La violència sectària revifa a Nigèria

Nota: Article publicat al web del Setmanari DIRECTA el 6 de novembre de 2011

Almenys unes 150 persones han mort i més de 200 han estat ferides en l’onada d’assalts sincronitzats perpretats en els últims dies a Nigèria. Els assalts van començar el divendres 4 de novembre, en les vigílies de la festa del sacrifici, una de les celebracions més importants del calendari islàmic, quan un grup de persones armades amb revòlvers, escopetes i matxets van atacar diverses esglésies, comissaries de la policia i cases. Els atacs es van produir a les poblacions de Damaturu i Kaduna, poblacions que es troben en l’àrea coneguda com el Middle Belt, el cinturó central de la part nord de Nigèria, el límit entre el nord del país, poblat majoritàriament per musulmanes, i el sud, de majoria cristiana. La secta islamista Boko Haram va responsabilitzar-se el dissabte 5 de novembre dels atacs. Boko Haram, que significa literalment “l’educació no islàmica és un sacrilegi”, i que també es coneix com a Jama’atu Ahlus-Sunnah Lidda’Awati Wal Jihad (Persones Compromeses amb els Ensenyaments del Profeta per la Propagació i la Gihad), lluita per imposar la llei islàmica a Nigèria i s’ha responsabilitzat de nombrosos atacs al Middle Belt. També es va atribuir l’autoria de l’atemptat contra la seu de l’ONU a Abuja, la capital, el 26 d’agost, que va causar 24 morts. Per la seva part, la milícia fundamentalista cristiana Akhwat Akwop ha amenaçat, de nou, en prendre represàlies contra Boko Haram.

Amb aquest atac, el país més poblat de l’Àfrica, amb prop de 165 milions d’habitants i que integra més de 250 grups tribals, torna a ser escenari de nou, d’enfrontaments ètnicoreligiosos. L’assalt amenaça amb desestabilitzar, encara més, el govern del president Goodluck Jonathan i el fràgil acord de poder compartit i repartit (power-sharing agreement) entre el nord i el sud del país. Nigèria, el principal productor de petroli del continent, està caracteritzat pel fet que gran part de les diferències per qüestions polítiques, religioses i territorials es dirimeixen en confrontacions armades, com posen de manifest conflictes com els del Delta del Níger amb l’empresa d’hidrocarburs Royal Dutch Shell, i també Exxon, al centre de la confrontació, Biafra o els que involucren els grups d’O’odua Peoples Congress, de Bakassi Boys o d’Arewa Peoples Congress, i ara amb l’enquistat conflicte al Middle Belt.

Antecedents i causes de fons
El gener de 2010, actes de violència sectària van causar unes 500 víctimes mortals de confessió musulmana a la població de Kuru Karama a l’Estat de Plateau. Plateau és una zona clau en el Middle Belt. Durant el mes de març de 2010, unes 300 persones de confessió cristiana van morir en enfrontaments ètnicoreligiosos a Dogo Nahawa, als voltants de Jos, capital de Plateau. També durant el desembre de 2010, unes explosions van matar a unes 80 persones de la comunitat cristiana a Jos. A més de l’atac a Jos, durant la Nit de Nadal i Sant Esteve es va produir cremes d’esglésies a la ciutat de Maiduguri, a l’Estat de Borno, al nordest nigerià, atribuïdes a Boko Haram. Anteriorment a Plateau i particularment a Jos, ja hi van tenir lloc greus actes de violència sectària, amb altíssimes xifres de víctimes mortals i nombroses desplaçades internes -fins a 500.000 persones, els anys 2001, 2004, 2006 i 2008. Destaca també el conflicte armat al Middle Belt, durant l’estiu de 2009, entre les forces de seguretat nigerianes i Boko Haram. Els conflictes, reduïts simplisticament a lluites entre cristians i musulmans, han provocat la mort de més de 14.000 persones des de que el 1999 s’implantés la xaria a 12 Estats de Nigèria.

Retratat habitualment amb aquesta simple dicotomia, el conflicte és molt més complex, com la majoria de les crisis africanes. Té la seva causa en la governança excloent, la marginalització politicoeconòmica, les privacions socioculturals, la corrupció i impunitat sobre la propietat de la terra i, per tant, les qüestions d’identitat i d’etnicitat són només causes secundàries o pretextos. Per tant, les causes de la violència sectària estan ancorades més enllà de la religió. El conflicte pot ser analitzat a través de la dicotomia, artificial, entre ‘indígena’ i ‘colon’, per la lluita pels recursos. En altres paraules, les comunitats s’enfronten per l’accés als recursos i al control del poder de les institucions locals, però ràpidament es recorre a la mobilització amb reivindicacions de dret basat en l’origen ètnic, lloc d’origen i/o la religió. Així, s’entén aquesta dicotomia com la disputa històrica entre els ‘indígenes’, majoritàriament d’ètnia Berom i cristians, que controlen les institucions del Middle Belt, i els ‘colons’ d’ètnia Fulani-Hausa (més allà del lloc de procedència dels seus avantpassats, ara es consideren Jasawa) i musulmans. Tot i que aquestes tensions es remunten al començament de la independència de Nigèria del Regne Unit, aquestes s’han accentuat arran de les contradiccions existents entre varis articles de la Constitució de 1999 alhora de definir ciutadania i qui és ciutadà en cada un dels Estats nigerians. Les tensions també s’han intensificat a causa de la política del govern federal en l’ús de l’status d’indígena en determinar l’accés, limitat, a les oportunitats d’ocupació i recursos, com ara la terra cultivable, fins acabar desencadenant violència, lluita armada descentralitzada i brega entre el govern federal i els governs dels Estats del Middle Belt arran de la gestió de les revoltes i massacres, la impunitat dels perpetradors i l’absència de investigació judicial i polítiques de reconciliació.

En qualsevol cas, l’amenaça més gran per a què el Middle Belt es desintegri en una zona de guerra recau en certs polítics i líders religiosos i depèn d’interessos geoestratègics i econòmics. D’aquesta manera, si no es produeix un desenvolupament econòmic, una distribució equitativa de la riquesa i la fi de la impunitat i la militarització, les incompatibilitats, la violència política i sectària i l’activitat insurgent així com la repetició de matances civils, són més que probables que persisteixin.