Eleccions parlamentàries a Polònia 2011

El diumenge 9 d’octubre es celebraran eleccions generals a la República de Polònia. Com ja és habitual l’Església Catòlica hi jugarà un paper clau. Aquest paper així com l’orientació de la política econòmica i el grau d’intervencionisme de l’Estat en l’acció política en seran els temes principals. A diferència d’altres anys, i amb la conjuntura glocal volàtil tot i que Polònia és un dels pocs països europeus que creix econòmicament, es preveu que els comicis siguin disputats i que al Primier Ministre Donald Tusk, al poder des de 2007, li costarà bastant obtindre majories i reeditar la coalició de govern. Però repetir govern per primera vegada en la història democràtica és ben possible. Les experiències del passat remot (el Pacte Molotov-Ribbentrop, la massacre de Katyn a mans del NKVD, el gueto de Varsòvia, Auschwitz, la massacre de Volínia a mans de l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès, la sublevació de Varsòvia, la República Popular de Polònia) i del passat recent (la lluita del i la repressió al combatiu sindicat obrer i catòlic Solidarność, el papat de Joan Pau II, l’entrada a la OTAN i a la UE, l’accident de l’avió presidencial a Smolensk) són les que marquen (encara) el dia dia de la quotidianitat política polonesa.

Tanmateix, el gir polític que es va produir a finals dels 80 és el que ha determinat les característiques del model polític actual. Aquest gir polític és la transició pactada entre el règim comunista i l’oposició o Solidarność –l’únic sindicat lliure de resistència dins l’òrbita de la URSS- durant el període 1988-1990. Nogensmenys, la transició va venir acompanyada, per una banda, d’una forta necessitat d’autoafirmació nacional després de les ocupacions de l’Alemanya nazi i la Rússia soviètica, i per altra, del papat del polonès Karol Wojtyła com a Joan Pau II intervenint en política domèstica polonesa. És en aquesta transició que Solidarność va preparar a la societat per acceptar la via del capitalisme, les doctrines dels Chicago Boys i la democràcia cristiana, la qual cosa va provocar una controvèrsia ideològica considerable en el si del sindicat i a la classe treballadora en general. Conduïts per Lech Wałęsa, Solidarność va enfrontar la responsabilitat de governar. En aquest context, i amb la gran divisió interna precedent, el sindicat va acabar fragmentant-se, sobretot respecte a la política econòmica i també per la manera com afrontar el llegat i els crims del règim anterior i l’ingrés a la UE. Així, d’entre els territoris de l’Europa de l’Est, és segurament a Polònia on és més ampla la fractura social entre i intra el sector nacionalista, catòlic, anticomunista, neoliberal, pro-UE, antirus i antialemany d’una banda, i l’esquerra secular postcomunista de l’altra. I aquesta polarització es troba representada, també geogràficament, en la multitud de formacions polítiques que es presenten a les eleccions, amb la gran particularitat que la majoria dels partits majoritaris de la dreta tenen el seu origen a Solidarność i/o l’entorn.

Com en totes eleccions es presenten un munt de partits, els més destacats serien els següents (de més a menys representació i/o possibilitats): La Plataforma Cívica (PO) que lidera Tusk, una formació democràta cristiana, liberal i pro-UE fundada el 2001. El partit Dret i Justícia (PiS), el partit fundat l’any 2001 pels bessons Lech i Jarosław Kaczyński, una formació que advoca pel catolicisme, el conservadorisme social, l’ultranacionalisme i l’euroescèpticisme. El PiS havia governat el país abans de Tusk. Jarosław és el candidat en aquestes eleccions. El PO i el PiS són els partits de masses del país. A més a l’est més pro-PiS, a més a l’nord-oest més pro-PO, una partició confirmada per les estadístiques. L’Aliança de l’Esquerra Democràtica (SLD) és el partit socialdemòcrata i pro-UE. El partit, liderat actualment per Grzegorz Napieralski, va ser establert per antics membres del partit comunista –com l’expresident Aleksander Kwaśniewski o l’exprimer ministre Leszek Miller- i per persones provinents d’altres partits socialdemòcrates. No és un partit obertament anticlerical. El Partit Camperol Polonès (PSL) és el partit que actua tradicionalment de frontissa en el sistema polític del país. La formació agrària i democratacristiana que encapçala Waldemar Pawlak ha format part en diferents governs del SLD i des de 2007 és soci del PO de Tusk. També destaca el partit de nova creació ‘Polònia és el més important’ (PJN). Fundat el 2010 com a escissió del PiS, també hi forma part gent ex-PO. El PJN és democratacristià, neoliberal i euroescèptic i Paweł Kowal la lidera. Tenen representació al Parlament Europeu d’Estrasburg-Brussel·les. Durant la primavera de 2011 s’ha creat una nova formació política amb possibilitats reals d’entrar al Sejm (Parlament) i sacsejar la política moralista polonesa: el Moviment Palikot (RP), partit que gira entorn les tesis de l’empresari Janusz Palikot, un antic membre de PO. Es tracta d’una formació obertament anticlerical i social-liberal que promou els drets LGBT i la liberalització legal de l’avortament.

