics i els acusa de pertànyer a l’entremat d’Ergenekon. Això és un muntatge del govern per poder arrestar persones que són crítiques amb la línia islamista governamental que marca el moviment Gülen. Ankara també vigila l’activitat periodística a Alemanya per si es cometen delictes d’opinió” sosté Selçuk Ç. Fins i tot la qüestió del genocidi armeni ha tingut repercussió a Berlín. “La setmana passada, quan el senat francès va aprovar la llei que penalitza la negació del genocidi armeni, durant unes hores es va poder veure un ram de flors al barri de Charlottenburg, al lloc on va ser assassinat l’any 1921 en el marc de l’Operació Nèmesi, Talaat Pasha, un dels responsables directes del genocidi armeni”.

Malgrat les converses confidencials de pau entre el govern turc i el PKK, a Escòcia i Noruega, durant el 2011, els pocs avenços del primer ministre Erdogan per solucionar políticament el conflicte, en el context de l’anomenada primavera àrab, ha suposat l’increment de l’activitat armada del PKK i de la seva branca iraniana -el PJAK-, per revertir la negació del dret d’autodeterminació del poble kurd, aturar la destrucció sistemàtica de pobles i la guerra bruta d’Ankara. Cal recordar, la creixent repressió militar al PKK a les muntanyes del Qandil -Kurdistan iraquià-, les ràtzies policials al principal partit kurd, el Partit de la Pau i de la Democràcia (BDP), en les que s’inclouen representants electes, alcaldes, activistes de base, periodistes i acadèmics de l’entorn com ara Büsra Ersanli i Leyla Zana, i la persecució de la llengua kurda.

Altres esdeveniments destacats a l’Estat alemany
Durant els anys 90, es comença a reportar a l’Estat alemany les primeres activitats relacionades amb el PKK, els Llops Grisos i els seus entorns: diversos bancs turcs són atacats així com mesquites d’ambdues comunitats. L’any 1993 a Munic, un grup armat va ocupar en nom del PKK el consolat turc i durant diverses hores van retenir com a ostatges a una vintena de persones per exigir al canceller Kohl una declaració pública a favor del Kurdistan. Els assaltants van acabar rendint-se a la policia. La il·legalització de l’organització kurda per Berlín uns mesos posteriors als fets de Munic, va provocar una onada de protestes massives per tot el país i contramanifestacions. L’any 1999, després del segrest d’Öcalan quan es trobava en una seu diplomàtica grega a Kenya pels serveis d’intel·ligència turcs i el seu empresonament de per vida a l’illa-presó d’Imrali, Berlín va ser escenari de multitudinàries protestes de rebuig a la seva detenció davant les ambaixades de Turquia (situada al districte de Mitte) i d’Israel (situada a Schmargendorf). La tensió va arribar al clímax quan agents de seguretat israelians de l’ambaixada van obrir foc real contra diverses desenes de manifestants kurds que van irrompre a la finca de la seu diplomàtica, després de conèixer un agraïment del premier turc d’aleshores, Bülent Ecevit (conegut també per ordenar la invasió de l’exèrcit otomà a Xipre el 1974) al govern israelià de Benjamin Netanyahu per la captura d’Öcalan. El balanç va ser de quatre persones mortes i diversos ferits. L’any 2006, una sèrie d’atacs a Kreuzberg atribuïts a una secció juvenil dels Falcons de la Llibertat del Kurdistan (TAK) -una escissió del PKK- van deixar el restaurant turc d’alta cuina Hasir destrossat així com varis vidres de bancs turcs instal·lats a Berlín. El mateix barri va ser testimoni el 2008, d’un brutal atac homòfob -atribuït a una facció islamista dels Llops Grisos- a persones que havien assistit a un club a una festa LGBT, on diverses persones van resultar ferides, algunes de gravetat.

Mani contra prohibició PKK Nov. 2011 (esquerra). Marxa Llops Grisos contra PKK Oct. 2011 (dreta). Fotos: T.Rassloff

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s