Destapada una xarxa neonazi amb connexions als serveis secrets alemanys

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 251 de 23 de novembre de 2011, pàgina 16-17

La fiscalia federal alemanya va anunciar el dissabte 12 de novembre que té proves suficients per atribuir una desena d’assassinats comesos en diferents ciutats alemanyes entre el 2000 i el 2007 a un grup neonazi anomenat Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU). La majoria de les víctimes treballaven en comerços de xauarmes i falafels i van ser mortes amb un tret al cap a plena llum del dia. Vuit persones tenien ascendència turca i una, grega. Fins aleshores, la policia atribuïta els crims sense aclarir –que als tabloides eren coneguts com els assassinats del döner kebab– només a suposades màfies turques. També s’imputa a NSU un tiroteig contra policies a Heilbronn (en el qual va morir una agent), un atemptat en un barri turc de Colònia (Mülheim), l’atac a una comunitat jueva russòfona a Düsseldorf, atacs a seus del partit socialista Die Linke, atracaments a bancs i fabricació d’explosius.

La investigació no va vincular els assassinats a una trama neonazi fins que el 4 de novembre va descobrir els cadàvers de dos neonazis, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt, en una autocaravana aparcada a Eisenach. Segons la fiscalia, es van suïcidar quan es van veure acorralats després d’atracar un banc a la mateixa població. Hores després, en un barri de classe mitjana a Zwickau, es va cremar una casa que els dos neonazis havien utilitzat juntament amb una tercera implicada, Beate Zschäpe, que ha estat detinguda. Prop de Hannover, una quarta persona, Holger G., ha estat arrestada per col·laboració amb el grup. A Grabow, una cinquena, André E. A la casa i a l’autocaravana, la policia hi va trobar la pistola amb la que es van cometre els assassinats i les armes reglamentàries de les agents tirotejades. També hi van descobrir un DVD de propaganda neonazi muntat amb imatges de la Pantera Rosa on l’NSU assumeix els assassinats i amenaça amb més accions, a més d’una llista amb 88 noms de polítics per assassinar. El DVD va ser enviat a un diari de Nuremberg i a diverses seus regionals del partit Die Linke durant la segona setmana de novembre.

L’escàndol de la trama neonazi esquitxa, i molt, als serveis d’intel·ligència interiors alemanys, l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució (BfV). Més enllà de les sospites de passivitat i inoperància de la policia, ha quedat al descobert que l’NSU tenia confidents en les agències d’espionatge estatal i que existia connivència entre la cèl·lula neonazi i la divisió intel·ligència de l’Estat de Turíngia. També ha transcendit que en un dels assassinats de l’NSU, un agent de la policia política, Andreas T. àlies el petit Adolf –conegut així per la seva tendència i ideologia feixista- es trobava a l’escena del crim. El cas a més, ha posat de manifest que l’absència d’una desnazificació total en els àmbits de la policia i la intel·ligència després del Tercer Reich –tolerada pels Aliats- ha contribuït a una continuïtat institucional que, encara avui, perdura. La magnitud del cas ha fet que el govern de Merkel, en la mateixa setmana que Holger Apfel ha estat escollit líder de l’NPD, es proposi impulsar un nou procés per mirar de prohibir el partit neonazi. L’any 2001 el govern de Schröder ho va intentar però el Tribunal Constitucional ho va rebutjar amb l’argument que, si s’il·legalitzava l’NPD, es posava en perill la xarxa d’agents infiltrats al partit.

De moment han estat identificats tres membres de l’NSU, però l’escamot i la xarxa de còmplices que l’han recolzat podria ser molt gran. Els tres hitlerians havien estat membres actius de Thüringer Heimatschutz, un grup feixista de Turíngia –amb connexions al partit neonazi NPD-, del col·lectiu neonazi Camaraderia Jena i van ser detinguts el 1997 per simular un atemptat amb una bomba falsa a Jena. El 1998, la policia va desmantellar un taller d’explosius al garatge de Zschäpe, però els tres van fugir i passar a la clandestinitat. Després de més de 13 anys d’ocultació i d’activitat impune, el cas ha s’ha destapat. No obstant això, l’existència i la conspiració de l’NSU era ben coneguda per l’NPD i dins l’escena neonazi alemanya –fins i tot el cantant de RAC Daniel Gigi Giese els hi havia escrit una cançó.

