La Fia-faia de Bagà

La Fia-faia és la festa que dóna entrada a les celebracions nadalenques a les poblacions alt-berguedanes i alt-llobregatenques de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, uns indrets feréstecs, històricament aïllats, refugi de bandolers, carlins, contrabandistes i maquis. La festa, d’arrels paganes, és un ritual popular relacionat amb el solstici d’hivern, una pregària al sol i a la seva llum, i consisteix en la crema d’unes torxes anomenades faies. Amb la cristianització, el solstici d’hivern es va veure convertit en el Nadal, però la Fia-faia sobrevisquè en aquestes pobles del Pirineu i des de 2010 es troba reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Al capvespre del 24 de desembre, són convocades a toc de corn les portadores de les faies de Bagà al Siti, un turó amb vistes on es pon el sol (a Sant Julià de Cerdanyola, el turó és el Clos). Les faies poden tenir una llargada superior als dos metres i es fan amb una herba de tija alta pirinenca, popularment anomenada faia. Al Siti s’encén una foguera i des d’allà el foc és transportat al poble per un grup de fallaires en una vistosa davallada serpentina nocturna. Les portadores en arribar a la vila reparteixen el foc a la resta de fallaires mentre repiquen les campanes i sona una cobla. S’inicia aleshores la crema general i comunitària a la plaça de Catalunya. La crema de faies, un bany de foc i fum, olors i sons, continua a la plaça Porxada. Quan les torxes queden curtes, primer es fan volar, llençar i dansar i després es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar persones i al seu voltant es forma una rotllana de balls cerdans. Acabada la crema, tast de coca amb allioli de codony per tothom.