Neix Democràcia Real Ja a Berlín

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 230 de 25 de maig de 2011, pàgina 8

Prop de 800 persones es van manifestar el dissabte 21 de maig al vespre a la plaça de París, just davant de la simbòlica Porta de Brandenburg de Berlín, per mostrar la seva indignació, solidaritzar-se amb les acampades del moviment del 15M i fer reflexió política. A la concentració, convocada per l’heterogeni grup de suport a Democràcia Real Ja Berlín, hi van participar -majoritàriament- joves de l’Estat espanyol expatriades a Berlín; d’aquestes, un gran nombre eren estudiants Erasmus. Desenes de ciutadanes alemanyes i italianes es van afegir a la concentració, on es van sentir algunes veus discordants pel fet que la protesta i l’assemblea tenien un marcat caràcter hispanocèntric. Una parella de neonazis es va intentar infiltrar a la manifestació, però en va ser expulsada. Entre pancartes amb lemes enginyosos i cartells en castellà, alemany i altres llengües, les manifestants clamaven “Volem un país on poder tornar”, “Mans enlaire, això és un atracament” i “Echte Demokratie jetzt” (Democràcia real ja), entonaven cançons d’Amaral i Ska-P o guardaven silenci. L’anomenat speakers point, un racó destinat a l’oratòria espontània muntat per a l’ocasió, va ser tot un èxit. Força gent s’hi va acostar per dir quatre paraules a les manifestants. També es van fer actes simbòlics com tapar-se la boca amb esparadrap o ensenyar la targeta vermella a la classe política. En qualsevol cas, va quedar molt clar que la gent està cansada de pagar els plats trencats de la crisi com ha fet fins ara. El banquer Emilio Botín va quedar retratat, però no es va fer cap menció al govern alemany. “Des d’Alemanya, hauríem d’aprendre del moviment del 15M i de les acampades. És un moviment molt inspirador. Aquí, regna la passivitat. El dèficit de democràcia i la dictadura dels mercats és un problema global. Treballarem perquè la metxa de la revolta també arribi aquí. Solidaritat internacional!”, deia el berlinès Wladek F. Es van viure concentracions a d’altres punts de l’Estat alemany com Munic, Frankfurt, Düsseldorf, Aachen, Bonn, Leipzig, Hamburg o Stuttgart. La de la Porta de Brandenburg, però, no va ser l’única manifestació del 21 de maig a Berlín. A primera hora de la tarda, al barri de Kreuzberg, es va fer una manifestació contra el fet que la policia hagués mantingut en secret una manifestació neonazi la setmana anterior (DIRECTA 229). La comunitat siriana de Berlín també va sortir el carrer. A més, hi havia molt de moviment al centre de la ciutat, ja que les seguidores dels equips de futbol del Schalke 04 i del Duisburg animaven la prèvia de la final de copa.

L’àgora 2.0
Tot va començar quan algú va crear un perfil de Facebook que cridava les persones espanyoles residents a Berlín a donar suport a les mobilitzacions que s’estan produint a multitud de ciutats de l’Estat espanyol fent una concentració el dijous 19 de maig davant l’ambaixada espanyola. Prop de 300 persones s’hi van acostar, tot i que és un lloc apartat i poc transitat, davant de Tiergarten, el parc més gran de la ciutat. Tampoc no hi van faltar les periodistes que buscaven la notícia aprofitant la conjuntura del moment. Després de la concentració, va venir l’assemblea, durant la qual van decidir adoptar el manifest de l’acampada a Puerta del Sol i convocar una nova assemblea l’endemà i la concentració el dissabte 21 de maig a la Porta de Brandenburg. També es van organitzar tres comissions: organització interna, manifestació i premsa i Internet. La tarda va acabar amb una concentració pacífica davant la Porta de Brandenburg, on es va llegir el manifest de Democràcia Real Ja. A l’assemblea del grup de suport de Democràcia Real Ja a Berlín hi ha poc debat amb gran contingut ideològic. Es treballa sobre la base que, en aquesta democràcia, hi ha coses que no funcionen com haurien de funcionar i que la gent que mana no representa qui diu representar. Les qüestions fortament ideològiques passen a un segon o tercer pla o, simplement, se sacrifiquen en nom de la unitat. “Amb el que està passant a Sol, em sento orgullós de ser espanyol”, diu una persona, sense pensar que la frase no deixa d’estar polititzada. La indignació, la ràbia, la frustració, el malestar, la vocació de canvi, la necessitat d’organitzar-se i actuar són els sentiments comuns que, d’alguna manera o altra, expressen les expatriades de l’Estat espanyol a la regió berlinesa. De les lliçons d’Stéphane Hessel -per cert, nascut a Berlín- o dels models de revolta islandesa, grega o egípcia, ni una paraula. Menys encara parlar de gimnàstica revolucionària. Fins ara, des de Berlín, tan sols s’ha reclamat canviar el sistema electoral i acabar amb el bipartidisme perquè l’Estat espanyol s’assembli més a Alemanya. L’acampada de Madrid marca l’agenda i les decisions del grup de suport a Democràcia Real Ja Berlín. Després de les eleccions municipals i autonòmiques, l’assemblea es tornarà a reunir, a Lustgarten*, per veure com s’encara el futur. Amb tot, el grup berlinès ha aconseguit il·lusionar certa gent, que d’altra adquirís consciència política i generar mobilització per uns objectius. El moviment del 15M pot ser la guspira d’un bon principi. Ara toca concretar propostes i aprendre de la història. També des de Berlín.

*Lustgarten, lloc històric de mítings polítics, és un parc que envolta la catedral de Berlín, el museu d’antiguitats Altes Museum i el memorial a les accions de 1942 del Grup de Herbert Baum, -de la resistència alemanya al nacionalsocialisme.

Manifestació DRY Berlín. Foto: Kabelbrand33

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s