Protestes en defensa dels drets i llibertats civils i contra la videovigilància

Sota el lema “Freiheit statt Angst“ (Llibertat i no por), al voltant de 5.500 persones es van manifestar el dissabte 10 de setembre a Berlín-Mitte demanant una estricte protecció de dades de caràcter personal i en contra la psicòtica i maníaca vigilància estatal actual. La protesta, que es porta realitzant des de fa cinc anys, va ser convocada per una àmplia aliança d’organitzacions, iniciatives ciutadanes, sindicats i partits polítics com el socialista democràtic Die Linke, l’ecosocialdemòcrata Els Verds, el neoliberal FDP i el Partit Pirata.

Entre pingüins de Linux, màscares de Guy Fawkes i enginyoses càmeres de videovigilància fetes de cartró i tetra-briks, les manifestants van entonar consignes a favor dels drets humans, la llibertat a internet i l’alliberament de Bradley Manning, però sobretot van recordar les trepalleries i tripijocs de Facebook, Google, el cas Handygate d’aquest any a Dresden, l’escàndol de 2008 d’escoltes secretes o eavesdropping a Deutsche Telekom, el de les empreses de Rupert Murdoch o l’escorcoll, el 10 d’agost, del despatx del capellà luterà protestant i antifeixista de Jena, Lothar König, després d’haver participat en el bloqueig antineonazi a Dresden i ser víctima del Handygate. La marxa va acabar Alexanderplatz amb un concert de Nina Hagen. Tanmateix, durant tot el dia, grups autònoms van realitzar accions descentralitzades de denúncia per la ciutat contra, per exemple, l’agència d’intel·ligència alemanya BND, l’imprenta federal (Bundesdruckerei) o contra empreses que contribueixen a la securitització de la vida quotidiana com ara Siemens, SAP, PSI Transcom, Steria Mummert, rola Security, Thales Group o Bertelsmann.

En un context post 11S, la vigilància i el Gran Germà orwellià s’estan consolidant com a fet quotidià. Aquesta és la idea que es desprèn del manifest unitari de la manifestació. En públic, en el lloc de treball, en les escoles o en l’àmbit privat s’observa cada cop més. Les agències governamentals i les empreses registren, vigilen i controlen les vides de les persones d’una forma cada vegada més perfecta. I aquesta dinàmica crea conflicte en un país que ja va viure sota la Gestapo i la Stasi. L’organització també considera que la ciutadana transparent o de vidre s’està convertint en una realitat. L’Estat i per part del món empresarial disposa a més de les dades de telèfon, d’internet, de transaccions bancàries, de salut, del cens, del treball; de dades de les xarxes socials, d’adreces IP assignades, de geolocalització, polítiques o fins hi tot de biomètriques i d’ADN. L’increment del registre i el monitoratge de la població no crea una major protecció detectable contra la delinqüència, costa desenes de milions d’euros, criminalitza i suposa que totes les ciutadanes estiguin sota sospita i que la presumpció d’innocència s’estigui convertint en una faula d’una època passada, com destaquen des de l’ONG AK Vorrat. L’aliança convocant també va exigir una moratòria immediata de la Directiva 2006/24/CE sobre la conservació de les dades a la Unió Europea (UE), l’abolició del Programa d’Estocolm sobre la seguretat ciutadana interior dins la UE i la no introducció de la targeta sanitària electrònica europea. I va deixar clar que el respecte a la privadesa és una part indispensable de la dignitat humana.

La videovigilància i la geolocalització com a problemes socials. Foto: Roger Suso

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s