Al juliol, després dels atemptats de Breivik a Noruega, el ministre de l’Interior Hans-Peter Friedrich va afirmar que “a Alemanya no hi havia indicis d’activitats terroristes neonazis”. Ara, de cop i volta, amb el cas de l’NSU, el govern i la premsa comercial parlen d’una nova dimensió, de terrorisme, un terme que a Alemanya només l’han aplicat a Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF), a alguns grups autònoms d’esquerra i recentment a Hekla, mai a la ultradreta. Diversos mitjans fins i tot, a vil estratègia de màrqueting, han anomenat a NSU com a Fracció de l’Exèrcit Marró (el color que identifica el nacionalsocialisme), al·ludint a i equiparant-la amb, la RAF.

El terror neonazi no és pas un fenomen nou. Tots els grups que l’han practicat han seguit, d’alguna manera, l’ideari deixat per Werwolf, una força irregular de resistència creada abans que l’Alemanya nazi capitulés per Heinrich Himmler amb l’ajuda d’Otto Skorzeny, que actuava com a guerrilla a la rereguarda dels exèrcits Aliats. El 1980, el Grup d’Esports de Defensa Hoffmann (WSG) va atemptar contra l’Oktoberfest de Munic –on van morir 13 persones- i contra personalitats jueves. Durant els 90, grups de neonazis van assaltar projectes alternatius i van atacar albergs de persones que buscaven asil a Hoyerswerda i a Rostock-Lichtenhagen de manera massiva. També a Solingen i a Mölln, van cometre atacs incendiaris letals en edificis habitats per famílies turques. La violència neonazi mai ha cessat, com es demostra també amb l’activitat, en la darrera dècada, de grups com Camaraderia del Sud, Skinheads Suïssa Saxona, Blood & Honour, Forces Lliures de Teltow-Fläming, Freikorps Havelland o de grups “antiantifa” de l’strasserista Nacionalistes Autònoms. Segons els rotatius Der Tagesspiegel i Die Zeit, 138 persones han mort a mans de neonazis al país germànic des de 1990. El govern rebaixa la llista fins a 48. La Fundació Amadeu Antonio, un centre que es dedica a combatre l’extremisme de dretes i el racisme, n’estima 182. D’entre els tipus d’activitat armada, la violència d’extrema dreta és, de lluny, la que ha causat més víctimes a Alemanya. Tot i les conseqüències de precarietat social generades arran del desmantellament de l’Alemanya de l’Est i els èxits electorals i judicials de l’NPD, els successius governs a Berlín han viscut obsessionats amb els grups islamistes, oblidant que la reacció xenòfoba i islamòfoba que es va produir després del 11-S està incubant de nou el neonazisme i l’extremisme populista. Amb aquesta conjuntura, l’ou de la serp ha tornat a donar fruits: Clandestinitat Nacionalsocialista.

P.D. El terror neonazi no és un fet unicament alemany. L’any 1980, 85 persones van morir i 200 van ser ferides en l’atemptat de Nuclei Armati Rivoluzionari a l’estació de Bolonya. Aquest terror, també ha estat present, per exemple, en les activitats de l’austríaca BfJ, del valencià Frente Anti-Sistema, de la basca Falange y Tradición, de la catalana Milicia Catalana, de la guàrdia armada del partit polític hongarès Jobbik o dels grupuscles armats amb connexions a Ernesto Milà i a Stefano Delle Chiaie, et. al.

29 de novembre: Quart detingut, sisè sospitós de formar part de l’estructura de l’NSU. Ralf Wohlleben, seria també l’enllaç amb l’NPD ja que n’era membre i dirigent. El seu arrest intensifica el debat sobre la prohibició de l’NPD.

Barri de Weißenborn a Zwickau, la població on s’ha destapat Clandestinitat Nacionalsocialista