Suàbia i els lloguers a Berlín

Fins a 7.000 persones es van manifestar dissabte 3 de setembre pels carrers de Berlín contra la gentrificació, l’augment dels lloguers i la política d’habitatge del govern de coalició (SPD i Die Linke) de la ciutat-Estat. L’apartidista manifestació, estructurada en blocs formats per iniciatives veïnals d’inquilines i les assembles de barri i de Kiez (la mansana, l’àrea d’alguns carrers dins del barri) de tota la ciutat, va transcórrer pels carrers dels districtes de Kreuzberg 36, Neukölln -en concret l’àrea coneguda com Kreuzkölln- i Alt-Treptow, barris aquests, actualment molt afectats per l’increment de preus, la gentrificació i la turistificació. L’endemà diumenge, un edifici okupat el maig a Schlesischen Straße 25 i propietat de GSW, una antiga agència pública d’habitatge i des de 2004 privatitzada, fou desallotjat per la policia.

A dues setmanes de les eleccions a la Cambra de Representants i davant l’evidència creixent d’un ràpid augment dels lloguers a Berlín -segons els barris d’un 3% a un 25% en tres anys-, el preu del lloguer i la política (social) d’habitatge s’han convertit en les qüestions centrals del debat i la campanya electoral. Berlín és una ciutat d’inquilines. El 85% dels habitants viu en règim de lloguer; el 15% restant, viu en règim de propietat. Tanmateix, els ens estatals de l’habitatge berlinès controlen només el 15% de tots els pisos de lloguer de la ciutat, fet que representa que el tant per cent restant estigui en mans privades i d’immobiliàries i que per tant, el preu no estigui regulat exclusivament per la llei de l’oferta i la demanda, sinó per l’oferta i la política d’empresa. L’associació d’empreses immobiliàries de Berlín-Brandenburg (BBU), per la seva banda, considera que l’increment dels lloguers és necessari per adaptar-se i apropar-se a la mitjana dels nivells de lloguers de l’Estat alemany.

Al mateix temps que la població va augmentant any rere any, la demanda d’habitatge a Berlín és, també, cada cop més elevada; per contra, l’oferta, a instàncies institucionals, s’està reduint, fet que fa que els preus de mercat augmentin automàticament. Durant els darrers anys, dels 10 que porta governant l’alcalde-governador Klaus Wowereit (SPD), s’han retallat curosament els subsidis a l’habitatge públic, s’ha limitat l’oferta de nous habitatges i no s’ha protegit, amb regulacions, a les inquilines dels augments de preus. Però el que s’ha encoratjat especialment en aquest temps és la privatització, la liberalització i l’especulació. Berlín s’ha convertit en El Dorado de l’industria del ram. Grans fortunes, immobiliàries, consultores i constructores -sobretot escandinaves i espanyoles, com ara per exemple Berlinmægleren, Chamartín Meermann, BrickBerlin o Industrifinans-, n’han estat les màximes beneficiàries. També el banc nord-americà Goldman Sachs, que el 2004, amb la intervenció de l’aleshores conseller de Finances de Berlín, el xenòfob Thilo Sarrazin i de GSW, va comprar més de 67.000 pisos de propietat municipal, n’és un guanyador. Així, la venda de pisos de propietat pública ha suposat també, la reducció de la capacitat del govern de la ciutat-Estat de mantenir, en un context de competència capitalista, els preus de lloguer estables i accessibles.

El binomi Suàbia/Berlín
En la gentrificació i en la problemàtica dels lloguers, com en tots els conflictes, existeixen tantes percepcions o punts de vista com persones implicades. Sovint la desinformació, els prejudicis i els estereotips provoquen que algunes persones i/o col·lectius confonguin/percebin efectes/conseqüències i condicionants amb causes, i que en molts casos es culpi a les nouvingudes de causar la gentrificació i de l’increment del preu dels lloguers, quan en realitat el problema ve causat principalment pel mercat i les polítiques d’habitatge. El resultat acaba provocant la polarització social, la construcció de l’imatge de l’enemic i a guiar-se per aquesta imatge en els grups oposats. I això pot dur a la discriminació, a l’exclusió, a l’odi, o fins i tot a formes de violència. Així, l’ase dels cops de la gentrificació a Berlín són les nouvingudes i en especial, les persones que provenen de Suàbia, la rica regió històrica, cultural i lingüística de l’Estat alemany que abarca Württemberg (capital Stuttgart), l’antiga província prussiana de Hohenzollern (capital Sigmaringen) i la regió administrativa bavaresa de Suàbia (capital Augsburg), i que actualment, forma part de dos Estats: Baden-Württemberg i Baviera.

Els grafitis, pamflets, adhesius o pintades amb “No a la stuttgartització de Berlín”, “Aturem la suabianització de Berlín”, “Schwaben raus!” (suabians fora!) o “You are now entering the Schwabisch Zone” (en concordança amb les senyals del sectors d’ocupació aliada durant la divisió) comencen ja a formar part del paisatge del barri de Prenzlauer Berg o Prenzlberg, com es coneix popularment. Coincidint amb els preparatius de la manifestació contra la política de lloguers, va transcendir a la premsa el cas d’un jove de Neukölln detingut a finals d’agost acusat de cremar 11 cotxets de bebè de famílies d’origen suabià. El detingut, Maik D., va confessar ser-ne l’autor i que el mòbil de les seves accions va ser “l’odi a les suabianes de Prenzlauer Berg”. El cas, tot i que extrem, ha tornat a posar el tema de la xenofòbia a les suabianes berlineses sobre la taula.

L’hostilitat contra les persones de Suàbia no és un fet nou a Berlín. L’inici de tot plegat pot traçar-se als anys 90. Amb la caiguda del mur, moltíssimes persones de l’Alemanya de l’Oest i concretament de Suàbia van mudar-se, en busca de la bohèmia i altres formes de vida, a Prenzlberg, un barri de classe treballadora de l’antic Berlín-Est i un dels barris que relativament va quedar menys destruït durant la Segona Guerra Mundial. Aleshores, bastants col·lectius suabians adquireixen, inverteixen i restauren edificis i apartaments del districte. Els contractes de lloguer comencen a encarir-se. Sorgeixen les incompatibilitats i les protestes. I així i a un ritme força alt, l’antic barri comunista és, amb diner provinent del sud-oest alemany, transformat, revolucionat, gentrificat i en alguns casos yuppificat, davant del recel -ideològic i de classe- de moltes veïnes originàries.

Així, d’alguna manera les suabianes berlineses s’han convertit en la cara de la gentrificació. La paraula suabià o suabiana s’ha convertit, en cert imaginari col·lectiu, en sinònim d’aburgesament. Tanmateix, aquesta sentència omet que també van ser moltes les persones provinents de Suàbia les que als anys 70, mudats a l’enclavament de Berlín-Oest atrets per la llibertat i alliberats del servei militar, van iniciar el moviment okupa a la ciutat. “Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses” va dir en el seu dia l’il·lustre suabià Albert Einstein. Els debats estan servits i l’habitatge i el model de ciutat en són els temes.

“Welcome to Schwabylon”, parada de Tram Marienburger Straße, Prenzlberg. Foto: Roger Suso

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s