Un mes després del desallotjament a Berlin de l’edifici autogestionat Liebig 14, avui la víctima és Scharni 29. Com al Liebig 14 i molts altres edificis autogestionats de Berlín, les residents del Scharni 29 –una antiga casa okupa, tenien des dels 90 contractes d’arrendament, molt econòmics, signats amb l’inmobiliària pública de Berlín (WBF), hereva aquesta, dels habitatges que gestionava l’agència de l’habitatge de la República Democràtica Alemanya. També com el Liebig 14, degut als deutes, l’ajuntament va vendre l’edifici a un inversor privat a finals de 1990. Recentment, però, el propietari de l’edifici, Gijora Padovicz, un home que també és propietari del Liebig 34 i d’uns 200 edificis per tot el barri de Friedrichshain, va trobar un pretext per acabar amb els contractes i tirar endavant el desallotjament: va acusar a les inquilines d’usar la planta baixa de l’edifici per usos comercials, fet prohibit per contracte. En realitat el què a la planta baixa del Scharni 29 hi havia era un Schenkladen: un espai sense ànim de lucre d’intercanvis desinteressats; d’intercanvi i regal d’objectes usats i de segona mà. Un espai orientat a afavorir a gent que té menys recursos, o que basicament no té. Un espai a favor de la cultura de l’aprofitament, de reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar, en contra el consumisme desfermat i la societat de l’opulència.
L’objectiu de les resistències enfront el desallotjament del Liebig 14 no va ser evitar el desallotjament en sí, una gesta gairebé impossible atenent el desplagament de policies fet per defensar els interessos dels propietaris, sinó que van ser un recordatori a les autoritats, a través de diferents accions i alguns aldarulls, que el cost de la gentrificació i de l’eliminació i repressió dels projectes d’habitatge lliures, autogestionats i assemblearis seria i serà elevat per molt que els desallotjaments i la criminalització de la dissidència representi una victòria per part dels promotors privats i oficials de la ciutat. Pel cas del Scharni 29, un desallotjament també impossible d’evitar després de la sentència judicial, les manifestacions de protesta i l’estratègia s’ha decantat per confondre la policia, i per posar de manifest lo ridícules i absurdes que resulten les justificacions fetes des del poder per acabar amb els contractes i interpretar què és lucre i què no. Així, els centenars d’agents antiavalots de la policia encarregats de confiscació del projecte han estat rebuts amb una pluja de confeti i han hagut de lidiar amb milers de globos de colors. Les proclames a favor del projecte d’intercanvis desinteressats han sigut presentes tant per veïns com per les 250 activistes que es trobaven al voltant del Scharni 29. No han faltat tampoc les riatlles al veure policies utilitzant la força i els seus instruments per rebentar globus per custodiar l’edifici. En qualsevol cas, el debat sobre la gentrificació, la política d’habitatge i el consumisme està servit, tant a Berlín com arreu.
Un còmic moment en el desallotjament del Scharni 29. Foto: heba
Treient l'entrellat 