Destacats són també els partits que formen part del grup mixt del Sejm com ara el Partit Laborista Polonès – Agost 80 (PPP) amb Bogusław Ziętek al capdavant, un partit euroescèptic i a favor de l’empoderament del bloc de l’Est que advoca pel socialisme democràtic. També destaca el partit Minoria Alemanya (MN) amb Ryszard Galla al capdavant, que es presenta només a una circumpscripció, el Voivodat d’Opole, amb un programa a favor del bilingüisme (polonès/alemany) i la millora de les infraestructures cap Alemanya. La formació és prou significativa a Opole –l’antiga capital de l’Alta Silèsia- i a la regió/voivodat, que obté resultats que la permeten entrar al Sejm. En canvi, pels següents partits serà un pèl més difícil entrar al Sejm, tot i poder rebre un gran nombre de vots. Aquests partits serien, la formació monàrquica i liberal-convervadora Congrés de la Nova Dreta (KNP) que encapçala Janusz Korwin-Mikke. El partit ultracatòlic i ordoliberal –escissió de PiS- ‘Dret de la República’ (PR), liderat per Marek Jurek. La coalició de partits populistes ultradretans, nacionalcatòlics i anticomunistes anomenada Ojcowizna (Patrimoni), en que hi figura l’antic soci de govern del PiS Lliga de les Famílies Poloneses (LPR). Kazimierz Chorzępa n’és el cap de llista. Incognita és el resultat que faci la formació Autodefensa de la República de Polònia (SRP), partit polític agrari, populista, nacionalista, catòlic i aïllacionista que havia format govern amb el PiS i el LPR (2006-07), després de la mort l’agost passat del seu líder Andrzej Lepper. En qualsevol cas, a través del mètode d’Hondt, seran escollits per a un període de quatre anys les 460 diputades del Sejm, entre aquestes, el candidat amb més majories serà proclamat primer ministre. La participació es preveu alta.

Resultats. 1o d’octubre de 2011

L’índex de participació no va ser tant alt com s’esperava, només un 47,7%, per tant, l’abstenció va ser elevada. Tanmateix, aquestes eleccions seran recordades per ser les primeres des de 1989 en què el partit governant va ser reelegit per una legislatura més. Amb aquests resultats Donald Tusk (PO) aconsegueix una segona victòria, tot i que per minoria simple. Això l’obliga a buscar suports en altres partits per fer un govern de coalició si vol governar i fer front al PiS. Probablement el PSL acabarà convertint-se de nou en el soci preferent de Tusk per a la nova legislatura. En efecte, Tusk repetirà com a Primer Ministre al guanyar les eleccions amb un aproximat 39% dels vots (206 escons). Segon el PiS de Kaczyński amb el 30% (158 escons); tercer i sorpresa, el RP de Palikot amb el 10% (40 escons); quart el soci minoritari del PO, el PSL de Pawlak, amb el 8,3% (28 escons); cinquè la socialdemocràcia del SLD de Napieralski amb el 8’2% (27 escons). La MN de Galla també tindrà representació al Sejm en obtenir el 8’8% de suport a Opole (1 escó). Es queden sense representació parlamentària el PJN de Kowal, el KNP de Korwin-Mikke, el PR de Jurek, el PPP de Ziętek i els altres partits minoritàris.

Advertisements

One thought on “Eleccions parlamentàries a Polònia 2011

  1. Retroenllaç: Un bloqueig popular impedeix una marxa feixista que acaba amb aldarulls a Varsòvia | eurosuso

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s