Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 254 de 14 de desembre de 2011, pàgina 9; amb l’ajut de Marc Serrà
Les obres del gasoducte Martorell-Figueres ja han arribat al Vallès Occidental, en un dels punts més polèmics del traçat, el que afecta Sabadell i Castellar del Vallès. El gasoducte, de 165 km i soterrat a 1,20 metres de profunditat, tindrà una canonada de gairebé 1 metre de diàmetre i transportarà gas d’Argèlia a una pressió de 80 bar fins a altres països d’Europa, a més de subministrar gas natural a les províncies de Barcelona i Girona, als nous grups de la Central Tèrmica de Cicle Combinat del Besòs i a la futura Central de Bescanó, població afectada -també- per la MAT. La infraestructura, projectada pel Ministeri d’Indústria, té una servitud permanent de pas de 2 metres d’amplada per cada banda de la canonada on no es podrà plantar cap tipus d’arbre o arbust alt, ni fer-hi tasques de conreu a més de 50 centímetres de profunditat. El nou gasoducte s’unirà a la xarxa gasística de l’Estat espanyol juntament amb la línia Magrib-Europa i la línia Medgaz -que es troba en contrucció.
L’empresa Enagás -empresa participada pel govern espanyol, pel d’Oman i per diverses entitats bancàries que opera i és propietària de la xarxa estatal de gas- és la promotora del gasoducte, les obres del qual van començar a finals de novembre. Fins ara, el balanç resultat de la construcció de la connexió gasística amb l’Estat francès és la tala indiscriminada d’arbres -alguns d’ells centenaris-, la destrucció del rodal i les deveses, l’eliminació i retirada de vegetació i la construcció de pistes de treball de fins a 30 metres d’amplada, per sobre de l’amplada que marca la normativa d’obres, per indrets qualificats de valor forestal, agrari, hidrològic i ecològic-paisatgístic, més enllà de la fragmentació del territori d’una manera innecessària i sense control per part de l’administració.
Les màquines excavadores i desbrossadores han arrasat en les últimes setmanes camps i boscos del rodal de Sabadell com el de St. Julià d’Altura, el de Ca n’Argelaguet i en particular el Bosc de Can Deu. Al terme municipal de Castellar del Vallès, les obres afecten greument els talussos del riu Ripoll, el riu Tort, el torrent de Colobrers i de Can Quer i en els propers dies afectarà el de Can Bages -recentment afectat per la construcció d’un polígon industrial-, els boscos entre Can Moragues i Can Casamada a més dels camps de Torre Turull, la Serra de St. Iscle i l’Espai Agroforestal de Llevant en direcció cap a Sentmenat, on també s’hi estan realitzant treballs. Les obres seguiran cap a Palau-solità i Plegamans.
Durant l’estiu de 2008, dotze governs de municipis del Vallès Occidental i Oriental afectats pel traçat del gasoducte Martorell-Figueres van reunir-se a Les Franqueses del Vallès per consensuar una proposta alternativa al recorregut d’aquesta infraestructura sumant-se a les reivindicacions dels municipis més afectats de Sabadell, Castellar i Sentmenat. La proposta conjunta que van presentar preveia la creació d’un corredor de serveis, paral·lel a l’autopista C58 des de Terrassa i enllaçant a continuació amb l’AP-7. Madrid va descartar aquest traçat alternatiu adduint motius de seguretat i va escollir finalment una de les propostes descartades de pas per al Quart Cinturó.
L’Obra Social Unnim (propietària del Bosc de Can Deu) i el regidor de Medi Abient de Sabadell, Ricard Estrada (PSC), van assegurar, el mes d’octubre passat, que l’impacte de la construcció del gasoducte al Bosc de Can Deu seria “mínim”. El seu homòleg castellarenc, Aleix Canalís (PSC), va afirmar en el seu dia que “la idea era crear un corredor de serveis d’infraestructures utilitzant infraestructures ja existents, que no fragmentés el territori” i que “el gasoducte afectaria Castellar de manera molt tangencial”. Tanmateix, aquestes afirmacions no s’han complert. L’impacte ambiental del gasoducte en l’àrea boscosa periurbana és claríssim i la fragmentació del territori un fet. El traçat proposat pel gasoducte no s’ajusta a les previsions del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 aprovat per la Generalitat i suposa també, una violació flagrant de la Directiva 92/43 de la Comissió Europea relativa als hàbitats naturals, ja que les mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, no s’han garantit, a més de vulnerar la llei sobre paisatge vigent.
El desastre ecològic que està succeint al Vallès ha anat acompanyat de la desinformació de l’execució i seguiment del projecte i la inacció i deixadesa de l’Ajuntament de Sabadell, en gran part motivada per la signatura d’un conveni entre aquest i Enagás, arran del qual el municipi governat per Manuel Bustos (PSC) percep 106.400 euros com a contrapartida per les obres. Pel que fa a l’Ajuntament de Castellar, des de l’inici dels treballs, el consistori governat per Ignasi Giménez (PSC) no s’ha pronunciat oficialment sobre el gasoducte i tampoc ha fet públic si rebrà algun tipus de compensació. L’impacte que està tenint la construcció del gasoducte ha fet que diversos moviments socials, grups veïnals i dos grups municipals de les Candidatures Alternatives del Vallès, L’Altraveu per Castellar i l’Entesa per Sabadell, es preguntin de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració “s’obvien les seves recomanacions”. En definitiva, una nova agressió més al ja castigat Vallès, on s’està construint un tall innecessari pels boscos que encara queden, justificat només per interessos econòmics i la dependència excessiva del sistema actual dels combustibles fòssils.
Afectació de les obres a la zona del torrent de Colobrers, a Castellar del Vallès. Foto: L'Altraveu
Treient l'entrellat 