Crònica d’un dia de protesta berlinès. El Primer de Maig

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 227 de 4 de maig de 2011, pàgina 16

El plat fort de l’1 de maig berlinès es troba sempre al barri de Kreuzberg. Des dels anys 80, n’és l’epicentre. Base de moviments socials i antifeixisme, el districte és un punt de trobada de multiculturalitat, estils de vida alternatius i ideologies diverses. Enguany, s’ha inaugurat un parc en homenatge a Carlo Giuliani, assassinat per la policia durant les protestes contra al G-8 de Gènova el 2001, i s’ha celebrat el MyFest (que es convoca des de 2003), un immens programa d’entreteniment i festa al carrer, amb música en directe –des del jazz al hardcore punk– i diverses delícies culinàries de tots els països, però especialment turques. Fins a 200.000 persones van passejar pels carrers del districte i milers van ballar i beure pels parcs com si fos la Love Parade.

La diada de 1987 ha passat a la història com el dia de la revolta de Kreuzberg. Aquell any, la major part de la població que vivia a la part occidental de la dividida ciutat s’oposava al cens demogràfic que tenien projectat les autoritats, ja que, segons argumentaven, anava més enllà de les preguntes lògiques i violava l’esfera privada individual. Actualment, el govern de Merkel planteja un nou cens pel país, fet que ha tornat a avivar les mateixes qüestions de 1987. Aquell 1 de maig, la seu de la campanya contra el recompte censal va ser assaltada per la policia, que va dur a terme detencions preventives contra membres dels moviments socials. Durant les celebracions de 1987, hi havia hagut nombrosos enfrontaments entre la policia i les manifestants. Es van alçar barricades, es van expulsar els càrrecs polítics i la policia es va haver de retirar del barri. Els aldarulls van culminar amb la crema d’un supermercat i de l’estació de metro de Görlitzer Bahnhof. La policia va assaltar el barri ben entrada la matinada. Des d’aleshores, els aldarulls i els incendis s’han repetit durant els següents 1 de maig a Kreuzberg. Les divisions entre ideologies sorgides després de la caiguda del mur van fer perdre força i unitat a la diada, però els actes internacionals de l’EuroMayDay han tornat a revifar-la.

A la tarda de l’1 de maig d’enguany, es va fer la tradicional manifestació revolucionària i autònoma de Kreuzberg. Els diaris de gran distribució es van afanyar a destacar un dels lemes de la marxa, el Dia de la fúria, i el “potencial violent de les participats a la manifestació”. També van deslegitimar la convocatòria a causa de la participació d’Inge Viett –antiga membre de Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF)– i van passar per alt el contingut real de la marxa, que va comptar amb la participació de prop de 15.000 persones. “A part de les típiques reivindicacions de classe, aquest any, la temàtica gira al voltant de l’ecologisme polític i els postulats antinuclears. També tenim molt presents les lliçons de les revolucions àrabs. Avui, lluitem per desencadenar a Europa una revolució contra la dictadura del mercat financer”, comentaven Cenk G. i Birgit M. mentre caminàven rodejats per milers d’antidisturbis i algun policia de paisà amb la samarreta del FC St. Pauli. També recordaven que, aquest 1 de maig, els partits neonazis han fet la seva manifestació. A Bremen, Greifswald i Heilbronn, la policia va trencar el bloqueig i les assentades del moviment antifeixista i va permetre les marxes nazis. Al vespre, mentre continuava el MyFest a Kreuzberg, es van iniciar alguns disturbis i càrregues policials, durant les quals els cossos policials van utilitzar l’esprai de pebre sense contemplacions. Algunes manifestants van llançar pedres i ampolles a la policia i van danyar la finestra d’una sucursal bancària. No va haver-hi detencions. La manifestació va ser dissolta a Hermannplatz, al barri de Neukölln. L’1 de maig no deixa de ser un dia de celebració, mobilització, reivindicació i lluita internacional i, a Alemanya, la flama continua prou vivia.

D’altra banda, als barris de Mitte i Friedrichshain, una manifestació i un concert respectivament van encetar els actes del Dia Internacional dels Treballadors un dia abans, durant el vespre del 30 d’abril: la nit de Walpurgis, la festa pagana tradicional nord-europea que commemora el pas de l’hivern a l’estiu, una nit de fogueres i bruixes. La jornada es va orientar cap a la denúncia de les conseqüències perverses de la gentrificació, l’organització de la lluita contra l’augment del preu dels lloguers i el record de l’edifici autogestionat i desallotjat Liebig 14 (DIRECTA 216). De la reivindicació anticapitalista a la celebració al Mauerpark i a Wismar Platz. Circ, foc, música i alcohol. Això  sí, els carrers estaven farcits de policies. No hi van faltar les escaramusses, les provocacions, les càrregues policials i les corredisses per Friedrichshain. Una seixantena de persones van acabar passant la nit a les comissaries. L’endemà a primera hora del matí, va començar oficialment l’1 de maig a Berlín, amb la manifestació de la central sindical única del país, la Federació Alemanya de Sindicats (DGB). Hi van participar 1.500 persones, entre elles, l’alcalde de la ciutat, Klaus Wowereit, del partit socialdemòcrata. Una de les integrants de la cúpula dirigent del gegant burocràtic sindical, Annelie Buntenbach, va parlar a les masses des de l’escenari muntat davant la porta de Brandenburg. Algunes persones l’escoltaven atentament quan demanava la introducció d’un salari mínim, altres preferien degustar cervesa i continuar menjant frankfurts a les paradetes instal·lades al carrer. A l’altra banda de la porta, les riuades de turistes ni s’immutaven. Al migdia, la manifestació del sindicat anarcosindicalista Unió de Treballadors i Treballadores Lliures (FAU) va transcórrer pels carrers del barri de Mitte, prop del famós antic pas fronterer del mur Checkpoint Charlie i per davant dels hotels i les botigues de luxe de la zona, tot assenyalant les culpables de la crisi. La marxa, integrada per un centenar de persones i rodejada d’un miler de policies, reivindicava l’equitat entre remuneració i treball i protestava enèrgicament contra el treball temporal. Jürgen N., de la FAU-Berlín, denunciava: “Les ETT han institucionalitzat la precarietat, l’explotació i la retallada de drets laborals. La seva estratègia és el dúmping salarial, pagar salaris de fins a 1,50 euros hora per fer l’empresa més competitiva. La DGB també col·labora amb la precarització del treball, s’ha carregat la negociació col·lectiva i ha firmat convenis amb les ETT”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s