Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 245 de 2 de novembre de 2011, pàgina 16
La tensió a Burundi va en augment. Des de fa dos mesos, es repeteixen els assassinats indiscriminats de polítics locals -fins a 100 persones-, la repressió i presó express contra tota l’oposició política -fins a 255 persones- i la intimidació sistemàtica dels moviments socials i periodistes del petit país africà. El 19 de setembre, l’assalt a la població de Gatumba, prop de la capital, Bujumbura, del bar Chez les Amis, propietat d’un membre del partit governant, el Consell Nacional per la Defensa de la Democràcia – Forces per la Defensa de la Democràcia (CNDD-FDD), va representar el començament d’una nova onada d’enfrontaments entre hutus i tutsis i entre diferents faccions hutus. En aquell moment el bar estava ple de membres de l’equip de futbol Espoir FC -pròxim al CNDD-FDD, i la carnisseria va ser de 41 persones. El govern del president Pierre Nkurunziza va atribuir l’atac al grup rebel hutu Forces Nacionals d’Alliberament (FNL) que lidera Agathon Rwasa. Per l’oposició, en canvi, es tracta d’una operació de falsa ensenya i un pretext pel govern per exercir més repressió, legitimar l’autoritarisme, posar de relleu certes amenaces i desviar l’atenció del públic lluny dels problemes reals del país. La violència a Burundi es caracteritza per un patró de represàlies, amb total impunitat, d’assassinats comesos per un actor, seguits de matances comeses per l’altre. Durant tot l’estiu, destacats membres de les FNL van ser assassinats pels cossos de seguretat de l’Estat i per la milícia Imbonerakure -vinculada al partit i exgrup rebel hutu CNDD-FDD. Les FNL van respondre amb atacs mortífers i l’espiral violent no s’ha detingut des d’aleshores. Durant les darreres setmanes ha incrementat la tensió a causa una ràtzia policial al campus Mutanga de la Universitat de Burundi “a la recerca de rebels”, el resultat de la qual va ser estudiants morts i diversos detinguts; matances de l’exèrcit burundès a posicions de les FNL i accions d’aquestes i altres grupuscles armats (com les FRD-Abanyagihugu de Pierre Claver Kabirigi) contra posicions governamentals.
El context que es viu a la regió tampoc no ajuda gaire. La crisi humanitària a la Banya d’Àfrica i al camp de refugiats de Dadaab i l’enfrontament armat entre l’exèrcit de Kenya contra les milícies islamistes d’al-Shabaab en territori somali arran del segrest reiterat d’estrangeres, amenacen en desestabilitzar encara més els Grans Llacs i en particular, Burundi. L’exèrcit burundès -part activa en l’escalada actual de tensions a l’interior del país-, forma, juntament amb el d’Uganda, la principal força militar que la Unió Africana té desplegada a Somàlia sota el mandat de la ONU. Una missió de manteniment de la pau totalment ineficaç i que és constantment objectiu de la insurgència. El 20 d’octubre, més de 70 soldats burundesos van morir a Mogadiscio a mans d’al-Shabaab. La missió, a més, ha esdevingut un negoci pel govern del president Nkurunziza, que es queda gran part dels diners que rep per finançar-la. Els beneficis, però, va més enllà. El govern rep també finançament extra per part dels EUA per la missió de Somàlia ja que l’executiu burundès, per tal de combatre a al-Shabaab i també als rebels interiors, té contractada l’assessoria i l’entrenament de l’exèrcit a, entre d’altres, Bancroft Global Development, una empresa contractista de seguretat nord-americana finançada indirectament pel Pentàgon i dirigida per Michael Stock. Tot això en un context en el què la Xina també penetra al país a través d’inversions, subministrament d’infraestructures i armament per assegurar-se l’aprovisionament de materials com coure i cobalt.
Un genocidi recent
La crisi es veu exacerbada per les tensions ètniques conseqüència de l’herència del genocidi a Rwanda de 1994 i de l’expansió transfronterera del conflicte generat per l’exili rwandès i burundès en un context de traçat colonial de les fronteres sense tenir en compte la integritat de les comunitats ètniques. També per les guerres del Congo. La setmana passada, a les regions dels Kivus (República Democràtica del Congo) també s’hi van produir atacs, per terra i aigua, contra la població civil per part de les FNL i les Forces Democràtiques per l’Alliberament de Rwanda (FDLR), un grup rebel hutu rwandès liderat per Sylvestre Mudacumura. Tant les FNL com les FDLR, que utilitzen també nens soldat, tenen campaments i bases a Kivu des d’on realitzen operacions a diferents nivells contra els Estats de Rwanda i Burundi, contra el grup rebel tutsi congolès creat per Laurent Nkunda i finançat pel govern rwandès de Paul Kagame, Congrés Nacional per la Defensa del Poble (CNDP), i contra vàries milícies indígenes locals Mai-Mai.
L’herència colonial i la guerra són encara vigents
Burundi, situat a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika, té fronteres amb Rwanda, la República Democràtica del Congo i Tanzània. Va ser el territori de la colònia alemanya Àfrica Oriental Alemanya des de 1885, posteriorment ocupat l’any 1916 per Bèlgica, passant a formar part del mandat de Ruanda-Urundi sota dependència de la colònia del Congo Belga. L’any 1962 va aconseguir la independència i s’hi va restaurar l’antiga monarquia tutsi, sota la figura del rei Mwambutsa IV. Burundi va heretar del colonialisme un sistema autoritari de govern altament centralitzat amb institucions clientelistes i controlat per la comunitat tutsi que sotmetia la majoria hutu a un sistema d’apartheid. El partit tutsi Unió pel Progrés Nacional (UPRONA) va proclamar la república el 1966 i va dominar la política fins a mitjans dels 90. Aquest període es va caracteritzar per cops d’estat de tots colors, per eleccions de fireta, per magnicidis i especialment per massacres indiscriminades entre comunitats durant la presidència de Pierre Buyoya. El 1993, l’assassinat del primer president escollit democràticament, l’hutu Melchior Ndadaye del partit socialdemòcrata Front per la Democràcia a Burundi (FRODEBU), en un cop d’estat militar, va desencadenar una brutal sèrie de pogroms entre tutsis i hutus i va provocar una guerra civil que va culminar formalment el 2005. La guerra va enfrontar majoritariament a l’exèrcit i el govern dominat per la comunitat tutsi contra els grups rebels hutus del CNDD-FDD i les FNL. El conflicte, caracteritzat també per l’elevada incidència de la violència sexual contra les dones, va remetre amb la signatura de diversos acords i l’establiment d’un repartiment del poder polític entre hutus i tutsis, amb una quota del 60/40 respectivament. L’any 2005 es van celebrar eleccions i van ser guanyades pel CNDD-FDD de Nkurunziza. Les FNL de Rwasa malgrat signar diversos altos el foc, han seguit lluitant fins a dia d’avui. Des de les eleccions de 2010, marcades pels boicots i per la violència electoral, que el conflicte, de caràcter etnopolític, ha tornat a escalar, i ara amenaça a tota la regió.
Posicions de les FNL prop de Bujumbura durant el 08. Foto: Vanessa Vick
Treient l'entrellat 