Eleccions a la ciutat-Estat de Berlín 2011

El diumenge 18 de setembre es celebraran eleccions estatals i municipals a Berlín. A diferència d’altres anys, i amb la conjuntura glocal volàtil, es preveu que els comicis siguin disputats i que a l’alclade-governador Klaus Wowereit, al poder des de 2001, li costarà més que altres cops obtindre majories. Al ser Berlín una ciutat-Estat, les eleccions són dobles. D’una banda seran escollits per a un període de cinc anys les diputades del Abgeordnetenhaus von Berlin o Senat (que seria la Cambra de Representants) i, entre aquestes, la candidata amb més majories és proclamada Regierende Bürgermeister (alcalde-governador). Per altra banda també seran escollides per cinc anys, les representants als Ajuntaments dels 12 districtes, ja que aquests tenen el rang de municipi. En les eleccions de districte, les ciutadanes de la UE que portin més de tres mesos empadronades a la ciutat tenen dret a vot. El sistema electoral es basa en el doble vot. El primer vot és per una llista oberta, on es voten les candidates directes, que han de representar la circumscripció electoral de l’electora. El segon vot és per una de les llistes tancades dels partits que es presenten al Senat. L’abstenció també es preveu alta. L’any 2006 va ser del 42%.

Com en totes eleccions es presenten un munt de partits, més enllà dels cinc clàssics alemanys amb representació al Senat: SPD (socialdemocràcia), CDU (democràcia cristiana i conservadorisme), Aliança 90/Els Verds (ecosocialdemocràcia), Die Linke (socialisme democràtic, eurocomunisme i a voltes, postestalinisme) i FPD (neoliberalisme), hi ha certs partits que poden rebre molts vots, entrar al Senat i/o a la cambra de representants dels Ajuntaments de districte. Aquests partits serien, el partit neonazi NPD amb Udo Voigt al capdavant, els partits populistes ultradretans Die Freiheit –La Llibertat- (formació islamòfoba fundada i liderada per l’ex-CDU René Stadtkewitz i recolzada pel neerlandès Geert Wilders) i Pro Alemanya (formació nacionalxovinista i antiimigració encapçalada per l’ex-NPD Manfred Rouhs que ha fet campanya abraçant les tesis del SPD Thilo Sarrazin). També destaca l’Aliança per la Innovació i la Justícia (BIG), partit fundat per alemanyes amb origen turc, ideologicament situat en la democràcia musulmana i que vindria a ser el lobby a Berlín del AKP del Primer Ministre de Túrquia Recep Tayyip Erdogan. La BIG, liderada per Ismet Misirlioglu, ha destacat per fer campanya demanant el vot contra les tesis Sarrazin i al mateix temps, ha protagonitzat algun incident homofòbic. El partit Die PARTEI, fundat per Martin Sonneborn, l’exeditor de la revista sarcàstica i humorística Titanic, es preveu que obtingui, estil Jón Gnarr (l’alcalde de Reykjavík), forces vots. Així mateix, les enquestes assenyalen que el Partit Pirata -que a diferència del català es desmarca dels feixistes encoberts (cas @YoAvalo-Falange Auténtica)- i amb Andreas Baum com a cap de llista, podria tenir possibilitats reals d’entrar al parlament d’una gran ciutat per primer cop, i que el FDP, que encapçala Christoph Meyer, en aquestes eleccions pot perdre la representació al Senat.

Si el debat nuclear post-Fukushima va catapultar a Winfried Kretschmann de Els Verds a desterrar el CDU del govern de Baden-Württemberg -governava des dels anys 50-, caldrà veure quin efecte té l’accident de Marcoule en la campanya de Els Verds en les possibilitats que la candidata Renate Künast i exministra d’Agricultura de Schröder esdevingui alcaldesa-governadora de Berlín. A principis de campanya, Künast va fer públic el seu interès en governar la ciutat amb coalició amb el CDU. Tanmateix a finals de campanya s’ha decantat en fer coalició amb el SPD de Wowereit, SPD que tot indica que guanyarà les eleccions. Ara bé, que es reediti l’actual coalició de govern amb el Die Linke de Harald Wolf no està clar. Wowereit està obert a governar amb coalició tant amb Künast, Wolf o també amb Frank Henkel, el cap de llista del merkelià CDU. Aquestes eleccions arriben després de les disputades aquest any 2011 a Hamburg (amb govern sortint d’Olaf Scholz de SPD), Saxònia-Anhalt (Reiner Haseloff de CDU amb coalició amb SPD), Renània-Palatinat (Kurt Beck de SPD amb coalició amb Els Verds), Baden-Württemberg (Els Verds amb coalició amb SPD), Bremen (Jens Böhrnsen de SPD amb coalició amb Els Verds) i Mecklemburg-Pomerània Occidental (Erwin Sellering de SPD amb coalició amb CDU). Així, per tant i amb els precedents esmentats, els escenaris de govern estan més que oberts.

Resultats. 19 de setembre de 2011

El Senat té 149 escons. Klaus Wowereit guanya les eleccions, el SPD obté 47 econs, en perd 6 respecte 2006. La CDU incrementa els vots i passa de 37 de 2006 a 39 escons. Els Verds també incrementen, sumen 6 escons més; 29 en total. Die Linke baixa, ara 19 escons, en perd 4, i no es reeditarà la coalició de govern ja que SPD+Die Linke no suma majoria. El partit presidit per Philipp Rösler, el FDP -soci de Merkel al govern federal- perd els 13 escons i la representació parlamentària. El Partit Pirata, amb plantejaments més enllà de la protecció de dades i la democràcia directa, obté 15 escons i l’accés per primera vegada al Parlament d’un estat federat germànic. El debat dins les esquerres, majoria al Senat, està servit. Wowereit continuarà sent l’alcalde-governador. Ara haurà de buscar nou soci de govern. Serà Els Verds o CDU. Els dos temes que poden decantar la coalició amb un partit o l’altre són dos megaprojectes de transformació (urbanística) de la ciutat: L’ampliació i allargament de l’autopista urbana A100 i l’ampliació de l’aeroport de Schönefled amb la conseqüent ampliació de rutes que volarien per sobre la ciutat. Amb aquests 2 temes el SPD comparteix interés amb la CDU, amb Els Verds no. Com a dada destacada la divisió est-oest: CDU guanya a l’oest amb un 29’5%, el doble de suport que el partit obté a l’est (14’2%). A l’oest el SPD obté un 28%. El SPD guanya a l’est amb un 28’8%, seguit per Die Linke que obté un 22’6%, en canvi a l’oest Die Linke rep només un 4’3%. Per altra banda i referent als districtes, el SPD i el CDU es reperteixen tots els Ajuntaments a excepció de Friedrichshain-Kreuzberg, a mans de Els Verds. El NPD es manté, a l’oposició, en els 3 Ajuntaments de l’antic est on ja hi estava: Lichtenberg, Marzahn-Hellersdorf i Treptow-Köpenick, però perd els escons a Neukölln (antic oest).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s