La policia alemanya desallotja un edifici autogestionat des de feia més de vint anys

Nota: Article publicat al Setmanari DIRECTA núm. 216 de 16 de febrer de 2011, pàgina 16

El desallotjament del Hausprojekt Liebig 14, un habitatge col·lectiu i, alhora, espai sociopolític clau de l’escena autònoma de Berlín, va arribar el dia 2 de febrer a les 8 del matí i va representar un punt d’inflexió històric com en el cas, l’any 2007, del desallotjament de la casa danesa Ungdomhuset. L’edifici d’apartaments Liebig 14 estava okupat des de 1990. Tant abans com després de la irrupció policial, les manifestacions, les accions de solidaritat i els avalots van ser constants. El desallotjament en si va arribar després de quatre anys de lluita legal entre la gent que habitava la casa, el propietari de l’edifici Suitbert Beulker i els càrrecs polítics socialdemòcrates que governen la ciutat. Liebig 14, com altres cases de la veïna avinguda Rigaer Straße, s’havia convertit en un punt de reunió per la batalla contra la gentrificació, un dels eixos principals de lluita dels moviments socials berlinesos.

L’okupació a Berlín Est
Amb la caiguda del mur, el 1989, centenars de berlineses de l’Est es van traslladar cap a l’Oest i van deixar enrere un gran nombre d’edificis completament buits i abandonats. Prop de 200 edificis van ser okupats successivament, la majoria ubicats al districte de Friedrichshain. Entre ells, un al carrer Liebigstraße, al número 14, el Liebig 14. La postura del consistori, ja des dels anys 80, era la de tolerància zero amb la militància llibertària, anticapitalista i okupa i a favor dels desallotjaments sense judici previ; fets que van suposar moltíssims enfrontaments entre ambdues parts. És remarcable la Batalla de Mainzer Straße on, arran d’un desallotjament violent d’un dels tretze edificis okupats dels 28 que hi havia al carrer, el novembre de 1990, durant tres dies, es van produir enfrontaments entre les activistes i fins a 3.000 policies –el desplegament més gran de les forces alemanyes des del final de la Segona Guerra Mundial. Després del desallotjament de la Mainzer Straße i d’alguns edificis més, en recerca de la pau social, el govern de Berlín va legalitzar moltes cases okupades oferint contractes d’arrendament molt econòmics a la gent que hi residia. El 1992, les 25 residents de Liebig 14 van signar el seu contracte i van iniciar un projecte d’habitatge autogestionat i d’espai sociopolític i cultural. Arran dels deutes, l’Ajuntament va vendre l’edifici a un inversor privat a finals de la dècada dels 90, però les inquilines van aconseguir poder continuar pagant el lloguer tal com havien pactat prèviament. Recentment, però, Beulker va trobar un pretext: una porta addicional de seguretat que els residents van construir rere de la porta principal per evitar atacs de grups d’extrema dreta. Aquesta modificació de l’immoble va servir d’excusa al propietari per anul·lar els contractes i tirar endavant el desallotjament.

L’evacuació i la lluita
El desallotjament va començar a les 8 del matí del dia 2 de febrer, quan la policia va intentar entrar a l’edifici per la planta baixa i pel sostre. Un cop dins, els agents van trigar cinc hores a poder travessar les barricades construïdes per dificultar l’operació, van arrestar les residents i van custodiar l’edifici. Es van desplegar prop de 2.500 policies per portar a terme l’operació i, també, per contenir les concentracions al voltant de Liebig 14 i fer una demostració de força institucional. Al capvespre, amb temperatures per sota dels zero graus, prop de 5.200 manifestants van iniciar una marxa de protesta a través del barri de Friedrichshain, que també va ser envoltada per un gran nombre d’agents antidisturbis. No hi van faltar, tampoc, enfrontaments entre manifestants i policia. Els aldarulls van esclatar quan la policia va bloquejar la ruta de la marxa amb vehicles blindats i canons d’aigua i va dissoldre la manifestació. Més tard, desenes d’accions descentralitzades i actes simbòlics van mantenir ocupada la policia a diferents punts de la ciutat. Una setmana després, les protestes i les accions encara continuaven, com a recordatori a les autoritats que “el cost de la gentrificació i de l’eliminació i repressió dels projectes d’habitatge lliures, autogestionats i assamblearis serà elevat”. El cas fins i tot ha arribat al Bundestag, el Parlament. L’operació policial supera el milió d’euros i, en el seu transcurs fins al tancament d’aquesta edició, ja s’han produït 83 detencions.

La gentrificació a Berlín
Berlín està canviant i cada vegada queden menys espais lliures on poder desenvolupar projectes alternatius. El problema no afecta només els projectes d’urbanisme autogestionat. L’encariment de la ciutat i la transformació dels barris obrers també afecta la gent desocupada, la classe treballadora, les beneficiàries de l’ajuda social Hartz IV, les persones jubilades o les estudiants, a les quals se’ls fa difícil poder pagar el seu lloguer perquè el seu barri s’ha posat de moda. Els edificis vells són convertits, restaurats, modernitzats o, molts, transformats en lofts. Les immobiliàries i les propietàries fan l’agost i, en molts casos, forcen les inquilines a fer petites reformes. El lloguer puja. L’increment durant els últims tres anys és del 20% a barris com Kreuzberg, Friedrichshain i Prenzlauer Berg. No és casualitat que, durant el mateix període, diversos projectes d’habitatge alternatiu que hi havia a cadascun d’aquests barris es desallotgessin fent ús de la força per fer-hi habitatge d’alt standing i apartaments de luxe. Cada dia són més les persones propietàries que han optat per intentar rescindir contractes per buscar noves llogateres que paguin més i que encaixin millor amb la nova imatge de la ciutat. En aquesta línia, destaca el projecte Mediaspree, que, emmirallant- se amb l’operació urbanística, de transformació i especulació de la ciutat de Barcelona heretada dels Jocs Olímpics i el Fòrum, pretén i està transformant l’est de la ciutat al llarg de la ribera del riu Spree, tot convertint-lo en un parc per les empreses de telecomunicacions i mitjans de comunicació. Això és la gentrificació, un fenomen d’ennobliment i d’aburgesament dels barris que, normalment, comporta el desplaçament de les habitants amb menys poder adquisitiu del barri i l’arribada de la classe mitjana i les persones yuppies. Liebig 14 és només la víctima més recent d’aquesta tendència.

Panoràmica del Liebig 14